El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha registrat al Congrés una petició de compareixença per donar explicacions sobre la gestió de la crisi migratòria de Ceuta. Malgrat que la Moncloa apuntava inicialment al 9 de setembre, Sánchez compareixerà finalment el dia 3, gairebé una setmana abans, a les nou del matí. El canvi de data arriba després que els socis hagin exigit explicacions immediataes davant la cambra. La Diputació Permanent vota aquest dimecres una petició del PP en la mateixa direcció. El ministre de Política Territorial i responsable del comandament únic, Ángel Víctor Torres, també compareixerà al Congrés, juntament amb vuit ministres més.

La portaveu parlamentària del PP, Ester Muñoz, ha assegurat que el canvi de data és fruit de la pressió del PP. “Vindrà el dia 3 i haurà de donar moltes explicacions, perquè fins ara el govern no ha explicat absolutament res”, ha afirmat.

La portaveu de Podem, Ione Belarra, ha afirmat que la seva formació “ha exigit al govern que el president comparegui immediatament”. “És lamentable que s’hagi proposat la data del 9 de setembre i esperem que la setmana que ve tinguem l’oportunitat de tenir un debat seriós al Congrés”, ha dit.

Fonts del PNB han recordat que ja van defensar aquest dimarts, durant la compareixença de la ministra de Defensa, que “el més lògic” hauria estat que Sánchez fos el primer a comparèixer per informar sobre la crisi de Ceuta. Per aquest motiu, un cop registrada la petició de compareixença del president, el grup ha traslladat al govern espanyol que s’havia de celebrar de manera immediata i en un ple extraordinari, sense esperar als plens ordinaris de setembre, però mantenint les compareixences dels ministres ja convocades.

La portaveu de Sumar, Verónica Martínez Barbero, ha afirmat que la seva formació veu bé qualsevol “exercici de transparència” i que la compareixença es produeixi “tan aviat com sigui possible”. “Estàvem d’acord que fos el dia 9 i també que sigui el 3”, ha dit.

En una entrevista a la Cadena SER, Torres ha defensat la gestió de l’executiu i ha insistit que el govern espanyol no havia rebut “cap comunicació” dels serveis d’intel·ligència que advertís de l’arribada de desenes de milers de persones a Ceuta.

El ministre ha avalat així la versió del titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que nega que el govern hagués rebut cap avís previ del CNI o de la policia. Aquesta versió contrasta amb les manifestacions de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que aquest dimarts va assegurar al Congrés que els serveis d’intel·ligència havien advertit de l’augment de la pressió migratòria.

Junts refà la llei de competències d'immigració per evitar el veto de Podem

 Junts per Catalunya registrarà aquest matí de nou la seva proposició de llei per a la delegació de les competències en immigració a la Generalitat, segons ha apuntat a Catalunya Ràdio la portaveu de la formació al Congrés, Míriam Nogueras. Es tracta d’un text pràcticament calcat al que ja va registrar de la mà del PSOE ara fa un any i que va caure pel rebuig frontal de Podem al preàmbul, que va qualificar de "racista". Per esquivar aquest veto, els de Puigdemont han reduït el preàmbul i han deixat una redacció tècnica que ja no parla de la immigració com un risc per a la cohesió social. "Ara mateix no hi ha cap excusa per no votar 'sí'", ha dit Nogueras, "perquè la part que molestava" Podem "ja no hi és".

En aquesta ocasió, Junts ha registrat el text en solitari, sense el PSOE. Segons Nogueras, el text és "exactament el mateix" que ja va portar al Congrés, i els socialistes saben que aquest és un compromís "pendent". "El PSOE fa de PSOE, i sembla que li agrada dilatar les solucions", ha dit Nogueras, i "com que creiem que la ciutadania no pot esperar més, davant la manca de decisions del govern socialista, ho fem nosaltres".

Nogueras s’ha mostrat convençuda que el PSOE votarà afirmativament la proposició de llei i confia també que podrà sumar Podem. També emplaça la resta de forces a donar suport al text: "Els partits catalans i els que van votar que no al seu dia hauran de decidir si volen seguir en el joc de titulars o començar a fer la feina”. “Nosaltres volem tenir totes les competències per poder decidir les polítiques que poden començar a donar una mica d’aire a Catalunya", ha dit.

Junts torna a portar el text al Congrés en plena crisi migratòria a Ceuta. La formació de Puigdemont rebutja que Catalunya rebi part dels menors migrants que han entrat recentment a la ciutat africana. Una posició que, segons Nogueras, "no va contra els menors", sinó "contra la irresponsabilitat del govern espanyol", que "no controla les seves fronteres" i "impulsa regularitzacions extraordinàries de manera unilateral".

La proposició de llei contempla que la Generalitat gestioni les devolucions d’estrangers que tinguin prohibida l’entrada, per la qual cosa els Mossos d’Esquadra col·laborarien en el control fronterer amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, amb qui també compartirien la seguretat de ports, aeroports i zones crítiques de cooperació.

Així, planteja que la Generalitat es configuri com a "finestreta única" de les autoritzacions d’estada de llarga durada, residència temporal i expedició del número d’identitat d’estranger (NIE); la cessió de la gestió dels centres d’internament d’estrangers (CIE) a Catalunya, i la competència sancionadora en els procediments administratius contra estrangers.

Aquest últim punt contempla que instrueixi i executi les expulsions que no necessitin expedient —les devolucions— i que les que sí que el requereixin s’executin a partir de la proposta d’expulsió que formuli la Generalitat. El pacte PSOE-Junts inclou que Catalunya determini els perfils i contingents de treballadors contractats en origen i que s’apliquin les mesures vigents en matèria lingüística.

D’altra banda, els Mossos assumirien també la "prevenció, persecució, protecció i assistència" a les víctimes de tràfic i explotació. Per aconseguir-ho, es contempla la incorporació de 1.800 nous agents de la policia catalana.