L'addicció al bronzejat, també coneguda com a tanorèxia, és una obsessió per la pròpia imatge que va més enllà del "caprici" de veure's morè i atractiu, i que afecta principalment les dones joves d'entre 16 i 35 anys, segons el psicòleg i director de l'Institut de Psicoteràpies Avançades, Luis Antón.

Es tracta d'una obsessió que parteix d'un error d'autopercepció, en què el problema no és allò que la persona veu, sinó la manera com el seu cervell processa la seva pròpia imatge. En concret, l'obsessió pel bronzejat consisteix en una exposició "repetida i intensa" a la radiació ultraviolada, ja sigui solar o mitjançant cabines artificials de raigs UV. Les persones que pateixen aquest trastorn no es miren al mirall de manera "neutra" —segons explica el psicòleg—, sinó que ho fan amb un biaix de confirmació que "exagera qualsevol senyal de pal·lidesa i minimitza els indicis que contradiuen aquesta percepció".

Dones d'entre 16 i 35 anys

D'altra banda, Antón ha assenyalat les dones d'entre 16 i 35 anys com el col·lectiu més vulnerable davant d'aquesta addicció, tot i que els homes "no n'estan exempts, especialment en contextos —com els d'esportistes o d'influencers— en què el cos forma part de la identitat social". 

L'addicció al bronzejat, així doncs, sorgeix d'associar el que és atractiu amb el que és valuós; i de pensar que l'aprovació "arriba a través de l'aspecte físic", ha afegit el psicòleg. Les persones amb tanorèxia repeteixen aquesta conducta quan reben afalacs, que acaben processant com una validació externa. En les cultures mediterrànies, assevera, el bronzejat s'ha associat tradicionalment amb "l'oci, la joventut activa i un cos saludable", i aquest vincle queda gravat a foc en allò que la societat interioritza com a atractiu.

Aquest enfocament sociològic del bronzejat explica que aquest trastorn no deriva d'una conducta irracional, sinó que respon a aprenentatges "rellevants des del punt de vista evolutiu, però d'una manera exagerada", segons Antón.

Un problema físic i mental

L'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) ha alertat de l'augment exponencial de casos de melanoma, el tipus de càncer de pell amb el percentatge més alt de mortalitat, i preveu més de 8.000 nous diagnòstics d'aquesta variant durant el 2026. A més, a escala mundial, l'OMS també ha declarat que el càncer de pell és el més freqüent. La presidenta de la secció andalusa de l'AEDV, Lourdes Rodríguez, ha recordat a EFE que el bronzejat "no és un signe de salut, sinó una resposta de la pell davant d'una agressió".

Rodríguez ha subratllat que els beneficis derivats —i necessaris— de l'exposició solar s'obtenen amb dosis moderades, i que no cal bronzejar-se per aconseguir-los. Preguntada per les conseqüències d'una exposició solar excessiva, ha remarcat que el dany solar és acumulatiu i que, per tant, es manifesta amb els anys amb signes com taques, arrugues o deshidratació. A més a més, pot tenir conseqüències sobre altres òrgans com els ulls, on poden aparèixer cataractes.

La dermatòloga ha considerat els autobronzejadors com una alternativa sense contraindicacions que permet aconseguir el to desitjat "que agrada a tothom", però ha recordat que aquest color és "artificial i que, per tant, continua sent necessari aplicar protecció solar". Davant la desinformació recent per part de determinats esportistes i persones influents que "no pensen a llarg termini", Rodríguez ha insistit en la necessitat de mirar més enllà de les cremades solars i recordar que "el millor bronzejat és aquell que no posa en risc la salut".