'Tacones sobre ruedas', el ressorgir d’un col·lectiu - Diari de Barcelona
ressenya
'Tacones sobre ruedas', el ressorgir d’un col·lectiu
El documental demostra que es pot pensar i sentir des d'altres llocs que no siguin els marcs hegemònics
Tacones sobre Ruedas, dirigit per Pau Canivell, arremet amb força des de la seva première oficial a Barcelona, esdevinguda als cinemes Girona. A la peça seguim de prop a un grup de drag queens i a una icona transsexual que viatgen a Múrcia des de la capital catalana, motivades per l'agressió homòfoba que ha patit un noi. Es mouen amb una autocaravana, la qual va duent a terme parades per tal que el grup pugui significar-se per diferents escenaris. Un d'ells és el poble de Prades, on coneixem l'única drag queen del lloc, que també va sofrir severes dosis de violència i exclusió.
En escenes com aquesta és on l'efecte documental del film emergeix amb més vigor, contraposat a la idea de teatralitat, molt present al discurs. La seqüència de l'església, caracteritzada pel seu afany dessacralitzador i que ràpidament fa decaure l'axioma cristià de "Déu accepta a tothom", és una de les més destacades en relació amb l'impacte social que continua generant -i cal que ho dugui a terme- el col·lectiu. En un moment de la seqüència la càmera roman intacta dins de l'església, quan els personatges ja l'han abandonada. Des del so poden sentir-se les opinions de desconcert i rebuig dels presents.
No per casualitat el to i la posada en escena rimen amb la mirada de cineastes com Ulrich Seidl, director que empra la frontalitat dels plans i el seu temps intern com a catalitzadors del relat, carregat d'incorreccions i actituds ambivalents. El documental també casa des dels seus primers minuts amb l'imaginari almodovarià: un dels realitzadors espanyols més compromesos a l'hora de traslladar a la pantalla les pulsions reprimides de la Transició. Cal remarcar que el muntatge de Tacones sobre ruedas, una tasca que va portar moltes hores d'edició i de material destriat, aconsegueix transmetre una agraïda sensació de lleugeresa, naturalitat i agilitat d'acord amb el plantejament escènic.
Al Manifest Contrasexual Paul Preciado alça la veu i expressa que el seu pensament es resisteix, a la manera de les protagonistes de Tacones, a una producció disciplinària del gènere i la sexualitat, dos pilars diferents i que s'enfronten a constants prohibicions i biaixos. Al cap i a la fi, el cos no és cap estructura compromesa genèticament amb un gènere, més enllà que neixi amb un d'assignat, susceptible de variacions. Si les característiques inherents a un cos són desenvolupar-se, enfortir-se o envellir, per què no poden ser també el canvi i les transformacions de gènere?
Canivell davant la càmera
En el cas de les drag queens, i tal com es vehicula a la pel·lícula, el vestuari també és una eina determinant, perquè reforça el seu compromís vers una actitud enfortida i mútua que els fa marcar la diferència. La idea d'espectacle també és inherent en la presència dels personatges en pantalla, cosa que enrobusteix profundament els instants on exterioritzen la seva veritat. Canivell, que també apareix davant de càmera com algú perfectament integrat al grup, mai s'oblida que està descrivint a persones amb fragilitats, conviccions i desitjos. Immediatament, es reconeix el costat humà de qui està rere les imatges.
L'escena de tancament, en aquest sentit, és molt significativa, atès que desfà del tot els binarismes del gènere a partir de la dicotomia entre performativitat i exposició quotidiana, entre actuació i bambolines. Veiem les drag queens i la seva presentadora de tornada a Barcelona, desvestits de les peces de roba que han dut i subratllant la seva satisfacció personal.
La ruptura de les dualitats és essencial al documental, la política de la qual adquireix un ressò profund; especialment en instants on es recorda que el partit Vox ha obtingut molts escons a les darreres eleccions. D'aquí també neix el desig de no voler regir-se sota principis normativitzadors, i la necessitat de fer veure a la ciutadania d'interior que existeixen maneres alternatives de vestir, parlar i generar comunitat.
Tacones sobre Ruedas és una fita molt important a contemplar dins el sector cultural barceloní i una de les demostracions més enèrgiques i eficaces de la temporada a l'hora de demostrar que es pot pensar i sentir des d'altres llocs que no siguin els marcs hegemònics.
