El Sónar reivindica el passat per continuar liderant el futur de l'electrònica - Diari de Barcelona
La 33a edició del Sónar ha confirmat que el festival continua sent una de les grans capitals mundials de la música electrònica. Per primera vegada, tot el certamen s'ha concentrat íntegrament al recinte de la Fira Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat, deixant enrere la tradicional divisió entre Sónar de Dia i Sónar de Nit i apostant per un format unificat que permet viure l'experiència sense desplaçaments entre seus. Més de tres dècades després del naixement a Barcelona, el festival continua explorant els límits de la música electrònica, l'art digital i les noves tecnologies, combinant grans figures internacionals amb artistes emergents i propostes experimentals. Aquesta edició també ha estrenat nous espais i una reorganització dels escenaris que ha convertit el recinte en una ciutat electrònica permanent durant tres dies.
Cabaret Voltaire: quan els orígens de l'electrònica tornen a casa
Una de les primeres grans actuacions del festival va arribar dijous al SonarHall amb Cabaret Voltaire. Parlar del grup britànic és parlar d'una de les formacions més influents de la història de la música electrònica. Formats a Sheffield l'any 1973 per Stephen Mallinder, Richard H. Kirk i Chris Watson, els anglesos van ser pioners de la música industrial i experimental, obrint camins que dècades més tard recorrerien el techno, l'electrònica de ball i bona part de la cultura rave contemporània.
L'actuació va tenir quelcom de reivindicació històrica. Davant d'un públic heterogeni, els més veterans van poder retrobar-se amb una banda que forma part dels fonaments de l'electrònica moderna, mentre que molts assistents més joves van descobrir una manera diferent d'entendre la música que escolten habitualment. El SonarHall va vibrar amb una proposta allunyada dels grans pics d'eufòria dels escenaris principals, però carregada de significat. En un festival que sempre mira cap al futur, Cabaret Voltaire va recordar d'on ve tot plegat.
KETTAMA converteix el SonarVillage en una festa multitudinària
Si Cabaret Voltaire va representar el passat, KETTAMA va simbolitzar el present més immediat de la cultura club. El DJ i productor irlandès, una de les figures més destacades de la nova generació del house europeu, debutava al Sónar i ho va fer deixant una de les actuacions més celebrades del dijous.
El SonarVillage, convertit en l'escenari principal de la jornada inaugural, es va anar omplint progressivament fins a acabar completament entregat al ritme del DJ. Temes com Free Your Mind de Prospa van actuar com autèntics detonadors d'una sessió marcada per l'energia constant, els baixos contundents i una connexió immediata amb el públic.
Poques actuacions van aconseguir generar una sensació tan compartida. El públic va saltar, va ballar i va viure cada transició amb entusiasme. Quan es faci balanç del primer dia de festival, probablement el nom de KETTAMA apareixerà entre els més recordats.
La jornada també va deixar altres noms destacats. Alba Franch va aportar el seu estil fresc i atractiu davant d'un públic que anava entrant en calor a mesura que avançava la tarda, mentre que Chris Stussy, una de les figures més respectades de l'escena house actual, va ser l'encarregat de posar el punt final al primer dia del festival amb un tancament a l'altura de les expectatives.
Funk Tribu, una irrupció impossible d'ignorar
Divendres el protagonisme es va traslladar al SonarClub, el gran escenari cobert del festival, que obria les portes després de romandre inactiu durant la primera jornada. I pocs artistes van aprofitar millor aquesta oportunitat que Funk Tribu.
El productor colombià s'ha convertit en un dels grans noms emergents del hard trance contemporani gràcies a la capacitat per reinterpretar els sons dels anys noranta amb una sensibilitat plenament actual. El seu debut al Sónar va confirmar el perquè de la seva popularitat creixent.
Des dels primers compassos, el SonarClub va quedar atrapat per una sessió que convidava a moure's de manera gairebé involuntària. El públic no deixava de créixer a mesura que avançava el set. Molts assistents que simplement travessaven la zona per dirigir-se a altres escenaris acabaven aturant-se, atrapats per una energia difícil d'explicar i encara més difícil d'ignorar.
La seva proposta va demostrar que el hard trance viu un dels seus millors moments i que Funk Tribu és un dels principals ambaixadors.
Charlotte de Witte torna a regnar al Sónar
Però si hi havia una actuació marcada en vermell al calendari de divendres, aquesta era la de Charlotte de Witte. La DJ i productora belga, considerada una de les grans referències mundials del techno actual, tornava a Barcelona per presentar The Resistance, dos anys després de deixar una empremta profunda amb Overdrive.
L'expectació era enorme i la resposta del públic també. Després que Funk Tribu deixés l'ambient en ebullició, milers de persones van anar ocupant cada espai disponible del SonarClub. La calor, accentuada per la ubicació de l'escenari dins d'una gran nau industrial, va ser pràcticament asfixiant en alguns moments, però no va impedir que el públic gaudís d'una de les grans cites del festival.
Amb el seu techno contundent, precís i implacable, Charlotte de Witte va posar cap per avall el recinte. Llums, visuals i ritmes hipnòtics es van combinar per crear una actuació que ja figura entre les candidates a millor sessió d'aquest Sónar 2026. La belga va demostrar, una vegada més, per què continua ocupant un lloc privilegiat dins l'escena electrònica internacional.
La jornada també va deixar moments destacats amb Sammy Virji, que va conquerir el SonarVillage amb una proposta més desenfadada i accessible entre el garage, el house i les influències britàniques, i amb DJ AYA, que durant dues hores i mitja va mantenir el SonarPark en moviment constant amb una sessió intensa i plena de matisos.
STOOR: la joia amagada per als més fidels al techno
Més enllà dels grans titulars, hi ha una experiència que mereix una menció especial. STOOR, el projecte liderat per Speedy J al SonarCar, s'ha convertit en una de les propostes més fascinants de l'edició.
Ubicat en un espectacular escenari 360 graus, STOOR reuneix diferents artistes al voltant de sintetitzadors, caixes de ritmes i equips analògics per crear música completament en directe i improvisada. No hi ha guió, no hi ha repertori preestablert ni sessions preparades amb antelació. Tot neix en aquell mateix instant.
Les sessions han superat les cinc hores dijous i les set hores tant divendres com ho faran dissabte, amb artistes diferents cada dia i una experiència immersiva reforçada per les projeccions visuals sobre el tòtem central de l'espai. És probablement la proposta que millor representa l'esperit original del Sónar: experimentació, risc i innovació. També és, segurament, una experiència techno per a molt cafeteros.
Després de dues jornades memorables, el Sónar 2026 es prepara ara per afrontar el seu últim dia. I ho farà amb una de les actuacions més esperades de tot el festival: la de la belga Amelie Lens, encarregada de posar el colofó final a una edició que, de moment, està complint amb escreix totes les expectatives.






