El Teatre Principal de Barcelona arrencarà la programació cultural la tardor de 2028 després d’una rehabilitació completa que va arrencar el mes de març passat. Els responsables del teatre més antic de la capital catalana s’han envoltat d’un equip assessor format per Jordi Sellas, Ventura Barba i Julia Gómez Cora per definir el projecte artístic i a finals d’aquest any preveuen començar a designar els responsables que lideraran la primera etapa del teatre. La rehabilitació del Teatre Principal i els seus espais suma 10.000 metres quadrats de superfície. Segons ha informat Atir Hospitality, gestor de l’espai per un acord amb el grup Balañá, les obres tenen un cost de 50 milions d’euros aportats per diversos inversors i entitats financeres.

El promotor de la nova etapa del Principal és José María Trénor, fundador i CEO d’Atir Hospitality que, gràcies a un acord amb la família Balañá per 50 anys, vol recuperar el teatre com “un espai cultural viu, retornant-li l’activitat cultural i reforçant el pols cultural del tram final de la Rambla”. Segons han explicat, el projecte arquitectònic aspira a preservar el valor patrimonial de l’edifici i articular els diferents espais del conjunt perquè puguin acollir activitat escènica, musical i expositiva.

L’arquitecte de Batlleiroig Enric Batlle ha explicat que el Teatre Principal és la suma de diferents espais i intervencions arquitectòniques que s’han fet al llarg dels anys en quatre espais diferents, fins ara, independents: el Teatre Principal, la Cúpula Venus, el Teatre Latino i el frontó Jai Alai.

El projecte arquitectònic que desenvolupa l’equip de Batlle vol convertir-lo en un centre cultural on es pugui acollir diversitat d’esdeveniments. En aquest sentit, una de les prioritats és que des de la Rambla es pugui accedir al teatre i un cop a dins, poder anar a qualsevol dels espais. “Això que ara té un aspecte de laberint, que sigui una mica més clar i comprensible. També generant nous espais”, ha explicat Batlle.

A banda d’ordenar l’accés als diferents espais, la rehabilitació aspira a recuperar la façana del teatre projectada el 1847 per l’arquitecte F. Daniel Molina i la terrassa a la part superior de l’edifici amb vistes a la Rambla. Aquesta rehabilitació permetrà reobrir espais que feia 20 anys que estaven tancats.

Com que durant la rehabilitació s’han trobat diversitat d’actuacions fetes al llarg de la història, l’equip s’ha marcat com a objectiu reivindicar la imperfecció. “Ens agrada la imperfecció de l’espai que ha anat superposant una actuació sobre l’altra i conservar aquesta pàtina dels anys”, ha comentat Batlle.

A més de mantenir elements de diferents èpoques, com ara capitells metàl·lics  o mobles antics, una de les sorpreses que amaga el teatre és un mural de Pilarín Bayés. Es tracta d’un treball de 1980 que és un mosaic realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada de forma quadrangular. La peça de Pilarín Bayés representa dos jugadors jugant a pilota basca o  jai alai. Fins ara estava instal·lat al vestíbul d’accés al Jai Alai, i es mantindrà en el mateix indret.  “Pensem que serà un museu en si mateix, un museu del mateix edifici i de les actuacions artístiques”, ha apuntat.

Batlle ha reconegut que el Teatre Principal és un edifici que “costa d’entendre” i que el repte ha estat fer-lo “comprensible” per al futur amb la creació d’espais intersticials que uneixen les zones. “Era un edifici que mai ha funcionat unitàriament, sempre ho havia fet amb accessos independents i ningú l'ha entès com un sol edifici. Ara nosaltres l'entendrem com un sol edifici, amb accés des de les Rambles”, ha afirmat.

Els responsables de la intervenció han explicat que a la façana del Teatre Principal de 1890 es volen recuperar els finestrals tal com eren abans, en un format més gran. El Teatre Latino es destinarà acollir projectes de petit format. No es remodelarà excessivament i hi haurà un petit escenari. Tindrà un aforament d’entre 250 persones.

Al Teatre Principal s’hi mantindrà el seu estil i la decoració i es destinarà essencialment a acollir musicals, mentre que el Jai Alai s’intervé per “connectar-lo amb la façana”. L’espai que havia estat un indret esportiu i d’apostes, serà totalment polivalent. Tindrà un aforament de 500 persones a les grades o 1.500 a peu dret. Pel que fa al Teatre Principal, tindrà un aforament de 850 persones.

Una de les “joies de la corona” és la Cúpula Venus. Espai que fa dècades que està tancat i es vol mantenir tal com és. Aquest indret es dedicarà a activitats polivalents i és la zona que es conserva més fidelment al que va projectar l’arquitecte Molina el 1840. Té un aforament d’entre 100 i 200 persones.

Entre altres remodelacions que es faran també hi haurà la creació d’una zona entre bastidors, un espai de degustació amb vistes al Palau Güell i l’Espai Rambles on poder esperar a l’estil “Saló dels Miralls’ del Liceu.

L’espai disposarà de nous serveis de restauració que seran d’ús exclusiu per als assistents al centre cultural.

Del Teatre de la Santa Creu al Principal

Els orígens del Teatre Principal es remunten a finals del segle XVI, quan entre 1597 i 1603 es va construir en aquest emplaçament el primer corral de comèdies, conegut com a Teatre de la Santa Creu. El teatre més antic de Barcelona conserva una configuració arquitectònica marcada per la reforma de 1847 de l’arquitecte Francesc Daniel Molina, que va definir bona part de l’edifici actual. Va tancar com a teatre el 2006.  Posteriorment, alguns dels espais del conjunt han tingut usos i obertures puntuals per a  activitats o períodes concrets, però la darrera etapa d’activitat pròpiament teatral es va acabar fa 20 anys.

Text de Guillem Roset