El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha comunicat al govern espanyol una demanda arran de les agressions i els maltractaments denunciats per una persona mentre estava internada al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona, així com per la manca d’una investigació efectiva dels fets per part de les autoritats espanyoles. La demanda sosté que les autoritats espanyoles no van dur a terme una investigació efectiva davant una denúncia per tortures. Entre altres mancances, les imatges de les càmeres de seguretat no es van custodiar adequadament per part del CIE, de manera que no es van poder recuperar quan així ho va ordenar el jutge. A més, el denunciant va ser expulsat del país abans que pogués declarar sobre els fets.

La comunicació de la demanda suposa que el Tribunal d’Estrasburg examinarà el cas i que l’estat espanyol haurà de donar ara explicacions sobre les mancances en la investigació d’aquest cas en particular i sobre els protocols de prevenció dels maltractaments als CIE en general.

Posteriorment, el denunciant va poder tornar a Espanya i declarar davant les autoritats, moment en què es va ratificar íntegrament en la seva denúncia. També se li va practicar un reconeixement medicoforense que va acreditar tant l’existència d’un eritema compatible amb l’agressió com de seqüeles psicològiques relacionades amb els fets denunciats. Malgrat aquests indicis, els tribunals espanyols van rebutjar portar el cas a judici. Aquesta obligació resulta especialment important als Centres d’Internament d’Estrangers, segons Irídia, que defensa la víctima.

Segons la demanda, cap a les 19.30 h del 12 de gener del 2020 l'intern estava sopant al menjador del centre i es va acostar a un policia nacional per demanar-li la medicació que necessitava per dormir i que prenia cada nit, ja que tenia diversos problemes de salut mental, addicció a psicofàrmacs i síndrome d'abstinència. Els agents li van demanar el número d'intern i després li van denegar la medicació sense cap altra explicació. Tot i la insistència de l'intern, l'agent li va denegar la medicació perquè no figurava a la llista de persones autoritzades, tot i que la investigació posterior va confirmar que tenia receptats els medicaments.

L'agent que li havia denegat la medicació va anar cap a ell i li va donar un cop de puny al coll, cosa que el va fer caure a terra. A continuació el va arrossegar escales avall pels peus. En arribar al replà, l'agent li va aixafar el coll amb el genoll contra el terra i diversos agents s'hi van apropar

La negativa a la medicació va originar ansietat a l'home. Mentre pujava a la seva habitació, com li havien ordenat, va llençar a terra el iogurt que duia a la mà. Això va provocar que l'agent que li havia denegat la medicació anés cap a ell i li donés un cop de puny al coll, cosa que el va fer caure a terra. A continuació, el va arrossegar escales avall pels peus. En arribar al replà, l'agent li va aixafar el coll amb el genoll contra el terra i diversos agents s'hi van apropar. El van immobilitzar i el van dur a la infermeria, on li van punxar un ansiolític i després el van dur a l'habitació. Aquella mateixa nit l'home va intentar suïcidar-se, cosa que van impedir els seus companys de cel·la. La Policia se'l va endur a la infermeria un altre cop i el va tancar en una cel·la d'aïllament. L'endemà va presentar una queixa al director del CIE.

Dies després va posar una denúncia al jutjat per maltractaments i delictes contra la integritat moral, i va demanar poder declarar, ser visitat per un metge forense i aturar l'ordre d'expulsió. També va demanar una investigació dels fets i l'aportació dels vídeos del CIE.

Tot i així, el jutjat d'instrucció número 6 de la capital catalana no va aturar l'expulsió, que es va produir el 23 de gener, i el 9 de març, sense fer cap diligència, va arxivar la causa. L'acusació va presentar un recurs contra l'arxivament, però abans que es resolgués, l'immigrant va poder tornar a Espanya i va ser localitzat, cosa que va fer reobrir la causa el 19 de novembre. L'home va declarar al jutjat l'11 de febrer del 2021. El jutjat va ordenar diverses diligències, però no pas una investigació policial als Mossos d'Esquadra. El 7 de març del 2021, més d'un any després dels fets, el jutjat va demanar les imatges al CIE. La Policia va remetre només una part de les imatges al·legant que l'horari demanat no coincidia amb el que s'havia conservat. El jutjat no va demanar més explicacions.

Irídia ha detectat múltiples obstacles estructurals en el procés de denúncia de maltractaments al CIE de Barcelona

La Fiscalia va demanar dur el cas a judici per delicte lleu, però la defensa de l'home, l'abril del 2021, va demanar més diligències. L'Audiència de Barcelona va acceptar el recurs el desembre del 2021 i va ordenar noves diligències. La Policia Nacional va admetre que no havia obert cap expedient intern per investigar els agents implicats. Els tres agents implicats van declarar com a investigats el gener del 2023, però van negar els fets.

L'advocat de l'home va demanar més imatges i informació sobre les càmeres. La Policia Nacional va assegurar que no en tenia més, i el jutge no va demanar més explicacions ni informació. Finalment, el juny del 2024 el jutjat va arxivar la causa, decisió que l'Audiència va ratificar el novembre següent. Un posterior recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional no va ser admès a tràmit l'abril del 2025.

En els darrers anys, Irídia ha detectat múltiples obstacles estructurals en el procés de denúncia de maltractaments al CIE de Barcelona, que impedeixen a les persones internes accedir a la justícia en igualtat de condicions que la resta de la població. Irídia confia que el procediment davant el Tribunal d’Estrasburg contribueixi a reforçar la protecció dels drets fonamentals als CIE, a millorar els mecanismes de prevenció i investigació dels maltractaments i a evitar que situacions com la denunciada quedin impunes.