La dramàtica història de supervivència dels passatgers del vol 571 de la Força Aèria Uruguaiana accidentat als Andes als anys 70 no es va acabar amb el rescat. Una vegada a casa, els passatgers que van salvar la vida van haver de conviure amb el pes d'un relat que va donar la volta al món. Ara, J. A. Bayona i Carlos Torres tornen a l'univers de La societat de la neu a través d'una sèrie documental de Netflix que recorre mig segle d'història d'un barri marcat per l'esquerda entre els vius i els morts. En declaracions a l'ACN, Torres explica que la vivència "va anar molt més enllà" del seu retorn i es pregunta "què passa quan el teu dol esdevé mundial". La docusèrie s'estrenarà a Netflix el 18 de desembre.

Más allá de la sociedad és un relat estructurat en tres episodis en què Bayona, Torres i bona part del repartiment de La societat de la neu es desplacen fins al lloc de l'accident per fer possible una trobada entre la realitat i la ficció. A partir d’aquest viatge, la sèrie recorre els 50 anys posteriors a la tragèdia i explora, amb els supervivents i els familiars dels morts, com aquell vol i el retorn posterior van marcar per sempre les vides d’una comunitat i es va convertir en un fenomen d’abast mundial que va inspirar llibres i pel·lícules.

Per a Enzo Vogrincic, tornar als Andes els va suposar un "tancament simbòlic" d’una història que l'equip de La societat de la neu ha carregat durant anys. "Com a actor, quan et trobes amb aquest tipus d’història, que és única a la vida, conviu amb tu i continuarà convivint amb mi durant anys", sosté a l'ACN. El viatge a la muntanya, assenyala, els va permetre "prendre la història del lloc real", passar-la pel seu filtre i tornar al lloc "per deixar-la anar". Un procés que, segons l’actor, els va permetre "tancar aquest cercle".

El contacte amb les famílies dels que van morir a l'accident va ser fonamental per als actors, especialment perquè Vogrincic interpretava Numa Turcatti, un dels joves que no va sobreviure. "Quan et toca una persona que no va tornar, el que tens són les famílies", reflexiona. A través de la seva experiència, els actors van descobrir "què va quedar d’aquella persona en els altres, com la recorden, com te l’expliquen", però també tot allò que no s’arriba a dir. "Hi ha una part que els emocionava a tots i una altra en què ja no podien explicar res més", recorda. Per això, segons Vogrincic, el documental té la virtut de "retornar-los la història": "Deixa de ser ficció i un recorda que això va ser real".  

Veure a la pantalla el germà morir a la muntanya

En una línia similar s'expressa Stella Pérez, germana de Marcelo Pérez del Castillo, el capità de l’equip de rugbi que va morir a l’accident dels Andes. A ella, la pel·lícula La societat de la neu va tenir un efecte "reparador" després de cinc dècades de silenci sobre la tragèdia. Pérez reconeix l’esforç de l’equip de Bayona per reconstruir els desapareguts amb tota mena de detalls i recorda el moment en què va veure el seu germà Marcelo a la pantalla. "Veure’l morir a la muntanya en una pel·lícula ho va canviar tot, però per bé. La pel·lícula va ser meravellosa i em va ajudar a curar-me", sosté.

"Ara, la docusèrie hi posa la cirereta. Mentre que la ficció explica el que van passar, el documental aborda els 72 dies que nosaltres vam passar a casa amb aquella angoixa horrible d’una vetlla permanent i el que va passar després", opina en declaracions a l'Agència. Pérez destaca també la sensibilitat amb què està construïda la sèrie, "amb tot el cor, sensibilitat, respecte i la història continguda en aquests tres capítols".

La germana de Marcelo reivindica, a més, el paper que van tenir les famílies dels morts, que durant dècades, segons explica, van quedar en un segon pla. "Per què vam estar 50 anys sense parlar? Perquè ningú no ens va preguntar res", lamenta. Recorda especialment les mares dels joves morts, que nou mesos després de l’accident van fundar una biblioteca i hi van trobar "una taula de salvació": "Es van reunir allà i al principi parlaven de l’accident la major part del temps". Amb els anys, però, aquell espai els va ajudar a superar el dol.

Històries sense espai a la pel·lícula

Carlos Torres, codirector de Más allá de la sociedad, explica que la docusèrie neix del propi procés de la pel·lícula. Durant la investigació, Bayona i el seu equip van descobrir "una sèrie d’històries que no cabien a la pel·lícula, però que volien explicar", entre elles, les conseqüències de la tragèdia després del rescat.

La sèrie parteix així de la primera notícia que anuncia que hi ha supervivents i aborda tant el retorn dels joves a casa com el dol de les famílies. Creu que el projecte de la sèrie gairebé neix alhora amb el film i considera que "era necessari" per tancar la història.

Text de Violeta Gumà Jaume