Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha destacat la importància de les mesures preventives del càncer en un context polític actual en què considera que s'ha descuidat aquest aspecte. En pocs anys, l’estudi i tractament de la malaltia ha tingut una evolució molt positiva i esperançadora: “Quan vaig començar la residència, el 35 % dels pacients sobrevivien al càncer, ara ens acostem al 70 %”, ha argumentat el doctor. D’altra banda, ha apostat per la incorporació de la intel·ligència artificial en la medicina i els beneficis que aquesta pot aportar “sempre que se’n faci un bon ús”. Tot això ho ha explicat aquest dimarts en la xerrada amb la periodista Lorena Arroyo, cap de secció de Societat i Ciència de EL PAÍS, en la World In Progress (WIP) 2026 de Barcelona.

Tot i els avenços aconseguits en les últimes dècades, el director de VHIO considera que encara hi ha feina per fer. “Fa 20 anys teníem hàbits de vida més saludables”, ha lamentat l’oncòleg mostrant la seva preocupació per diversos factors que perjudiquen la salut de les persones, com l’exposició a la contaminació, el consum d’aliments ultraprocessats, i, especialment, el tabac. En aquest sentit, Tabernero ha estat contundent: "Soc partidari de regular cada vegada més els espais on es pot fumar". Una declaració que ha posat el focus en els responsables polítics, a qui demana més implicació en la prevenció de les malalties. El doctor demana “polítics que siguin valents i es plantegin què podem fer per tenir una salut millor d’aquí a 20 anys, impulsant plans de prevenció de malalties de manera coherent i consensuada entre els diferents partits”.

"Quan vaig començar a exercir, es distingien dos tipus de càncer de mama. Avui dia, se’n coneixen més de 20 subtipus"

Tabernero s’ha mostrat optimista de cara l’evolució mèdica present i futura: “En l’àmbit de la salut mai hem estat millor que ara”, ha afirmat. Conèixer el genoma humà —el conjunt de la informació genètica d’un organisme— ha estat un pas fonamental per a la medicina, segons el director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Per a Tabenero, aquesta troballa ha ajudat a entendre de forma molt més precisa el comportament de molts altres gens que fins ara no s’havien pogut observar, coneixement que faciliten les tasques de prevenció i tractament de la malaltia.

Conèixer la informació genètica d'un organisme permet vincular un càncer a un gen, per tant, es pot aplicar una teràpia contra l’alteració d’aquest gen concret. Això explica el perquè ara es té un coneixement major dels diferents tipus de càncer i formes d’abordar-los: "Quan vaig començar a exercir, es distingien dos tipus de càncer de mama. Avui dia, se’n coneixen més de 20 subtipus", ha exemplificat.

A més, l’oncòleg ha esmentat els avenços aconseguits recentment en dos dels càncers amb pitjors pronòstics: càncer de pàncrees i càncer de pulmó de cèl·lules petites. En congressos internacionals duts a terme aquest any, s’han presentat dos assajos clínics que han demostrat les millores de supervivència en pacients amb aquest tipus de càncer.

La Importància de la IA

Dintre del context mèdic, l’especialista ha presentat la intel·ligència artificial com l’eina que revolucionarà la medicina: “Encara no hem arribat a fer ús de totes les oportunitats que ens proporciona aquest recurs”. “Ben aplicada, ens facilitarà moltes coses”, ha afirmat, assenyalant diferents àmbits en què medicina i intel·ligència artificial poden cooperar per assolir objectius ambiciosos. Per exemple: el desenvolupament de fàrmacs, la detecció precoç amb la possibilitat de detectar indicis de càncer inclús abans que siguin visibles, una eficàcia més elevada en diagnòstics per imatge i seguiments personalitzats dels pacients.