El Tribunal Suprem ha aplicat aquest dimarts l'amnistia al líder d'ERC, Oriol Junqueras, a l'exconsellera Dolors Bassa i als exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva, que estaven inhabilitats fins al 2031 el primer, i fins al 2030 els altres tres, de manera que ja poden presentar-se a les eleccions. La Sala penal ha dictat una interlocutòria en la qual declara extingida la responsabilitat criminal derivada de la sentència del procés, en aplicació de la llei d'amnistia i en assumir en la seva integritat la part dispositiva de la sentència del Tribunal Constitucional que va concedir l'empara a Bassa.

Així mateix, acorda l'eliminació dels antecedents penals, que també van sol·licitar els exconsellers Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Carme Forcadell i Josep Rull, condemnats en la mateixa causa.

El 2019, Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó i tants d'inhabilitació, mentre que Turull, Romeva i Bassa van ser sentenciats a 12 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació. Dos anys després, el govern de Pedro Sánchez els va concedir un indult parcial de les penes de presó i el juny del 2024, el Suprem va rebutjar aplicar l'amnistia a la malversació en entendre que van obtenir un benefici personal de naturalesa patrimonial, una de les excepcions que recull la norma.

Puigdemont encara ha d'esperar uns formalismes jurídics

Després de la decisió del Constitucional del passat dia 6, que va ordenar amnistiar el delicte de malversació als líders del procés, el Suprem procedeix a aplicar la sentència i, com a conseqüència, els quatre podran concórrer a eleccions i ocupar càrrecs públics.

Pel que fa a l'amnistia a Puigdemont, la Sala no hi entra en aquest moment si bé es tracta d'una qüestió de temps, ja que hi ha una sèrie de formalismes jurídics que s'han de completar prèviament, després de la decisió del jutge Pablo Llarena de confirmar aquest dilluns l'anul·lació de l'ordre de detenció nacional contra l'expresident i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.

La interlocutòria de Llarena, que ja es va mostrar favorable a l'amnistia, és recurrible en reforma davant del jutge i en apel·lació davant de la Sala i, a més, li correspon dictar la interlocutòria de conclusió del sumari, que encara es pot demorar uns dies.

Junqueras, Romeva i Bassa ocuparan llocs simbòlics a les llistes d'ERC per al 29N

La decisió ha arribat justament el dia que ERC celebra l'Executiva Nacional i el Consell Nacional en què confeccionarà i ratificarà les llistes, on incorporarà els tres dirigents amnistiats en posicions simbòliques, segons ha avançat Ser Catalunya i han confirmat a EFE fonts del partit.

Les últimes eleccions en què Junqueras es va poder presentar van ser les europees del 2019 —en què ja era a la presó però encara no havia estat condemnat—, i ha expressat en múltiples ocasions que la seva voluntat és ser el candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Aquest dimarts, després de conèixer la decisió judicial ha reivindicat que "per fi s'ha fet justícia allà on només hi havia injustícia". 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat que "guanya la política sobre la judicialització, l'acord sobre el bloqueig i el futur sobre els conflictes del passat". També ha insistit que l¡aplicació de l'amnistia és una prova que "Catalunya continua avançant en normalització política, social i institucional". 

Dures crítiques al Constitucional

Com ja va fer Llarena, la resolució també conté dures crítiques al Constitucional pels qualificatius que va incloure en la seva sentència quan va acusar el Suprem d'una “interpretació extensiva i imprevisible“ i d'un distanciament del “sentit comú“ i de “la lògica“ a l'hora d'interpretar i aplicar la llei d'amnistia.

Després de destacar que assumeix en la seva integritat la decisió del TC, la Sala ressalta que aquestes “consideracions són manifestament prescindibles“ i “absolutament innecessàries per donar suport a allò que que s'ha resolt”.

“La tosquedat d'aquests vocables, la seva innecessària grandiloqüència revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit jurisdiccional que correspon al Tribunal Suprem amb expressions cridades a camuflar la intensitat de la ingerència”, subratlla.  

Els signants també fan referència al vot discrepant que van emetre els cinc magistrats conservadors del TC a la sentència sobre Bassa. “El significatiu nombre de magistrats que van coincidir amb la tesi del Suprem fa molt difícil acceptar amb naturalitat la irracionalitat que s’atribueix a la decisió recorreguda”, afegeix.

Indiquen els magistrats que “la resolució que atorga l'empara a Bassa no és interpretada per aquesta Sala com la manifestació d'un conflicte institucional amb el Tribunal Constitucional, sinó com una ruptura d'aquest òrgan amb la seva pròpia jurisprudència històrica”.

El Suprem va més enllà del procés i aprofita per carregar contra el garant de la Carta Magna per les decisions adoptades els últims anys, que han esmenat l'alt tribunal en procediments com el dels ERO, l'exdiputat Alberto Rodríguez o un polèmic nomenament de l'exfiscal general Dolores Delgado.

Ho fa quan diu que “la mutació“ del TC “en una última instància amb capacitat revisora de la interpretació de qualsevol norma jurídica subscrita pel Suprem està desdibuixant el disseny que van voler els constituents en definir les relacions entre els jutges independents, inamovibles, responsables davant la llei i qui sense aquestes garanties i durant un període temporal tancat de 9 anys s'ocupen de preservar les garanties constitucionals”.