"Pororoca" és el fenomen natural que es produeix quan una onada gegant remunta el curs d'un riu i s’oposa al seu corrent. Un moviment constant i imparable que defineix la vitalitat i els versos de Sofía Gabanna (Buenos Aires, 2000). La compositora hispanoargentina renuncia al consum immediat de la indústria musical moderna, sovint buit d’esperit, per reivindicar cançons amb ànima. "Soc molt tempestuosa, com un tornado o un remolí", explica. Aquesta energia travessa el seu nou EP, Universo en lata: un treball que recupera el rap dels noranta, aposta pel format conceptual, i construeix lletres “despreses de l’ego”, escrites “des de la vulnerabilitat”.

Des de la infantesa, Gabanna s’ha envoltat d’una família abocada a la creació artística. Explica que, tant la seva mare com la seva germana —la reconeguda artista Nathy Peluso—, “han estat grans influències creatives” per a ella. Però el que defineix l’estil de Gabanna és la urgència de portar les seves vivències directament al paper i a l'instrumental. Aquest impuls es va materialitzar a temes previs com Fui Silencio (2018) i en el seu disc Sideral (2024), treballs on ja apuntava maneres i començava a traçar el seu propi camí a l'escena. La seva projecció dins el gènere va fer un salt qualitatiu amb la participació a #RapSinCorte L (2021) del cèlebre raper Foyone. Una col·laboració que la posicionava entre els artistes més “enganxats” de l’escena urbana intercontinental.

Ara, tota aquesta trajectòria es canalitza a Universo en lata, un projecte que dona forma a un imaginari que, segons explica, l'acompanya cada dia. "Sempre dic que tinc un món independent del qual habito", explica. D'aquest univers neixen unes lletres inspirades en "les coses més mundanes", que acaben retratant la realitat social. No Plata, el primer senzill de l’EP, “parla de la supervivència urbana i de la dificultat de fer realitat un somni, en un sistema que mai en té prou", assenyala. 

El treball també s’amplia a perspectives més íntimes de la supervivència, reflexionant sobre les influències externes i la pressió d’estar sempre bé. En aquest sentit, Gabanna aprofita per qüestionar els estereotips del rap, entès com un gènere de cantants forts i insuperables. "Intento desprendre'm de l'ego i deixar-me ser molt vulnerable perquè és la meva zona de catarsi", reconeix. “Escriure implica acceptar que a vegades no podem amb tot", en contraposició a un discurs que, segons ella, sovint obliga els artistes a projectar una falsa fortalesa.

Aquest exercici d'honestedat pren forma al llarg de set cançons pensades per escoltar-se d’una sola tirada. Gabanna volia recuperar el concepte d'obra completa inspirant-se en els àlbums que sempre l’han acompanyat —com els de Pink Floyd—, on l'escolta flueix “fins al punt que no t'adones que ja està començant el següent tema". De la mà del productor xixonenc Dj Koo, ha trobat l’equilibri perfecte per construir el seu propi viatge sonor, mantenint-se fidel a l'essència i la cruesa del rap dels noranta.

"M'adono que, si vull, puc moure'm de moltes maneres dins de la música"

La producció d'aquest EP ha permès a l'artista sortir de la seva zona de confort. Tot i definir-se com una persona “molt detallista i obsessiva”, Gabanna confessa que la producció d’aquest treball li ha servit per “deixar-se portar”, experimentant amb sonoritats i gèneres diferents. "M'adono que, si vull, puc moure'm de moltes maneres dins de la música", destaca. El resultat és un treball que manté les arrels del hip-hop, però que, com a l’interludi Punky de Terciopelo, incorpora pinzellades de jazz, neo-soul i altres textures instrumentals.

L’univers enllaunat de Sofía Gabanna encara amaga un cosmos sencer per descobrir. La rapera prepara un nou disc que descriu com un projecte més meticulós, “fet amb molt de compte i cuidant cada detall”. No en vol revelar gaires secrets, però avança que “començarà a veure la llum després de l'estiu”, i que serà l’excusa perfecta per iniciar una nova gira. Mentre somia compartir micròfon amb figures com Mala Rodríguez o Wos, Gabanna continua avançant a contracorrent, demostrant la seva “pororoca” personal.