El Barça necessitava una victòria, però sobretot necessitava tornar a ser el Barça. Després d'una setmana per oblidar, amb les derrotes a París i contra el Reial Madrid, els de Hansi Flick tenien l'obligació de refer-se davant la seva afició. I ho han fet de la millor manera possible: amb sis gols, bon futbol i recuperant el somriure d'alguns dels futbolistes més qüestionats després del clàssic. L'Alabès, immers en una dinàmica preocupant i incapaç de frenar l'allau ofensiva blaugrana, ha estat la víctima perfecta perquè els culers es reconciliessin amb el seu futbol (6-1). Una golejada que arriba en el moment oportú, amb l'Atlètic de Madrid collant a la classificació i una setmana d'allò més exigent a l'horitzó.

Fermín i Raphinha, una societat que fa estralls

El Barça ha sortit al Camp Nou amb les idees molt més clares que diumenge passat contra el Reial Madrid. Ni rastre d'aquell equip adormit, sense espurna i mancat de recursos ofensius. Els de Flick han agafat la pilota des del primer moment i no l'han deixat anar, conscients que el millor antídot contra els dubtes era recuperar el futbol que tant ha enamorat l'afició durant aquest inici de temporada.

I no han trigat a trobar el premi. Raphinha, que viu un idil·li gairebé perfecte amb el gol, ha obert la llauna després d'una centrada de Fermín López que el brasiler només ha hagut d'empènyer al fons de la xarxa. El primer cop ha deixat tocat un Alabès que, tot i intentar reaccionar, ha estat incapaç de contenir l'empenta blaugrana.

Al minut 23 ha arribat el segon. Fermín ha trobat porteria i ho ha celebrat amb ràbia, com si volgués treure's de sobre d'una vegada totes les crítiques rebudes després de la seva discreta actuació contra el Madrid. Però l'andalús encara tenia ganes de més. Al 41', ha recuperat una pilota en camp contrari i ha deixat en safata el tercer a Raphinha, que ha completat el seu doblet particular i ha tornat a posar de manifest la seva facilitat golejadora.

La festa, però, no s'ha acabat aquí. Quan la primera meitat ja agonitzava, una nova jugada de combinació blaugrana, en què també ha participat el jove Brian Fariñas, avui titular per primera vegada al lateral dret, ha acabat amb una autèntica delicadesa de Lamine Yamal. El '10' culer ha connectat un xut ras des de fora de l'àrea que ha entrat fregant el pal esquerre de la porteria de Sivera. Un golàs per marxar als vestidors amb un contundent 4-0.

Un Alabès que ho ha intentat, però que no ha trobat resposta

El marcador al descans reflectia la superioritat del Barça, però tampoc seria just dir que l'Alabès no ha comparegut al Camp Nou. Els de Quique Sánchez Flores, que arribaven al partit amb només dos punts dels últims divuit possibles després d'un inici de temporada prometedor, han tingut algunes oportunitats per posar la por al cos dels blaugranes.

El tècnic madrileny havia sacrificat d'entrada Toni Martínez, un dels seus davanters habituals, amb la intenció de reforçar el mig del camp. Rebbach i Ángel Pérez, situats a les bandes, han estat els futbolistes que més maldecaps han generat a la defensa local, avui amb algunes novetats destacades: Brian Fariñas al lateral dret i Frenkie de Jong ocupant una posició de central en detriment de Gerard Martín.

De fet, just després del primer gol blaugrana, Rebbach ha tingut una ocasió claríssima per empatar, però ha enviat la pilota per sobre del travesser. Joan Garcia també ha hagut d'intervenir en dues accions de mèrit, primer davant Ángel Pérez, al minut 12, i després davant Protesoni, al 37'. Oportunitats que l'Alabès no ha sabut aprofitar i que, davant un Barça tan encertat, s'acaben pagant molt cares.

Lamine també volia la seva festa

Amb el partit pràcticament sentenciat, Flick ha aprofitat el descans per començar a dosificar esforços. Pedri s'ha quedat a la banqueta i ha deixat el seu lloc a Marc Bernal, que ha compartit el mig del camp amb Rodri. A l'altra banda, Quique Sánchez Flores ha rectificat el plantejament inicial donant entrada a Toni Martínez per Protesoni. Un canvi que evidenciava que el pla del primer temps no havia sortit precisament com esperava.

La segona meitat ha tingut menys ritme, però el Barça no ha renunciat a continuar castigant el conjunt basc. Al minut 61, Raphinha ha abandonat el terreny de joc entre una sonora ovació del Camp Nou. No n'hi ha per menys: el brasiler ja suma quinze gols en només deu partits de Lliga, unes xifres que parlen per si soles.

