"Avui comencen les primeres vagues de lloguer a la Caixa. Sis promocions que es troben a Sentmenat, Banyoles, Vilanova i la Geltrú i Sitges". El Sindicat de Llogateres ha anunciat l’inici d’una vaga de lloguers en sis municipis de Catalunya, que afecta un total de 150 persones. Ho ha avançat al Diari de Barcelona en la primera edició de la Plaça Brusi, que agafa el relleu dels antics Vermuts del Ddb.

“A partir d’avui, unes 150 persones es posen en vaga i retindran el lloguer per aconseguir defensar el poc habitatge públic que queda i es treguin les clàusules abusives", ha manifestat. "Comencem les vagues de lloguers perquè no tenim uns governs que aturin els peus a la Caixa i volem que s’estengui a totes les seves promocions”, ha afegit Arcarazo, que també ha advertit que “l’objectiu de l’aturada és guanyar-la”. 

Preguntada per les conseqüències legals d’aquest anunci, la portaveu del Sindicat de Llogateres ha titllat la situació de “batalla de país”. “Ens juguem com serà el model d’habitatge al nostre país. Ens hem de posar de cantó dels vaguistes, això no va de 150 persones sinó d’un país que està lluitant una batalla”, ha afegit. 

Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, a la roda de premsa de Plaça Brusi (Sílvia González) 

Les conseqüències de la vaga

La portaveu del Sindicat de Llogateres ha detallat la vaga: “Es reté el lloguer i es posa en un compte comú a l’espera de negociar i aconseguir unes certes demandes. Si s’aconsegueixen, pots pagar després. Tensiones a una empresa que no vol negociar que negociï”.
 
Arcarazo també ha parlat de les possibles conseqüències legals: “El dret a la vaga de lloguers en el nostre país no està reconegut. L’única manera de tenir-ne dret és a través de fer vagues. No està reconegut, però tampoc prohibit. Dependrà de la força que fem”. D’aquesta manera, s'ha creat una caixa de resistència per fer front als costos legals. 

Així mateix, l'activista ha remarcat que fer vaga “fa por, però no fer-la també” perquè “els veïns marxaran i hauran de buscar pisos a Idealista que encara fa més por”. “Viure de lloguer no pot ser canviar de vida cada cinc anys”, ha reivindicat. A més, segons Arcarazo, amb aquesta vaga hi ha en joc el model d'habitatge del país.

Polítiques d’habitatge 

Pel que fa a la promesa del Govern de Salvador Illa de la construcció de 50.000 habitatges de protecció oficial abans del 2030, Carme Arcarazo ha considerat que és “molt improbable” que s’acabi produint i que “l’única solució no pot ser prometre habitatges en un futur”. El problema, doncs, “el tenim ara i necessitem mesures per posar punt final a aquesta situació”, ha ampliat. 

La solució, per tant, ha afirmat que passa per “mobilitzar l’habitatge ja existent” i “subjugar el dret a la propietat” en un context en què “set de cada deu llogaters preveu no heretar mai res i que els llogaters probablement ho continuaran sent”. 

En paral·lel a les mesures anunciades des de l’Executiu català, l’activista social ha advertit que les “excuses s’han acabat” davant “governs del mateix color polític” a Barcelona, Catalunya i l’Estat. “Hem de recuperar molt d’habitatge, aquest actua amb lògiques especulatives i no lògiques d’ús”, ha reblat. 

Carme Arcarazo: “Sis promocions, de quatre municipis, al voltant d’unes 150 persones que a partir d’avui es posen en vaga i comencen a retenir el lloguer per defensar el poc habitatge públic que queda”. pic.twitter.com/MsVsO3X0Jt

— Diari de Barcelona (@diaridebcn) March 4, 2025

En la mateixa línia, Arcarazo ha assegurat que “més de la meitat de les compres d’habitatge a l’Estat es fan sense hipoteques”. Així, ha destacat que aquestes inversions només poden realitzar-les els rendistes i els fons d’inversió. “Anem cap a un país de minoria rendista i d’una majoria llogatera”, ha conclòs.

Pel que fa als consells per als joves que busquen llogar un habitatge, Arcarazo ha emfatitzat tres aspectes clau: assegurar-se que el preu del lloguer compleix amb la regulació vigent, evitar el pagament de despeses addicionals com els honoraris d’agència i ser conscients que, en l’actualitat, viure de lloguer suposa afrontar una precarietat constant.

La debilitat de l'habitatge públic

Segon Arcarazo, “des de l’any 1952, l’estat espanyol ha comptat amb 6,8 milions d’habitatges”. Ara bé, molta part d'aquest habitatge s'ha desqualificat. Això implica que actualment el parc públic d'habitatge sigui del 2% quan, si s'hagués mantingut protegit seria del 35%.

La portaveu del Sindicat de Llogateres ha afegit que “del 2023 al 2030, s’espera que un de cada tres pisos de protecció oficial a Catalunya passin al mercat privat, afectant uns 43.000 habitatges”. En el context dels Països Catalans, s’estima que aproximadament 100.000 habitatges protegits, gestionats amb “cèntims públics”, es privatitzaran.

En el cas concret de la Caixa, Arcarazo ha puntualitzat que “actualment gestionen uns 6.000 pisos de lloguer”. A més, ha afegit que “des del 2002 fins al 2012 van rebre més de 25 milions d’euros per la construcció i gestió d’habitatges de protecció oficial”. Veient aquestes xifres, el Sindicat de Llogateres ha decidit iniciar una demanda contra La Caixa per clàusules abusives, amb 1.700 contractes de lloguer que consideren “excessius”. 

Carme Arcarazo durant el Plaça Brusi (Sílvia González)

Una cursa de fons

D’altra banda, Arcarazo també ha remarcat que cal "tornar a sortir al carrer" i continuar amb la pressió social: “Vam aconseguir que 170.000 persones sortissin al carrer en la mobilització més gran per l’habitatge a Catalunya del segle XXI”.

En aquest sentit, el Sindicat ha convocat una manifestació per al pròxim 5 d’abril amb el lema Acabem amb el negoci que vol posar sobre la taula la necessitat de regularitzar el sector i aconseguir un canvi de paradigma. 
 
Arcarazo ha advocat per millorar les borses públiques de lloguer, alhora que ha instat augmentar la pressió fiscal sobre els tenidors que tenen pisos buits en propietat. "El dret a l’habitatge obliga a subjugar el dret a la propietat. Hem de tenir estratègies seductores per als rendistes, però també fer que tenir un pis buit surti molt més car. No pot ser que tinguem pisos buits a Barcelona mentre hi ha gent dormint al carrer", ha reivindicat.