L’escriptora Siri Hustvedt (Minnesota, 1955) ha visitat la capital catalana per presentar Històries de fantasmes (Edicions 62). Es tracta d’una obra que reflexiona sobre l’amor, la pèrdua, la memòria i el dol, i que orbita al voltant de la relació que va tenir amb la seva difunta parella, el cèlebre novel·lista Paul Auster. De fet, el llibre incorpora escrits inèdits d’un projecte inacabat que l’autor escrivia just al final de la seva vida. Hustvedt reivindica la importància de “no apartar” la mort i poder-ne parlar obertament. A la vegada, sosté que "pensar en ella i imaginar-la" pot ajudar a "mirar-la de front". “Si ets capaç d'estimar i has viscut prou anys, un moment o altre passaràs un dol”, recorda.

Quan Paul Auster va morir el 30 d’abril de 2024, Hustvedt tenia clar que en aquell moment l'única cosa que podria escriure havia de ser sobre ell, sobre la relació que havien mantingut durant més de quatre dècades i sobre tot allò que havien passat durant tot el curs de la seva malaltia. De tot plegat en va sortir Històries de fantasmes, un llibre “íntim i honest” que es converteix en una meditació personal i profunda sobre el dol i l’amor perdurable.

Al fil del relat, Hustvedt inclou escrits personals de la seva vida en comú així com un “petit llibre” inacabat que Auster escrivia just al final de la seva vida, adreçat al seu net. “Ell tenia un projecte de 100 o 200 pàgines i només en va arribar a fer 35”, relata l’escriptora, “vaig pensar que tindrien molta força a dins del llibre, perquè és una manera de plasmar la metàfora del diàleg entre ell i jo, de manera que el lector hi trobarà la meva veu, però també la d’ell”.

Un dels puntals del llibre és la mort, la qual l’escriptora aborda des de diferents perspectives, incloent-hi també experiències personals. Una és com va sentir la presència d’Auster quan aquest ja havia mort. “No el vaig veure ni sentir, però estava al capdamunt de les escales de casa”, afirma, “es va aturar, em va mirar i se’n va anar, però a mi aquest episodi em va omplir de joia”.

De fet, assegura que diversos autors parlen d’aquest cos habituat a una persona que, de cop, es fa molt més sensible “a la falta de l’altra persona” i afegeix que des de la publicació de l’obra, molta gent li ha escrit explicant experiències que ha viscut. “La mort és un misteri pels éssers humans perquè tots sabem que morirem, però cap de nosaltres ho ha experimentat”, assenyala, “aquesta por ens porta a amagar-ho, i això sempre m’ha semblat que era dolent, s’ha de poder pensar en la teva mort i la dels teus éssers estimats”.

Inspirats mútuament amb Auster

Hustvedt explica que la seva relació amb Auster sempre la va inspirar i la va influenciar de forma inconscient. “La majoria d’influències importants que rebem no són conscients”, opina, “i escrivint aquest llibre m’he adonat que he internalitzat moltes de les crítiques que em feia en Paul”. També ha passat a la inversa, recorda, quan per exemple l’autor es va inspirar en el seu propi matrimoni per retratar una parella de casats.

“Penso que amb el pas dels anys la nostra feina va canviar, vam evolucionar i vam madurar”, conclou, “però vam integrar clarament aspectes com a escriptor l’un de l’altre”. Preguntada pel moment de la mort d’Auster –que va aixecar polèmica en fer-se pública a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials abans que els familiars poguessin anunciar-ho– assegura que es va “enfadar molt”. “Heu de pensar que estava de dol, havien retirat el seu cos i allò ja circulava per tot internet”, lamenta, “les úniques dues persones que teníem el dret moral d’anunciar-ho érem la meva filla i jo”.

Un model perillós

D’altra banda, sobre la situació actual dels Estats Units (on resideix l’autora), avisa que es troba en una deriva perillosa amb un govern “protofeixista” al capdavant. “Recordem que hi ha un president que advoca per l’antidemocràcia, l’antirepublicanisme a través d’un model blanc, supremacista, nacionalista i patriarcal”, afegeix, “em preocupa que no s’estigui tractant com una emergència pels paral·lelismes que es poden establir amb el feixisme europeu del segle XX”.

Finalment, pel que fa a pròxims projectes, l’escriptora reconeix que, precisament, abans d’Històries de fantasmes estava treballant en una novel·la política amb un subtema molt concret: “l’eugenèsia”. “Anava per la meitat, però l’hauré de reprendre des del principi perquè ja no soc la mateixa persona que va escriure aquelles primeres pàgines”, reconeix, “així que tinc feina per estona”.

Text d'Eli Don