La ciutadania suïssa ha rebutjat aquest diumenge en referèndum la iniciativa ‘No a una Suïssa de deu milions’, una proposta que plantejava adoptar mesures per limitar el creixement de la població, principalment a través de més restriccions a la immigració i al dret d’asil.

Segons els resultats preliminars, un 55% dels votants s’ha oposat a la iniciativa, promoguda en solitari per la Unió Democràtica de Centre (UDC), principal partit de la dreta populista del país. Les dades encara poden variar lleugerament, ja que presenten un marge d’error aproximat del 3%.

La proposta pretenia obligar el govern federal a actuar si la població de Suïssa superava els 9,5 milions d’habitants abans de l’any 2050. Tot i que l’objectiu formal era evitar arribar als deu milions de residents, el debat s’ha centrat sobretot en la immigració i en la possibilitat d’endurir les condicions d’entrada i asil.

Suïssa ha experimentat un dels creixements demogràfics més elevats de l’Europa occidental durant les últimes dècades. El país ha passat de 7,3 milions d’habitants l’any 2002 a més de 9,1 milions aquest 2026, un augment de gairebé el 25%. Segons les dades oficials, prop del 80% d’aquest increment s’explica per la immigració neta.

Actualment, el 27% de la població resident és estrangera, una proporció especialment elevada en cantons fronterers com el de Ginebra.

La consulta ha generat un intens debat polític i social. Els detractors de la iniciativa han advertit que una victòria del “sí” podria haver perjudicat les relacions entre Suïssa i la Unió Europea, especialment pel que fa a l’Acord de Lliure Circulació de Persones, que permet als ciutadans comunitaris residir i treballar al país en condicions similars a les dels nacionals.

Tots els grans partits polítics, excepte la UDC, s’han posicionat en contra de la proposta. També s’hi han oposat organitzacions empresarials i sindicats, que han defensat la importància de la mà d’obra estrangera en sectors com la sanitat, la construcció o la restauració, així com la necessitat d’atreure professionals qualificats de l’exterior.

Malgrat la derrota de la iniciativa, la campanya ha posat de manifest el malestar d’una part de la població davant l’augment de la immigració i la pressió que aquest fenomen genera sobre els serveis públics, el mercat immobiliari i els preus de l’habitatge, entre els més elevats d’Europa.