Els primers minsitres d'Albània i Macedònia del Nord, i el president de Sèrbia en una reunió de líders balcànics el juny a Brussel·les
Els primers minsitres d'Albània i Macedònia del Nord, i el president de Sèrbia en una reunió de líders balcànics el juny a Brussel·les
Publicat el 03 d’agost 2022

L'agost ha arrencat amb una nova escalada de tensió entre Kosovo i Sèrbia. El primer dia d’aquest mes s’havia de fer efectiva la mesura impulsada pel govern kosovar de prohibir documents d'identitat i matrícules sèrbies en el seu territori, però després de diversos bloquejos per part dels serbis locals en els passos fronterers i carreteres del nord de Kosovo, el primer ministre Albin Kurti ha ajornat un mes la implementació de la mesura. Aquesta decisió estava condicionada a la retirada de les barricades dels serbis, i es va prendre després d’una reunió amb l’ambaixador nord-americà a Kosovo, Jeffrey Hovenier. 

Els serbis, que s’oposen a aquesta prohibició, havien instal·lat barricades a les carreteres que porten a Mitrovica, ciutat del nord de Kosovo on són majoria, justament la nit abans de l’entrada en vigor de la mesura. La policia de Kosovo va respondre tallant el trànsit als passos fronterers de Bjnjak i Jarinje, i desplegant les seves patrulles pel nord del territori kosovar, on es concentra la minoria sèrbia. Fins i tot s’hauria registrat un intercanvi de trets en aquesta regió.

Pagar amb la mateixa moneda 

Les negociacions entre Kosovo i Sèrbia són a l’agenda de la Unió Europea des del 2011, però sembla que el problema està enquistat i que “no és prioritari”, assegura al Diari de Barcelona Miguel Roán, balcanòleg i president de l’associació Balcanismos.

Segons ell, l’últim episodi de tensió entre els dos països respon a la voluntat del govern d’Albin Kurti de “tractar Sèrbia en els mateixos termes que Sèrbia tracta Kosovo”. Ara mateix els kosovars que vulguin entrar a Sèrbia necessiten un adhesiu a la matrícula del cotxe i acompanyar el seu document d’identitat nacional d'una acreditació sèrbia. 

És per això que fa un mes el govern kosovar va dictaminar que a partir de l’1 d’agost prohibiria l’entrada de matrícules i documents d’identitat serbis al seu territori, ni que fos “a la força i de manera unilateral”, ja que ni la Unió Europea ni l’OTAN havien aconseguit que les dues parts arribessin a un acord. 

Segons les noves mesures, les persones que entrin a Kosovo amb carnets d'identitat serbis rebran un document temporal kosovar vàlid durant 90 dies. A més, les matrícules emeses per Sèrbia per a ciutats kosovars de majoria sèrbia hauran de ser substituïdes per les oficials de Kosovo.

L’especialista en la regió balcànica considera que “un tema com aquest té unes implicacions polítiques molt elevades” , ja que reconèixer les matrícules kosovars simbolitzaria, de facto, l’acceptació per part de Sèrbia de la independència de Kosovo. 

Els serbis de Kosovo busquen, principalment, l’associació de municipis de Sèrbia. Però Pristina s’hi oposa perquè implicaria tenir una mena d’estructura paral·lela dins de Kosovo, quelcom similar al que passa amb Bòsnia-Hercegovina, on la República Srpska té la capacitat de vet dins l’estat.

Així, Roán remarca que el que intenta el govern kosovar és “deslligar Belgrad dels serbis de Kosovo”, és a dir, arribar a algun acord pel qual Belgrad no sigui tan influent sobre els serbis del nord.  

Ni conflicte, ni acord

La Força Internacional de Seguretat per a Kosovo (KFOR) de l'OTAN va anunciar en un comunicat que està disposada a intervenir si es posa en perill l'estabilitat en el nord de Kosovo. Tanmateix, Roán té molt clar que “no interessa a ningú que hi hagi conflicte”, i, de fet, el president serbi Aleksandar Vucic va declarar que estava treballant perquè “es calmés la situació”. 


Miguel Roán: "No interessa a ningú que hi hagi conflicte"


Ara bé, alhora que Roán descarta l’escenari d’un eventual conflicte bèl·lic, assenyala la falta d'interès d'ambdues parts per arribar a un acord definitiu: “Ni els serbis ni els albano-kosovars consideren que la conciliació entre Pristina i Belgrad sigui un tema prioritari”. Mentre Pristina busca consolidar la independència de Kosovo en termes maximalistes, Sèrbia té la intenció de “mantenir la situació actual perquè en surt beneficiada” gràcies al suport de Rússia, detalla Roán. Per això el president de Balcanismos considera que, amb aquesta decisió, el govern kosovar busca forçar Belgrad a “prendre decisions fora del marc de la UE i a posicionar-se en les negociacions”. 

En aquesta línia, la majoria de la població sèrbia i albano-kosovar tampoc té entre les seves prioritats la resolució del conflcite, ja que posa per davant altres temes, com “la corrupció o l’atur”. Per tant, “ni Kosovo ni Sèrbia tenen cap incentiu per arribar a un acord que estigui en contra de l’opinió majoritària”. 

Pel que fa a la Unió Europea, malgrat que té interès en la resolució del conflicte, no hi pot dedicar tots els esforços diplomàtics que voldria: “Els estats membres tenen recursos, temps i objectius limitats. En conseqüència, no consideren que aquesta involució als Balcans sigui cap prioritat”, observa Roán. 

Actors internacionals en un conflicte nacional 

Segons Roán, finalment s’implementarà “una solució intermitja” que dependrà de la voluntat dels Estats Units. “Volen assegurar l’estabilitat de la zona i obligar Sèrbia que es posicioni i no posposi decisions”, explica. Però no serà fàcil, ja que Sèrbia és el país “econòmicament més potent” i compta amb unes estretes relacions amb Rússia que passen per no reconéixer les sancions a Rússia i tenir una "elevada dependència del gas rus". 

De totes maneres, l'expert destaca que “les relacions entre Sèrbia i l’OTAN són molt més estretes que entre Sèrbia i Putin”. I que, per tant, de la mateixa manera que Sèrbia pot fer un acord energètic amb Rússia, "també pot comprar avions a França”.

Així, aquesta posició de no-alineament amaga una estratègia política que busca obtenir un eventual suport de la Unió Europea. De fet, des del 2018, “la UE ha pres cada vegada més consciència que si no té una posició proactiva a la zona a escala diplomàtica, altres poders internacionals com la Xina o Rússia imposaran els seus interessos”, recalca Roán. I això aniria, de fet, en contra dels interessos de Brussel·les. 


"Les relacions entre Sèrbia i l’OTAN són molt més estretes que entre Sèrbia i Putin"


Malgrat que a la UE li interessa garantir la seguretat de la zona del sud-est europeu, per Roán "no és previsible" que alguns dels WB6 entrin a la Unió Europea. De fet, per ell, el fet que el 2014 el president de la Comissió Europea Jean-Cluade Juncker anunciés que no hi hauria ampliacions, suposa "una violació del principi bàsic de la UE", i impossibilita que els estats puguin "tenir incentius per continuar avançant cap a la integració i ampliació" de les seves fronteres.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —