Suïcidi juvenil: la prevenció d'una xacra que va en augment
Publicat el 23 de març 2023

Com es pot prevenir i detectar el suïcidi juvenil? Què es pot fer per part dels pares per cuidar la salut emocional dels seu fills? Quins protocols s’han de seguir des dels centres educatius? El recent cas del suïcidi de Sallent ha reobert la preocupació ja existent al voltant de la salut mental dels adolescents. 

El suïcidi és la primera causa de mort no natural en persones de 15 a 33 anys a Catalunya, per sobre dels accidents de trànsit. Les dades indiquen que es produeix un suicidi juvenil cada 5,2 dies; una xifra que s'ha triplicat després de la pandèmia de la Covid-19.

Professionals del sector psicològic com Clara Alum, Montse Barnils i Vera Fernàndez relacionen directament aquest augment amb la limitació d’aspectes importants i prioritaris que ha causat la pandèmia en la socialització i la relació amb l’entorn dels adolescents.

Claudi Paz, psicòleg sanitari i coordinador del CSMIJ de Sant Andreu, afegeix que la pandèmia “ha contribuït a fer aflorar situacions personals i familiars que ja estaven en un equilibre fràgil". "Ha estat la gota que ha fet vessar el got”. 

Segons una enquesta realitzada el 2022 per la Generalitat a un total de 267.000 alumnes d’entre nou i 18 anys, un 9% dels adolescents expressen “ganes de morir-se”, i un 12% dels joves senten malestars emocionals des de la pandèmia. A més, un 25% dels adolescents de Catalunya reconeix haver tingut ideació suïcida i un 7% reconeix haver-ho intentat. Aquest increment de casos ha estat molt més notable en les noies adolescents.

Després de la pandèmia, i en comparació amb les dades del 2019, el Codi Risc de Suïcidi de Catalunya va registrar un increment del 195% en les temptatives de suïcidi entre les joves. En els nois adolescents també s’ha notat aquest augment, tot i que només en un 10%. 

Pel que fa a la totalitat de l’estat espanyol, l’any 2021 es va convertir en l’any amb més suïcidis registrats en la història des que es tenen dades, amb un total de 4.003 morts, un nombre que segueix incrementant per tercer any consecutiu. 

 

Tot i que hi ha moltes temptatives que no acaben convertint-se en casos de suïcidi, les xifres són preocupants, i encenen una alerta sobre l’ajuda emocional que s’hauria de proporcionar a aquest grup d’edat. “La pandèmia ha tingut dos efectes perquè cada vegada hi ha més consciència sobre la importància de la salut mental, però cada cop hi ha més casos”, apunta Anna Pasqual, docent de l’Institut de Secundària Enric Borràs de Badalona. A més, el coordinador del CSMIJ de Sant Andreu, gestionat per la Fundació Eulàlia Torras de Beà, relaciona les dades amb “un augment de casos de joves amb un grau d’ansietat molt elevat, amb situacions de vida molt complicades i famílies tensionades”. 

Carles Alastuey, portaveu i coordinador del grup de suport de l’associació de supervivents Després del Suïcidi, afirma que han notat l’augment de casos de suïcidi en la demanda d’atenció que fan moltes persones a la seva entitat. Exposa que la seva tasca és molt important, perquè “si la persona que es suïcida encara és invisible actualment, les persones que han perdut algú ho són doblement". "Es tracta d’un dol ocult i invisibilitzat que s’intenta amagar”, subratlla.

Com prevenir i tractar el suïcidi

Una de cada cinc persones que ha intentat suïcidar-se està en risc de repetir-ho. Les persones afectades es converteixen en un col·lectiu de risc, i requereixen un tractament i una atenció especialitzada i individualitzada amb plans preventius enfocats en la psicologia i la psicoterapia. 

Pel que fa al tracte que rep el suïcidi en el conjunt de la societat, els professionals reclamen més recursos i campanyes per tal de poder conscienciar i acabar amb l’estigma que hi ha al voltant d’aquesta qüestió. Alastuey apunta que la millor manera de fer-ho és parlant obertament de la problemàtica per poder trobar l’origen i poder actuar, ja que afirma que “hi ha molta incultura sobre el suïcidi”.

