‘Tenim 17 anys’: una exposició feta per joves al CCCB - Diari de Barcelona
Filmacions, fotografies, veus i textos de més de 300 joves que exploren què és tenir disset anys i construeixen un retrat de l’adolescència: és el que proposa l'exposició 'Tenim 17 anys', que es pot veure des del 6 de març i fins al 17 de maig el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Laia Colell, fundadora de l'associació cultural 'A Bao A Qu' i comissària de l’exposició, destaca al Diari de Barcelona la importància de “fer visible que els i les joves tenen moltes coses a dir, que pensen, reflexionen i tenen una potència creadora molt valuosa”.
L’exposició s’inspira en els trenta retrats que el cineasta Johan van der Keuken va fer als seus amics quan tenia disset anys i que es presenten, amb motiu de l’exposició, per primer cop a Barcelona. Proposa una experiència immersiva amb diversos espais interactius: sofàs, filmacions, llibres, llums, sons i fotografies.
L’exposició està pensada d’aquesta manera per crear un lloc de trobada i diàleg, on el públic que la visiti s’hi pugui quedar tanta estona com vulgui a conversar, escoltar música, passar temps i, fins i tot, ballar. Perquè sí, el darrer punt de la mostra artística és una zona amb una bola de discoteca.
Des de A Bao A Qu asseguren que van idear l’estructura de l’exposició amb una doble dimensió: que el públic visqui un viatge emocional connectant amb les vivències dels i les joves, i que l’exposició no fos un sol recorregut, sinó també un lloc on estar i un espai per compartir.
Els joves s'expliquen amb les arts
Els disset és una edat amb molts canvis i descobertes. Amb moltes pors, dubtes i il·lusions. Ho expliquen els mateixos nois i noies que travessen aquesta etapa vital en primera persona a l’exposició. “Qui som quan escoltem música, quan ballem, quan mirem la ciutat? Qui sóc jo quan callo, crido, dubto, ric? Qui soc quan em mires?”.
Amb l’impuls de l’associació A Bao A Qu, junt amb Contrasens, associació cultural de Romania, i Meno Avilys, de Lituània, els joves de diversos instituts de Catalunya han format part de bona part de l’exposició. Ells i elles han fet les filmacions, les fotografies, les escriptures i les veus. La Laia Colell explica que “sempre hem pensat els i les joves com a agents i productors culturals i ho hem explorat de moltes maneres. Volíem fer un pas més i proposar als nois i noies que es pensessin i mostressin a través de diverses arts”.
Johan van der Keuken va trencar els esquemes l’any 1955 publicant, en el llibre Wij Zijn 17, trenta retrats de joves de disset anys. S’imposaven a la idea que es tenia de la seva generació i mostraven com eren i què feien. L'exposició ‘Tenim 17 anys’ té també aquesta voluntat: són els mateixos joves els qui agafen les regnes, creen per explicar com són, i desconstrueixen la imatge que es té des de fora. Es tracta d’un autoretrat que dialoga amb les fotografies del cineasta Johan van der Keuken.
L’equip d’A Bao A Qu, Núria Aidelman, Laia Colell, Anna Fabra i Agnès Sebastià, comenten que el retorn que comencen a tenir per part de joves que ja han anat a veure l’exposició està sent una de les coses més emocionants. “Se senten identificats i hi connecten, precisament perquè són els mateixos joves els qui s’expressen en primera persona”. I no només això, també els emociona veure que l’exposició dona esperança a joves i els fa prendre consciència que poden fer coses importants.
“Filmar és un treball d’amor”. Cineasta, fotògraf i documentalista holandès, Johan van der Keuken es va apropar al món filmant-lo des de la singularitat. L’any 1995, amb només disset anys, va decidir retratar el seu grup d’amics de la seva generació. Amb les imatges captava, sense ser el principal objectiu, el context de la postguerra dels Països Baixos.
Va fer trenta retrats i els va publicar al fotollibre We are 17, el qual, juntament amb Paris Mortel, el va dur a la fama internacional a mitjan segle XX. Va destacar per la cura en l’enquadrament, la precisió i l’habilitat de retenir un sentiment en una sola fotografia.






