Emma (Zendaya) i Charlie (Robert Pattinson) són la parella ideal: atractius, intel·ligents, amb bones feines i una vida acomodada en un pis elegant i modern de Boston. Estan a punt de casar-se i, a priori, la seva vida és idíl·lica i res sembla poder fer trontollar aquesta imatge. Tanmateix, com ja es pot intuir amb el títol i el tràiler, The Drama (2026) no és una comèdia romàntica convencional, sinó una proposta que s’acosta més a una comèdia d’humor negre que barreja els elements del cinema romàntic. 

Aquesta és la premisa de The Drama, distribuïda per A24 i dirigida per Kristoffer Borgli, responsable de les pel·lícules de terror i comèdia Sick of Myself (2022) i Dream Scenario (2023). Uns dies abans de la boda, la vida de la parella comença a esquerdar-se quan estan decidint el menú que serviran al convit amb una parella d’amics. L’alcohol mai és bona companyia, i el que comença com una confessió inofensiva, entre bromes, sobre el pitjor que han fet mai, es converteix en l’epicentre del caos que desencadena declaracions inesperades. Les relacions mai són flors i violes, però la d’Emma i Charlie acabarà convertint-se en un gran drama.

El ritme del film és constant. No hi ha grans escenes d’acció ni girs espectaculars, però la història sap mantenir l’atenció de l’espectador perquè convida a intentar endevinar què faran els personatges i quan esclatarà tot i, com no podria ser d’una altra manera, explota el dia del casament. La pel·lícula aborda diverses qüestions que conviden a la reflexió: la hipocresia humana, la culpa que sentim o no davant accions del passat, la diferent brúixola moral que té cada persona i la quantitat de contradiccions que poden sortir d’una simple conversa. 

Després del moment clau que desencadena una sèrie de situacions que fan aflorar la desconfiança i atabalen els personatges fins al màxim, cada individu amplifica els seus defectes. Robert Pattinson interpreta amb precisió un home que, quan s’obsessiona amb una idea, entra en una espiral de paranoia que el converteix en un individu desequilibrat; Zendaya dona vida a una jove a la qual no permeten deixar enrere el seu fosc passat, fins al punt de presentar-la com una possible perturbada; Alana Haim personifica la superioritat moral i la facilitat amb què detectem els defectes dels altres, però ignorem els nostres; i Mamoudou Athie demostra que les seves accions passades encara viuen en la seva manera de comportar-se.

Resulta curiós que, malgrat tots els avenços socials en termes d’aprendre a posar límits personals i de determinar el que estem disposats a tolerar o no, encara es produeixin pel·lícules que plantegen resistir de manera incondicional davant dels deliris dels altres. Tot i això, el film fa un gran treball a l’hora de guiar la història, de representar els seus personatges i de mantenir una aura de misteri sobre quin serà el desenllaç. The Drama et podrà agradar o no, però hi ha una cosa que aconsegueix amb èxit: fer-te sortir del cinema preguntant-te què hauries fet tu si haguessis estat al lloc de la parella protagonista.