El Tribunal Suprem ha amnistiat la primera consellera del govern de Carles Puigdemont, la republicana Meritxell Serret. En un comunicat, ERC s'ha mostrat satisfet per la decisió de l'alt tribunal d'aplicar la norma de l'oblit judicial a l'exconsellera d'Agricultura, una decisió que "avala l'estratègia sòlida" seguida amb la llei. A partir de la sentència "contundent" del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), era "inevitable" que el Suprem fes aquest pas, que ara espera que es repeteixi amb la resta de causes encara obertes. A finals d'abril del 2023, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Serret a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa per l'organització de l'1-O.

La sentència del TSJC que va condemnar Serret recordava que l'exconsellera havia estat notificada personalment fins a cinc vegades pel Tribunal Constitucional, que va suspendre diverses resolucions del govern i del Parlament referides al referèndum i al procés, entre les quals el mateix decret de convocatòria de l'1-O i les lleis de desconnexió. "L'acusada era perfecta coneixedora de la il·legalitat de totes les decisions que li van ser objecte de notificació i requeriment per part del TC, ignorant de forma conscient i deliberada l'ordenat pel TC, decidint no portar a terme cap actuació per deixar sense efecte les normes impugnades, com tampoc no realitzar cap mena de proposta de nul·litat de les mateixes", argumentava l'alt tribunal de Catalunya.

A la decisió sobre Serret, a la qual ha tingut accés l'ACN, el Suprem recorda aquella sentència, així com el recurs de cassació que s'hi va presentar. Afegeix que, després que l'11 de juny del 2024 s'aprovés la llei d'amnistia, el 16 de gener del 2025 es va acordar suspendre'l fins que el Tribunal Constitucional (TC) resolgués definitivament la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel mateix Tribunal Suprem (TS). Entre d'altres, el TS considerava que tenia dubtes sobre la constitucionalitat de la norma perquè pensava que no incloïa els policies processats també per la participació en l'1-O, en aquest cas per impedir-lo.

El TC va estimar parcialment aquell recurs, pel que fa referència a l'article 1.1 de la llei, que estableix que queden amnistiats tots els actes realitzats amb la intenció de reivindicar, promoure o aconseguir la secessió o la independència de Catalunya, sempre que s'hagin executat en el marc del procés independentista català entre l'1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023.

En concret, l'àrbitre de la Carta Magna el considerava inconstitucional perquè "deixava fora de l'amnistia un grup de persones que, des del punt de vista de la causa i finalitat legitimadora de la llei, és perfectament equiparable al que resulta inclòs". Però, atès que la inconstitucionalitat "no es troba en el que la norma estableix, sinó en el que omet", el TC es va abstenir de declarar-ne la nul·litat i va establir, en lloc d'això, que "les disposicions de la llei s'han d'entendre aplicables, amb les mateixes condicions, límits i requisits que les normes estableixen, els qui van fer els actes amnistiables amb la finalitat d'oposar-se a la secessió o independència de Catalunya".

Un cop resolta la qüestió, el TS considera ara que els fets que van donar lloc al procediment, és a dir, la participació de Serret en l'1-O, "no ofereixen dubte quant a la subsumpció a l'article 1.1 de la llei orgànica 1/2024", la llei d'amnistia.

"Es compleix, en conseqüència, amb l'àmbit objectiu d'aplicació" de la mesura de gràcia, "que no contravé, segons ho ha establert el Tribunal Constitucional en els termes expressats, la Constitució espanyola".

Per tot plegat, la sala del penal del Tribunal Suprem acorda declarar amnistiats "els actes pels quals ha resultat acusada la senyora Meritxell Serret i Aleu i, en conseqüència, es declara extingida la responsabilitat penal que pogués haver contret".

Satisfacció

En un comunicat, ERC ha mostrat la seva satisfacció per la decisió del Suprem, una decisió que, a parer dels republicans, "avala l'estratègia sòlida seguida amb la llei d'amnistia". La formació opina que "a partir de la contundent sentència del TJUE, ja era inevitable que, per fi, el Tribunal Suprem fes el que hauria d'haver fet des del primer dia: aplicar la llei d'amnistia aprovada al Congrés dels Diputats".

Per això creu que ara, "immediatament", ha de passar el mateix amb la resta de causes, "per poder restaurar tots els drets polítics de totes les persones represaliades, que els exiliats puguin tornar a casa i poder discutir políticament i democràticament sobre el conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol sense repressió".