Els darrers anys Occident ha estat testimoni de conflictes i crisis humanitàries arreu del món, com ara les d’Ucraïna i Palestina. Malauradament, hi ha crisis que no reben la mateixa atenció, com és el cas del Sudan i la guerra civil que ha generat a una de les catàstrofes més grans dels darrers anys. Aquest conflicte, tot i que les parts enfrontades es troben estancades, segueix fent cobrant-se les vides de la població, com és el cas de l’atac de drons al Darfur que va deixar 60 morts el passat diumenge. L’historiador i membre del Centre d’Estudis Africans Víctor González atribueix aquesta omissió als prejudicis dels mitjans de comunicació: “És un racisme construït i és el rebuig a tot el que passi al voltant de les persones d’origen africà”.

Què està passant al Sudan?

“És una situació molt complexa, però essencialment el conflicte té les seves arrels en la caiguda del règim d’Omar al-Bashir el 2019”, explica Marta Driessen, investigadora del Real Instituto Elcano. El conflicte esclata quan sorgeixen dues faccions dins del grup de militars que va provocar el cop d’estat.

“Les dues parts són les Forces Armades Sudaneses liderades per Al-Burhan, que són la principal institució estatal que queda en peu. Per l’altra banda estan les anomenades Forces de Suport Ràpid, un grup paramilitar liderat pel militar Dagalo, antic company d’armes d’Al-Burhan” apunta Driessen. Les dues faccions militars s'enfronten pel complet control del país, fet que provoca l’esclat de la guerra civil l’abril del 2023. 

 
Fotografia d’arxiu de dos militars de les Forces Armades Sudaneses. EFE/EPA/Mohammed Abu Obaid

Malauradament, el Sudan ja ha sigut escenari d’altres conflictes armats al llarg de la seva història. “Hem d’entendre que el Sudan s'independitza el 1956, però que és un país que ja de naixement ve molt marcat per la guerra”, explica Oscar Mateos, investigador sènior associat del CIDOB i professor de relacions internacionals a Blanquerna. “Els conflictes entre nord i sud van ser una de les grans guerres oblidades d’Àfrica tot i provocar dos milions de morts des de 1956”.

L'actual conflicte ha desestabilitzat completament el Sudan, paralitzant la producció agrícola al país. “Tenim dues faccions que lluiten pel poder i una crisi humanitària que l’any passat l'ONU va descriure com la pitjor crisi humanitària del món”, adverteix Mateos. El volum de víctimes i desplaçats és el factor que ha generat més alerta en les agències internacionals. “La guerra ha desplaçat a més de 12 milions de persones, de les quals tres han travessat fronteres internacionals, en la seva majoria cap a Egipte”, destaca Driessen. “S'utilitza la fam com a arma de guerra per debilitar i assassinar, és una situació absolutament terrible”, lamenta Mateos.

Les agències i ONG adverteixen d'una situació humanitària extrema. Amnistia Internacional alerta que més de 2,9 milions d'infants es troben en estat de malnutrició aguda i ACNUR destaca que des de 2024 el nombre de víctimes infantils per la guerra ha augmentat en un 83 %.

Silenci mediàtic

Per què ningú en parla del tema? Víctor González, del Centre d’Estudis Africans, denuncia que “els conflictes i les crisis que tenen lloc a l'Àfrica sempre es veuen d’una categoria inferior”. Mateos afegeix que aquest racisme subjacent porta als mitjans a “només fer cobertura d’esdeveniments negatius, per tant, no hi ha capacitat d'anàlisi ni d’aprofundiment”.

Els dos experts insisteixen en el tractament per part dels mitjans del continent africà com “una única unitat”. “Els mitjans parlen de l’Àfrica sense entendre les realitats necessàries per explicar el conflicte, sempre des de la depredació occidental”, assenyala González. Aquesta forma esbiaixada d’entendre tot el que passa a l'Àfrica porta el públic occidental a veure les crisis africanes com “una desgràcia més” sense analitzar els motius de la tragèdia ni les seves conseqüències. “Aquest imaginari té una repercussió clara en el volum de recursos humanitaris que es destinen a aquests tipus de crisis. Està demostrat que la visibilitat mediàtica condiciona el volum de recursos que la gent, les ONG i els estats destinen”, amplia Mateos.

En el cas de conflictes i catàstrofes humanitàries com les d’Ucraïna i Palestina, la mobilització dels mitjans i la societat civil va ser immediata i s’ha mantingut fins avui. En aquests casos la proximitat geogràfica d'ambdós territoris (un a les portes de la Unió Europea i l’altre a l'altra banda de la Mediterrània) fa que els mitjans i la societat occidental senti interès pels conflictes. “En canvi, el buit que s'ha construït amb l’Àfrica, especialment per sota del Sàhara, té un valor menor”, insisteix González. “Tot el que passi allà sigui al Sudan, al Congo o a Moçambic forma part d’un tot que no ens interpel·la i que no ens arriba emocionalment”, indica Mateos.

Què pot fer occident?

Coneixent aleshores el que passa al Sudan i la seva omissió per part dels mitjans de comunicació, què es pot fer des d’aquí? “Alertar i posar sobre la taula la qüestió des de les Nacions Unides per constituir òrgans de control. Fa falta que les solucions al conflicte provinguin dels mateixos africans, que no vingui del pactisme amb les institucions europees o nord-americanes”, sentencia González. Respecte al ressò mediàtic, Mateos és clar: “Hem d’educar mediàticament a la població perquè totes les vides tinguin el mateix valor i reclamar les nostres ONG i els nostres polítics que aquestes desgràcies tinguin presència a la nostra vida”. L'investigador del CIDOB cita a Judith Butler declarant que “no pot ser que hi hagi vides que no mereixin ser plorades, no pot haver-hi jerarquies”.