Les sol·licituds d'eutanàsia a Catalunya es van incrementar un 63% el 2024 - Diari de Barcelona
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha presentat aquest dilluns el balanç de l'aplicació de la Llei d'Eutanàsia durant el 2024. Segons l'informe, el nombre de sol·licituds d'ajuda per morir va augmentar un 63,43% respecte a l'any anterior, amb un total de 358 peticions registrades el 2024. També va augmentar considerablement el nombre de casos que finalment van rebre l'eutanàsia, un 51,06%, amb 142 prestacions realitzades. D’aquesta manera la regulació de l'eutanàsia a Catalunya “es consolida com una prestació sanitària garantida pel sistema de salut”.
Un procés lent
Malgrat l'increment de peticions, els experts han subratllat la necessitat de millorar els protocols per reduir els terminis d'espera i assegurar que el dret a una mort digna es pugui exercir de manera àgil i efectiva. El temps mitjà d’espera entre la presentació de la primera sol·licitud i la resolució favorable va ser de 63 dies el 2024, i 121 persones van morir abans que se’ls aprovés el procés.
Segons Albert Planes, metge de família i vocal de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), "l'augment de sol·licituds és lent i sostingut, però encara es donen dificultats en l'agilització dels processos". En aquest sentit, ha reconegut que "els retards no es deuen a negligència, sinó al fet que els professionals han d'assumir una prestació a la qual no estan acostumats".
Perfils i motius de sol·licitud
Les dades del 2024 indiquen que el 53% dels sol·licitants eren dones, amb una mitjana d’edat de 75 anys, i un 47% homes, amb una mitjana d’edat de 73 anys.
Pel que fa als motius de sol·licitud, la causa més habitual són les malalties oncològiques (24%), seguides de les neurodegeneratives (21%). Si ens fixem en els casos que finalment van rebre l'eutanàsia, però els percentatges canvien d’ordre. De les prestacions realitzades, un 33% tenien origen en les malalties neurodegeneratives i un 21% en les oncològiques. Segons Planes, "moltes persones amb malalties oncològiques demanen l'eutanàsia, però moren de forma natural abans de rebre-la".
Pel que fa al perfil territorial, 109 dels caos es van realitzar a la província de Barcelona, 22 a Girona, 7 a Tarragona i 4 a Lleida.
Un 50% dels casos resolts dins el termini legal
Un altre dels punts destacats de l'informe és la disparitat en els terminis de resolució. Tot i que la llei estableix un temps màxim per resoldre les peticions, el 50% dels casos es resolen dins d'aquest marge, mentre que l'altre 50% pateix retards per diferents factors. Clara Pareja, directora d’Ordenació i Regulació Sanitària, ha assegurat que entre aquests hi ha "el temps de reflexió necessari per a les persones demandants i el fet que cada cas hagi de passar per la Comissió de Garantia i Avaluació", què és l’encarregada de valorar cada cas i decidir si ha de rebre o no l'eutanàsia.
A més, s'ha detectat un increment substancial dels ajornaments, que han passat d'1 a 34 en un any. Les denegacions del servei es mantenen en un 7%, principalment perquè la persona encara conserva autonomia o té possibilitats de millora.
L'atenció primària, clau en el procés
El 62% de les sol·licituds es fan des dels Centres d'Atenció Primària (CAP), on els metges de capçalera tenen un paper fonamental en l'acompanyament del pacient. "Els professionals de l'atenció primària són els que millor coneixen les persones sol·licitants i poden oferir una atenció propera", ha destacat Planes.
Les infermeres també tenen un paper rellevant en el procés. "Es tracta d'una tasca d'equip", ha afegit, subratllant que "Catalunya ha apostat perquè siguin els professionals propers als pacients els qui prestin aquest servei, evitant la creació d'un cos especialitzat exclusivament en l'eutanàsia".
A més a més, l’any 2024, un 39,5% de les prestacions es van realitzar al domicili, un percentatge que creix fins al 54,5% si s'hi afegeixen els casos duts a terme en residències de gent gran.
Reptes de futur
Cristina Vallès, presidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament, ha assenyalat que "la llei funciona, però hi ha aspectes a millorar, com la necessitat de tenir protocols clars i el control del procés en situacions excepcionals, com quan un metge està de vacances". Tot i això, ha destacat que "Catalunya és la comunitat autònoma amb més sol·licituds i prestacions, i la ciutadania cada cop és més conscient del servei" i que des de l’Associació estan “molt satisfets” amb la feina feta des de les institucions.
Finalment, Planes ha insistit en la importància de normalitzar la mort com una part de la vida. "La gent ha de saber que tenen la possibilitat de morir a casa, en un entorn íntim i acompanyats de les persones de confiança", ha conclòs.






