No vam tardar gaire a decidir-nos. Un eclipsi total de Sol a Catalunya! Això només es veu una vegada a la vida! I així va ser com, veient néixer una nova il·lusió, vaig decidir prendre carretera en un comboi mig improvisat de família i amics per veure el fenomen en tota la seva esplendor. El viatge és tan històric que mereixia un retrat a llapis i pinzell. Espero que faci reviure, almenys per una estona, el remolí d’estómac que provoca veure com la nit es menja el dia. 

11 d’agost de 2026, 14:30

Si alguna cosa sabia tothom és que hi hauria col·lapse. Per això ja teníem ulleres amb un mes d’antelació i vam fer mans i mànigues per marxar el dia abans amb tres autocaravanes. En Marc, el més entès, va triar la destinació: Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, des d’on es preveia una bona vista. Amb tot decidit, vam marxar el dia 11 després de dinar i el viatge va ser molt plàcid: quina sort!!

11 d’agost de 2026, 21:30

Ens ubiquem a l’àrea d’autocaravanes del poble. Veiem matrícules angleses, franceses i belgues. Passar-hi la nit val tres euros, però, aprofitant l’eclipsi, ens en cobraran 10. Tot sopant, ens truca la Mireia Font, de la farmàcia Estudis de Torelló. Ens explica que cap al migdia han esgotat totes les ulleres i que no para d’entrar gent a demanar-ne més: “No puc més, no veia res igual des de la pandèmia amb les mascaretes”, assegura. No sap si demà li arribarà a temps una comanda de cent més, per atendre els clients d’última hora.

12 d’agost de 2026, 16:00

Passem el dia pels entorns del poble: seguint l’itinerari local, visitem el convent de Santa Bàrbara i pugem a la creu dels “Quintos”. Després de dinar, ens apropem a la plaça: unes 150 persones seuen als bancs i a les terrasses dels bars, fent temps per a l’arribada de l’eclipsi. Seiem a una taula buida amb les nostres cadires de càmping —no en queden més— i ens atén un cambrer. “Potser tardarem una mica”, reconeix. “Normalment som quatre gats”.

Malgrat la gentada, Horta de Sant Joan no arriba al col·lapse: les noves zones de pàrquing habilitades a l’entrada del poble i al camp de futbol han distribuït el flux de cotxes, i la vista panoràmica del poble cap a l’horitzó fa preveure una bona distribució de la gent a l’hora punta. Pels volts de les set, recollim i anem a buscar lloc.

12 d’agost de 2026, 19:35

“Mira, que ja comença!” Ja ben situats, amb vistes a les Roques de Sant Benet, ens posem les ulleres homologades i arrenca l’espectacle. A mesura que la Lluna va tapant el Sol, el vent que ens embolcalla s’intensifica. Ja es noten els nervis, ja! Cap de nosaltres pot deixar de mirar-ho. “És impressionant!”

12 d’agost de 2026, 20:29

D'aquí res arribarà l’eclipsi total. El primer a la península des de fa 150 anys. La Murf, la gossa, ja es posa nerviosa i no es mou, poruga, de les nostres cames. La llum s’apaga de cop i la nit es menja el dia, les ulleres ens queden negres i podem veure, ara sí, l’eclipsi en tota la seva esplendor. Tothom salta il·lusionat i jo m’esforço per registrar la imatge que se’ns presenta, tan poc usual, penjada al cel. “Sembla que s’acabi el món”. A dalt, a l’esquerra, brilla Venus. I el Sol negre sembla d’una altra galàxia.

L’espectacle dura poc. Amb els primers raigs de Sol ens posem les ulleres, i ens quedem allà, veient com torna el dia i la Lluna marxa a poc a poc, fins que el Sol mossegat s’amaga darrere les muntanyes.

Desfem el camí i veiem, a la plaça, dos nois instal·lant bafles: és la festa de l’eclipsi. Ens mirem somrients, però passem de llarg. Ja hem viscut moltes emocions i demà es gira feina: ens llevarem ben d’hora per prendre carretera. L’eclipsi s’ha acabat, però alguna cosa em diu que, de ben segur, farem mans i mànigues per veure el del 2027 i el del 2028. Quina experiència!