El seu substitut, Gabriel Jesus, no ha necessitat pràcticament ni escalfar motors per deixar la seva empremta. En la primera pilota que ha tocat, ha servit una assistència magnífica a Lamine Yamal, que ha definit amb una subtil vaselina per superar Sivera. El linier ha aixecat el banderí i inicialment el gol ha quedat anul·lat, però el VAR ha acabat corregint la decisió i validant el cinquè de la tarda.

Lamine també necessitava un partit així. Després de la decepció del clàssic i de quedar-se sense la Pilota d'Or dilluns passat, el jove de Rocafonda ha tornat a demostrar per què és un dels futbolistes més determinants del planeta. Dos gols, confiança i aquella sensació que, quan té la pilota als peus, qualsevol cosa pot passar. Al minut 71, Flick l'ha substituït i el Camp Nou s'ha rendit als seus peus. Aplaudiments, ovació i bona part de la graderia dempeus per acomiadar un futbolista que, si continua en aquesta línia, sembla destinat a acabar aixecant el guardó individual més prestigiós del futbol.

Gordon s'apunta a la festa i Mariano posa la nota discordant

Amb Lamine ja a la banqueta, ha arribat el torn d'Anthony Gordon. L'anglès, que avui havia cedit la titularitat a Adeyemi, tampoc volia marxar del Camp Nou sense deixar la seva signatura. Al minut 81, ha protagonitzat un desmarcatge preciós que Rodri ha llegit a la perfecció. El migcampista li ha enviat una passada mil·limètrica a l'espai i Gordon, tot sol davant Sivera, ha resolt amb una altra vaselina de molts quirats. El sisè gol d'un Barça que, a aquestes altures, ja jugava a plaer davant un rival completament superat.

Quan semblava que el partit ja no donaria per a gaire més, l'Alabès ha trobat el premi de consolació. Mariano, que havia entrat al terreny de joc tot just deu minuts abans, ha aconseguit batre Joan Garcia i maquillar lleugerament el resultat. Una diana amb una curiosa banda sonora: els xiulets de l'afició blaugrana cada vegada que l'exmadridista tocava la pilota. Perquè si una cosa té el Camp Nou, a banda d'exigència, és memòria.

Una golejada necessària abans d'una setmana decisiva

El Barça ha tornat a fer de Barça. Ha recuperat la fluïdesa ofensiva, la pressió després de pèrdua i, sobretot, aquella sensació de superioritat que tant s'havia trobat a faltar en els últims compromisos. Jugadors com Fermín i Lamine, que havien passat força desapercebuts contra el Reial Madrid, han estat protagonistes absoluts d'una golejada que ha servit per esvair bona part dels dubtes.

I tot plegat, amb un Camp Nou que també ha volgut posar el seu gra de sorra. Malgrat el tancament temporal de la grada d'animació arran dels incidents del clàssic, l'estadi ha presentat un ambient força animat durant bona part del partit. El bon joc de l'equip i el festival de gols han ajudat a encendre una graderia que, fins i tot sense el seu principal focus d'animació, ha acompanyat els futbolistes i ha celebrat cadascuna de les dianes blaugranes. Perquè quan el Barça juga així, animar-lo resulta molt més fàcil.

Ara bé, tampoc convé perdre de vista el rival. L'Alabès arribava al Camp Nou en hores baixes i ha demostrat tenir massa mancances per competir de tu a tu contra un Barça endollat. La victòria és incontestable, però el veritable examen arribarà la setmana vinent.

En una segona meitat sense gaire història, també s'han trobat a faltar minuts per a alguns dels futbolistes menys habituals. Jugadors com Hamza Abdelkarim o Gavi, que pràcticament ha desaparegut dels plans de Flick en els últims compromisos, podrien haver tingut una oportunitat en un partit resolt des del descans. El tècnic alemany, però, ha tornat a confiar en bona part del seu nucli habitual, una decisió que deixa poc marge als futbolistes que intenten obrir-se pas a l'equip.

El calendari, en qualsevol cas, no concedeix treves. Els blaugranes rebran l'Aston Villa a la Champions aquesta setmana i diumenge vinent visitaran el Metropolitano per enfrontar-se a l'Atlètic de Madrid, que aquest dissabte havia posat pressió sobre els culers amb la seva victòria davant el Llevant. Un duel de màxima exigència que decidrà qui marxa líder a la segona aturada de seleccions de la temporada.

Avui el Camp Nou ha marxat content, amb sis gols a la butxaca i la sensació d'haver recuperat el seu equip. Però el Barça sap que aquesta golejada, per molt necessària que fos, no servirà de gaire si no té continuïtat. Les ferides del clàssic semblen tancades. Ara toca demostrar-ho contra els grans.