“La pèrdua de pes de les humanitats és una decisió política i ideològica, a més d'una tendència social. Quan una societat debilita les humanitats, també debilita la capacitat col·lectiva de qüestionar les injustícies”, afirma Màrius Tejero, portaveu del sindicat USTEC. Amb aquesta premissa, Tejero incideix en la importància dels sabers humanístics per tal de “formar esperit crític, consciència democràtica i capacitat per entendre la realitat social”.

Aquesta pèrdua de rumb s'emmarca en un context de resultats preocupants: s’espera que al desembre es publiquin els resultats de les proves PISA celebrades el 2025, però les de 2022 ja van ser un toc d’atenció. Catalunya va obtenir els pitjors resultats de la seva història en comprensió lectora, caient 22 punts respecte a l'anterior edició (de 484 a 462 punts).

Davant d'aquesta situació, la Fundació Bofill adverteix que aquestes decisions institucionals seran contraproduents i l’any passat van demanar un increment del pressupost educatiu per a enguany. En aquest escenari, els docents fa dies que es reivindiquen per a millorar la situació laboral de la professió que, alhora, repercuteix en les condicions d'aprenentatge de l'alumnat. A banda de reclamar la reducció de ràtios, l’estabilitat del professorat i l’augment dels salaris, Tejero reivindica que “els mestres defensen un model d'escola pública crítica, democràtica i transformadora”.

La utilitat de l’inútil

Poc abans que es coneguessin els resultats de les PISA de 2022 moria Nuccio Ordine, un defensor acèrrim de les humanitats que, segurament, ja vaticinava la sacsejada en el nivell de l’alumnat. En l’assaig La utilitat de l’inútil, va apadrinar la idea que les ciències humanes són un saber essencial precisament perquè no tenen una finalitat pràctica immediata ni busquen el benefici econòmic.

Jordi Rincon, professor de llatí i grec a l’Escola Vedruna Gràcia des de fa més de trenta anys i autor de La saviesa dels clàssics, ha estat testimoni directe dels canvis a les aules: “Vivim en una societat altament utilitarista i tecnològica que prioritza la immediatesa i la rentabilitat econòmica a curt termini”.

Tot i això, l’Enquesta AQU Catalunya (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) de facultats de lletres (com la de la Universitat de Girona) confirmen que les "titulacions mixtes" d'humanitats mantenen una taxa d'ocupació superior al 93%. Per tant, el mercat sí que valora aquestes competències tot i el desprestigi social i educatiu.

“Els docents —insisteix Rincon— defensem que educar no és només entrenar futurs treballadors obedients, sinó formar ciutadans lliures i crítics”. En la mateixa línia, Martina Escudero, docent de llatí i grec a l’Institut Joan d’Àustria, explica que “en les últimes dècades la pressió cap a la ‘utilitat’ ha augmentat cada vegada més, i sembla que tot el que no dona un benefici tangible i immediat, és inútil. I en els últims anys, amb la cultura de la immediatesa fomentada amb la IA, encara més”.

La Universitat de Girona com a referent

A la UdG no existeix com a tal el grau en periodisme. L’oferta s’enfoca directament cap al grau en Comunicació Cultural, amb una importància cabdal de les humanitats en la formació. Isabel Pujol, degana de Lletres, exposa que la Facultat de Lletres té una clara vocació d’integrar-les per a poder comprendre i interpretar críticament el món. “Les disciplines humanístiques permeten analitzar els fenòmens socials i culturals més enllà de la immediatesa i entendre com s’han construït les idees, els valors i els relats que configuren la societat actual”, diu Calbó.

Marc Diudé hi va estudiar aquesta titulació: “Vaig fer dos anys de Filosofia Política i, vist amb perspectiva, ha estat de les assignatures més útils i importants de tota la carrera; i precisament no eren ni de la meva titulació”. “No podem pretendre —reflexiona Marc— que les persones que han de regir i encaminar l’opinió pública ho facin sense un coneixement extens de les humanitats. El periodisme no ha de deixar perdre la tendència a relacionar-se com una branca més de les ciències humanes”.

El portaveu de la USTEC remata: “Les vagues docents reclamen drets laborals, però també defensen el sentit profund de l’escola: formar ciutadania lliure, culta i capaç de transformar el món”.