El Teatre Raval ha presentat aquest dimecres la nova programació d'espectacles per als mesos de setembre a gener, la segona cartellera des de la seva reobertura a l’abril. La temporada arrencarà el 16 de setembre amb Una habitación propia, de Virginia Woolf, que donarà pas a les estrenes de Vientos del Pueblo, inspirada en Miguel Hernández, i la recuperació de La Casa en Obres, sobre l'escriptor mallorquí Blai Bonet.

Durant la presentació, els directors artístics del Teatre Raval, Evelyn Arévalo i Pep Tosar, han reivindicat una programació artística compromesa amb el present sense deixar de mirar el passat. "En un context en què la cultura té una tendència fast food, volem que els espectacles perdurin en el temps", ha explicat la codirectora. Per la seva banda, Tosar ha destacat el compromís del teatre per “fer visible l’invisible”.

Estrenes, reposicions i aniversaris a la Sala Tadeusz Kantor

Una habitación propia, dirigida per María Ruiz i interpretada per Clara Sanchis, inaugurarà la temporada a la Sala Tadeusz Kantor. L'obra torna als escenaris deu anys després de l'estrena. Evelyn Arévalo l'ha considerat "un espectacle oportú per engegar la programació reflexionant i conversant entorn del feminisme”.

Del 7 d'octubre al 15 de novembre serà el torn de Vientos del pueblo, la nova producció de la companyia resident Oblideu-vos de nosaltres. L'espectacle, protagonitzat per Pep Tosar i la mateixa Arévalo, recorre la vida i l'obra de Miguel Hernández, tot incorporant música original del cantant i compositor Carles Dénia.

La mateixa companyia també recuperarà La casa en obres, un espectacle de 1998 sobre la figura de l’artista mallorquí Blai Bonet. L’obra tornarà als escenaris el 2 de desembre, a les portes del centenari del naixement del poeta i novel·lista mallorquí, que se celebra el dia 10 del mateix mes.

A més, del 17 al 28 de novembre, la sala gran acollirà Jo, travesti, el clàssic de la companyia de Roberto G. Alonso, amb motiu de la celebració del seu 30è aniversari. El coreògraf ha assenyalat la importància de “revisitar el passat per continuar endavant”, tot destacant el patrimoni de les companyies teatrals independents.

Formats íntims a l’Espai Damià Huguet

L'Espai Damià Huguet tornarà a ser l'escenari de les propostes de petit format, amb una programació que combinarà teatre i música. Del 29 d'octubre al 5 de desembre s'hi estrenarà Noli me tangere, un cabaret de la companyia El Nen Congelat. El seu creador, Emilià Carilla, l'ha definit com "un espectacle sobre sentir-se desplaçat", plantejant cada funció com "una obra irrepetible".

La música també tindrà un paper destacat en la nova programació escènica. El Teatre Raval donarà el tret de sortida a Les Grans Blue Nits, el cicle de concerts de petit format que arrencarà amb la cantautora Ana Brenes. El 17 d'octubre, l'artista andalusa presentarà el seu primer àlbum en solitari, Mientras camino, després d'una trajectòria de col·laboracions musicals. La programació musical es completarà amb dos concerts de LaLorea, els dies 12 i 19 de desembre. La cantant canària dansarà entre el bolero, la rumba i el son llatí, en un directe per celebrar els seus 25 anys sobre els escenaris.

Un Teatre Raval renovat i amb identitat pròpia

El Teatre Raval va reobrir les portes l'abril passat després d'una reforma integral impulsada per Pep Tosar i Evelyn Arévalo, que van assumir la direcció artística de l'espai el 2024. La remodelació va donar lloc a dues sales: la Sala Tadeusz Kantor, amb capacitat per a 193 espectadors, i l'Espai Damià Huguet, dedicat als espectacles de proximitat i als concerts de petit format.

La nova etapa del teatre es va inaugurar amb Federico García, una producció de la companyia Oblideu-vos de nosaltres estrenada al Festival Grec fa una dècada. Des d'aleshores, el projecte combina la producció pròpia amb l'exhibició d'espectacles d'altres companyies que comparteixen la seva línia artística. Aquesta segona temporada consolida aquesta aposta amb una programació marcada per la literatura, la memòria i la música en directe. "El nostre propòsit continua sent el mateix de sempre: un teatre vinculat a la recerca de la força poètica, on resideix l’obligació de l’artista", reivindica Tosar, fent seva la premissa de Blai Bonet de "fer visible l’invisible".