Barcelona acull des d’aquest dijous la 22ª edició del Fòrum contra les violències de gènere, una cita anual que reflexiona sobre els drets de les dones i els riscos que enfronten a causa del sistema patriarcal, masclista i de violència que avui dia encara resisteix. Ho demostren les dades: més del 65 % de les dones ha patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida i gairebé el 14 % n’ha patit una violació, segons l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya de 2025. En més de la meitat dels casos, l’agressor era una persona coneguda per a la dona. 

És per això que el Fòrum d’enguany se centra a fer pedagogia sobre la cultura de la violació. “És un sistema de creences, mites i mentides que, amb propòsits polítics, protegeix els agressors i resta credibilitat als testimonis de les víctimes”, ha defensat en una de les taules rodones Bárbara Tardón, doctora en estudis de gènere. Per aconseguir justificar la violència sexual, l’estructura social desconfia de les dones agredides, preguntant-los com anaven vestides, per què van tornar soles a casa o com és que no van saber reaccionar enfront d’un perill. 

"La societat qüestiona les víctimes abans que els agressors", ha apuntat Berta Aznar, directora de l’Institut Català de les Dones. De tota manera, parlar obertament de cultura de la violació continua despertant rebuig. “Meritxell Batet va retirar del diari de sessions del Congrés dels Diputats el terme. Però si la dreta i l’extrema dreta governen, esborraran els conceptes de violació i violències masclistes, fins a acabar amb el feminisme”, ha alertat la periodista Cristina Fallaràs poques setmanes abans de les eleccions generals. 

Efectivament, aquestes creences sovint arriben fins a les altes esferes de poder i, per això s’ha posat nom a la violència institucional. “Quan la justícia no creu la dona, el resultat és que dona suport als agressors. Jutges, fiscals i advocats també els exculpen si falten proves per demostrar una violació. No actuen amb la diligència deguda. El sistema no està fet per defensar les víctimes, sinó que va en la seva contra. Per què continua sorprenent que moltes no s’atreveixin a denunciar?”, ha criticat Montserrat Vilà, presidenta de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.  

Les xifres ocultes

La sacsejada mediàtica que va provocar la llei del "només sí és sí", a favor de posar el focus en el consentiment, és un exemple d’actualitat, encara que han passat més de quatre anys de l’elaboració de la llei. De fet, d’aquí a uns mesos sortirà un informe que demostrarà les “mentides” que van sorgir al respecte, especialment quan es parlava de la posada en llibertat dels agressors sexuals. “Es va dir que les reduccions de la condemna van ser del 30 %, però les dades del Ministeri de Justícia han determinat que no van arribar al 3 %. Qui treballa al món de la justícia sap que és un percentatge habitual quan es modifica el Codi Penal amb preceptes d’aquesta magnitud”, ha defensat Tardón. 

No és l’únic estudi alarmant. La University of New Brunswick i la Queen’s University Belfast van recollir el testimoni de 2.500 homes joves –la majoria dels Estats Units–, i els va preguntar de manera anònima sobre coerció sexual, és a dir, situacions en què els agressors no fan servir la força, sinó la seva posició de poder. A l’abril d’aquest 2026 es van publicar els resultats: el 95 % va admetre haver aconseguit mantenir relacions sexuals amb una dona que no en volia amb l’ús d’alguna de les tècniques que l’estudi enumerava.

Vuit de cada deu van recórrer a la mentida, els afalacs o la insistència persistent fins que la víctima acabava cedint. La meitat va buscar l’ajuda d’amistats —especialment d’amigues— i un de cada deu va optar directament per la força física. Només tres homes van ser denunciats. “Si l’estudi no hagués estat anònim, la xifra d’homes que han emprat la coerció sexual hauria sigut entre el 8 % i el 10 %”, ha reivindicat la jurista especialitzada en drets humans, Violeta Assiego, en relació amb la importància de les xifres ocultes. 

Les entitats socials participants en les jornades del Fòrum continuaran treballant per prevenir les situacions de coerció sexual i assenyalar totes aquelles conductes que contribueixen a perpetuar la cultura de la violació. El seu objectiu és que, una vegada el consentiment estigui realment garantit en les relacions sexuals, es pugui situar el desig al centre.