El debat sobre el futur de les energies renovables a Catalunya ha deixat de ser només una discussió sobre megawatts, hectàrees i mapes. Al territori, el Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica (PLATER) s’ha convertit en una disputa sobre quin model energètic vol Catalunya i, sobretot, sobre qui ha de decidir on i com s’instal·la.

La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, juntament amb entitats ecologistes, organitzacions agràries i representants municipals, ha fet balanç del període d’al·legacions i ha posat sobre la taula una xifra que considera històrica: com a mínim 11.800 persones haurien presentat al·legacions a través del model impulsat per la Xarxa.

A aquesta mobilització s’hi sumen 308 ajuntaments de 38 comarques que han expressat la seva oposició al pla. Les entitats demanen al Govern retirar el PLATER i elaborar una nova planificació amb participació real dels municipis, la ciutadania, la pagesia i les organitzacions socials i ambientals. I, mentre aquesta nova planificació no existeixi, reclamen una moratòria dels grans projectes industrials de renovables.

“No cal trinxar el país per fer una transició energètica”, han defensat Josepa Pilar Urbina, portaveu d’Ecologistes de Catalunya. El conflicte, però, ja no és només sobre on posar plaques o aerogeneradors. És també sobre qui decideix el futur del territori.

De les hectàrees a les històries

Urbina ha volgut apartar-se de les xifres i parlar de les “històries petites” que hi ha darrere dels mapes del PLATER. Quan la seva entitat va començar a estudiar el document, explica, es va trobar amb desenes de capes cartogràfiques que determinen on es podrien instal·lar projectes renovables. Però, segons ella, en faltaven dues de fonamentals: la gent i la seva relació amb el territori.

A les Terres de l’Ebre, on ha centrat bona part de la seva feina, van començar a fer xerrades i acompanyar els veïns en la presentació d’al·legacions. I llavors va passar alguna cosa. Quan a les pantalles apareixien les fotografies dels llocs afectats, els espais deixaven de ser simples taques en un mapa.

Hi havia la font del poble. Les oliveres monumentals. El lloc on es feien les arrossades. El racó on algú s’havia casat. “Les fotos fredes es tornaven història, es tornaven vida”, ha explicat Urbina.

La ciutadania, diu, va començar a organitzar-se sola. Van aparèixer grups, plataformes i xarxes locals. I les al·legacions van deixar de ser només un tràmit administratiu per convertir-se en una forma de mobilització.

La seva advertència és que aquest procés no pot acabar ara. Quan arribi un nou projecte, diu, els pobles hauran de tornar a mirar els mapes i identificar-hi els seus propis “santuaris” de natura.

“No som un territori buit”

El món municipal ha estat un altre dels grans protagonistes de la roda de premsa. Àlex Terès, president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, impulsor del moviment Ajuntaments oposats al PLATER, i Xavier Sánchez, alcalde de Viladasens, han defensat que els 308 ajuntaments oposats al PLATER representen un moviment transversal que no respon a colors polítics.

Sánchez ha criticat especialment el comunicat difós diumenge per la Generalitat, en què el Govern reivindicava les aportacions municipals i ciutadanes com una via per ajustar el pla.

Per als alcaldes, això no és participació real. El que reclamen és haver pogut intervenir abans, quan es decidien els criteris de la planificació. “Els municipis no volem compensacions ni caritats”, ha defensat Sánchez. El territori, ha afegit, no és una mercaderia que es pugui comprar o intercanviar.

Des del Solsonès, Xavier Vilalta ha posat un exemple concret: segons les dades exposades, el PLATER preveu unes 2.600 hectàrees de fotovoltaica a la comarca.“No som un territori buit”, ha reivindicat. És una comarca de masies, pagesia i ramaderia, on l’activitat agrària forma part de la seva estructura econòmica i social. Els 17 municipis del Solsonès s’han adherit al moviment d’oposició.

La pagesia alerta dels efectes sobre el sòl agrari

Unió de Pagesos ha advertit que el problema no són només les plaques, sinó les conseqüències sobre les explotacions agrícoles i ramaderes. Josep Marrugat, responsable de polítiques territorials del sindicat, ha explicat que bona part de les terres treballades pels pagesos són arrendades. Si el propietari rep una oferta econòmica molt superior per destinar-les a energia, la capacitat del pagès per mantenir l’activitat es redueix.

També ha alertat que determinades instal·lacions poden afectar la gestió de les dejeccions ramaderes i, per tant, el funcionament de les explotacions. La seva conclusió coincideix amb la de la resta d’entitats: cal començar de zero i pactar el planejament amb el territori.

La Xarxa qüestiona les dades del Govern

Un dels punts de fricció és el nombre d’al·legacions. La Xarxa calcula que el seu model ha generat almenys 7.900 presentacions per via digital, a les quals suma 4.644 al·legacions en paper o mitjans anàlegs. D’aquí surt la xifra mínima de 11.800 persones.

La Generalitat, per la seva banda, ha informat de 12.143 al·legacions presentades. Les entitats consideren que la diferència pot respondre al fet que l’Administració comptabilitzi documents registrats mentre elles compten persones que han presentat al·legacions. Per això han demanat formalment les dades completes del procés.

El Govern defensa la fase de participació

La Generalitat sosté que les aportacions rebudes durant el període d’informació pública serviran per ajustar la planificació a la realitat social dels municipis. Però aquesta lectura és precisament la que rebutgen els opositors al PLATER.

Per a ells, presentar al·legacions no és participar en l’elaboració d’un pla. La participació, defensen, hauria d’haver començat molt abans: decidint quanta energia necessita Catalunya, on s’ha de produir i quins espais són adequats.

La Xarxa prepara ara una proposta pròpia, el que anomena Pla Territorial de les Energies Renovables Responsables, amb la voluntat de prioritzar teulades, polígons, infraestructures i altres espais ja transformats.