Clara Alum, Montse Barnils i Vera Fernàndez reiteren la importància de “normalitzar el parlar de salut mental per ajudar a promoure-la, a integrar socialment, a trencar l’estigma i facilita la demanda d’ajuda”. Per desestigmatitzar la problemàtica del suïcidi cal posar el tema sobre la taula, però sovint es creu que parlar-ne obertament pot crear un efecte contagi.

El psicòleg Claudi Paz considera que aquest temor no neix de parlar de la salut mental en si, sinó del fàcil accés a mètodes per acabar amb la vida d’un mateix que es troben a internet i a les xarxes socials, facilitant l’augment de temptatives i amb un grau de letalitat major. A més, reivindica que “cal una reflexió com a societat sobre com podem evitar o reduir aquest accés”. 

Pla per a la prevenció del suïcidi

L’augment dels casos de temptatives i de morts per suïcidi obre un debat sobre un tema de prioritat de salut pública, i demostra la necessitat d’un pla de prevenció de suïcidi que es dugui a terme de manera generalitzada per part de totes les comunitats autònomes. Aquest projecte és reclamat per sanitaris i familiars de víctimes. “Es necessita un pla estatal, una estratègia multidisciplinar per intentar reduir aquesta corba que ara mateix l’únic que fa és augmentar”, subratlla Alastuey.

Pel que fa a Catalunya, el Departament de Salut va presentar l’any 2021 el Pla de prevenció del suïcidi. L’objectiu, a banda de reduir l’estigma social en relació al suïcidi, és rebaixar les xifres de temptatives i morts en un 15%. El pla es basa en l’atenció i el suport als professionals, a la família i als supervivents. A més, el telèfon 061 ha estat destinat a ser via de suport i acompanyament de persones amb risc de suïcidi. 

Protocols en els centres escolars

L’àmbit educatiu és un punt molt important en el tracte del suïcidi juvenil, on l’assetjament escolar n’és la principal causa. “Treballar en la prevenció del suïcidi als centres educatius és fer-ho al lloc ideal, ja que l’escola és el gran espai democratitzador del nostre país”, assenyalava el conseller de Salut, Manel Balcells.

Arrel de la pandèmia de la Covid-19 han sorgit realitats que abans resultaven ocultes, i ha sortit a la llum, segons Alastuey, la necessitat de crear campanyes informatives i formatives sobre el suïcidi. Amb la finalitat d’agrupar les orientacions i els protocols que han de dur a terme els centres educatius i els professors a l’hora de tractar amb aquest tipus de situacions, el Departament de Salut va aprovar el desembre de 2022 una Guia per saber com actuar i prevenir conductes suïcides i autolesions a les aules.

Aquest document es basa en les orientacions i els protocols que han de dur a terme els centres educatius i els professionals a l’hora de tractar amb aquest tipus de situacions. Les psicòlogues del centre del departament psicopedagògic de l’Escola Pia Nostra Senyora asseguren que és indispensable establir de manera prioritària la coordinació entre el centre educatiu, el servei sanitari i la família. 

L’increment en les dades de suïcidis juvenils s’ha reflexat en els centres educatius, i els instituts detecten cada cop més casos d’adolescents amb dificultats emocionals. Els docents i els professionals s’encarreguen de prevenir aquestes situacions mitjançant l’educació emocional per tal de desenvolupar competències i habilitats emocionals i relacionals i arribar a detectar situacions que poden arribar punts més crítics. “Els joves han de sentir-se en un entorn segur i amb xarxa de suport”, amplien les psicòlogues del centre.

D’altra banda, docents com Anna Pasqual exposen que es senten “desbordats” i reclamen més recursos per poder complir els protocols i oferir eines emocionals i relacionals als seus alumnes. “No demanem més sou, demanem recursos. Necessitem més ulls i més mans per poder ensenyar millor les matèries i poder crear entorns agradables i segurs”. A més, destaca que no tota l’atenció pot recaure en els docents, ja que “no som capaços de valorar aquest tipus de casos, ho han de fer especialistes”.

El psicòleg Paz assenyala que cada cop es demana als centres escolars una funció més parental o terapèutica, unes tasques de contenció i cura principal que haurien de ser tractades en el nucli familiar. “Si això no està podent ser així, ens ha de portar a pensar per què no estem creant unes condicions de vida per estar més hores dedicant temps als nostres fills”.

El protocol que exposen tant les professionals psicològiques d’un centre escolar com la docent, s’inicia en el moment en que un professor té un alumne que, verbalment o conductualment, mostra una tendència suïcida. La tasca dels docents és comunicar-ho a l’equip directiu, i juntament amb la família, els docents i els professionals de l’àmbit de salut se’n fa una valoració i estudi en profunditat del cas.

Depenent de la valoració que se n’extreu, tant si es determina que és un cas d’assetjament o de conflicte greu entre iguals, es passa a intervenir. Es treballa conjuntament amb la família i el 061, passant de ser una situació d’educació a una de salut. En un cas d’assetjament són clau les mesures urgents de protecció i les necessitats educatives posteriors per tal de reparar i restaurar el dany.  

Risc de suïcidi per assetjament als centres escolars

El cas dels bessons de Sallent posa en manifest que els protocols actuals envers l’assetjament escolar a les aules estan fracassant. A les escoles i instituts de Catalunya la situació s’ha agreujat molt, amb unes dades que indiquen que un de cada quatre infants (23,6%) pateix assetjament escolar, convertint-se en la principal causa de suïcidi en la població juvenil. Segons l'organització Save the Children, el bullying incrementa en més de 2,5 el risc de suïcidi en menors. 

A causa de l’agreujament de la salut mental dels joves i de l'augment de casos de bullying i de suicidis, els professors reclamen més professionals als centres educatius, demanant més recursos per poder fer front en aquestes problemàtiques. “Necessitem més professors per baixar les ràtios i tenir més dedicació, més especialistes com psicòlegs i integradores socials, per disposar de més hores per poder arribar al problema abans que es faci més gran”, corrobora Anna Pasqual.

El bullying s’inicia a l’entorn escolar, però acaba afectant a tots els àmbits. Les xarxes socials han fomentat un model relacional basat en aparentar o mostrar una realitat, sovint diferent de la que s’està vivint. D'una banda, les psicòlogues afegeixen que aquestes “amplien els sentiments de fragilitat i vulnerabilitat que ja són inherents i propis d’aquest període de crisi natural”. Per l'altra, docents com Anna Pasqual reivindiquen la dificultat per poder-ho controlar. "Si als professors ja ens costa tenir ulls dins les aules, imagina tenir ulls dins l’univers que són les xarxes”, subratlla.


"L'assetjament escolar no es pot reduir a l'àmbit escolar, perquè llavors fracassarem"

Anna Pasqual

Docent en un centre educatiu de Badalona


Tot i ser-ne la primera causa, no tot l’origen ni el detonant de la conducta suïcida en els joves recau en el bullying. Segons Claudi Paz, hi ha altres factors que que afecten en la seva salut mental com són el patiment psíquic i la desesperança. Els adolescents sovint expressen la sensació de no tenir prous recursos per canviar el seu patiment o de no poder fer front al fracàs, i aquests factors combinats poden desembocar en tristesa, solitud i desesperança vital.

Davant d’aquesta realitat, la lluita contra l’assetjament escolar ha de ser una prioritat tant als centres escolars com a les llars dels infants. Ana Pasqual conclou: "El bullying no és un tema escolar, és un tema social i d’educació on hi han d’intervenir tots els actors. No es pot reduir a l’àmbit escolar, perquè llavors fracassarem”.

PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI

Si necessites ajuda, truca!

900 925 555

Associació catalana per la prevenció del suïcidi 

Associació després del suïcidi 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —