El Sónar 2026 ha abaixat el teló després de reunir 150.000 assistents al llarg de la seva 33a edició, una xifra lleugerament inferior als 161.000 espectadors de l’any passat, però que confirma la fortalesa d’un festival que enguany afrontava un dels moments més transcendentals de la seva història. La cita ha estat marcada per l’estrena de François Jozic com a nou director després de la sortida dels fundadors històrics Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero, així com pel trasllat de tota la programació musical al recinte de Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat. Amb més d’un centenar d’actuacions, una nova edició de Sónar+D a la Llotja de Mar, el retorn de Sónar Kids i la consolidació d’OFFSónar i Sónar District, Barcelona ha tornat a viure tres dies en què l’electrònica ha ocupat el centre de la conversa cultural.

The Prodigy, l’estrena més esperada

Si aquesta edició necessitava una imatge per resumir-la, probablement seria la del SonarClub dissabte a les deu de la nit. Una nau completament plena, sense espai per a una sola persona més, i milers d’assistents esperant l’arribada de The Prodigy. El grup britànic debutava finalment al Sónar després d’anys apareixent a les travesses dels aficionats, i ho va fer amb una actuació que difícilment s’oblidarà.

La calor era asfixiant i els ventalls treballaven sense descans, però res semblava importar quan la banda va començar a descarregar una rere l’altra les seves armes electròniques. Durant una hora i mitja, el SonarClub es va convertir en una autèntica rave multitudinària. No calia conèixer la discografia del grup ni haver-los seguit durant dècades: l’energia que transmetien des de l’escenari era suficient per arrossegar qualsevol espectador. El públic va cantar, va saltar i va ballar al ritme d’una banda que continua demostrant per què és una de les formacions més influents de la història de la música electrònica. El seu esperat debut ha acabat convertint-se en una de les grans imatges d’aquesta 33a edició.

Amelie Lens posa el punt final

La festa, però, encara tenia una última reina per coronar. Quan el rellotge ja marcava les quatre de la matinada, Amelie Lens va assumir el comandament del SonarClub per tancar el festival per tot el que val. La DJ belga va tornar a demostrar per què és una de les figures imprescindibles del tecno contemporani. Amb el recinte novament ple, els assistents es refugiaven darrere dels ventalls mentre seguien un ritme frenètic que semblava no donar treva.

La seva sessió va servir com a darrer gran esclat d’una nit que va mantenir la intensitat fins a la sortida del sol. Sense grans artificis més enllà de la selecció musical, Lens va aconseguir mantenir la pista en tensió constant i va confirmar el seu estatus com una de les artistes més estimades pel públic del festival.

Tres dies de grans noms

Més enllà de l'espectacular desenllaç, el Sónar 2026 també serà recordat per alguns dels moments més destacats dels dies anteriors. Dijous, KETTAMA va protagonitzar una de les actuacions més celebrades de l'inici del festival, mentre que Cabaret Voltaire va oferir una autèntica lliçó d'història electrònica demostrant la vigència d'uns pioners que continuen influint generacions senceres d'artistes.

Divendres va arribar el torn de Skepta, que va confirmar la seva capacitat per connectar els sons urbans amb l'univers electrònic del Sónar, i de Charlotte de Witte, autora d'una de les sessions més multitudinàries i comentades de tot el cap de setmana. També van destacar propostes com les de Reinier Zonneveld, Daito Manabe o Metrika, reforçant la tradicional combinació entre figures consolidades i nous talents que defineix la identitat del festival.

L’èxit silenciós de STOOR

Un dels fenòmens propis d’aquesta edició ha estat STOOR, el projecte d’improvisació en format 360 graus liderat per Speedy J. Instal·lat durant els tres dies al SonarCar, l’espai s’ha convertit en un dels punts de pelegrinatge més constants del festival.

La proposta oberta, experimental i canviant ha ofert una experiència diferent a cada jornada. Lluny dels grans caps de cartell, STOOR ha recuperat una de les essències fundacionals del Sónar: la curiositat, el risc i la voluntat de convertir la innovació musical en un espectacle compartit.

Música, tecnologia i futur

Paral·lelament, Sónar+D ha tancat la seva tretzena edició amb 4.000 assistents i més de 95 activitats a la nova seu de la Llotja de Mar. Les conferències, tallers, debats i experiències relacionades amb la intel·ligència artificial, la creació digital i les noves tecnologies han tornat a demostrar que el Sónar continua sent molt més que un festival de música.

Aquesta dimensió híbrida entre cultura, tecnologia i innovació continua sent un dels grans elements diferencials d’un esdeveniment que manté intacta la seva capacitat per anticipar tendències i generar debat.

Una transició superada

Amb The Prodigy convertint el seu debut en una celebració col·lectiva, Amelie Lens acomiadant la nit a cop de tecno i tres dies de programació que han tornat a reunir alguns dels noms més rellevants de l’escena electrònica internacional, el Sónar tanca una edició de transició que ha superat l'examen més exigent.

Malgrat una lleugera davallada d’assistència respecte a l’any passat, el festival ha demostrat que els canvis de direcció i d’ubicació no han alterat la seva capacitat per marcar tendències i continuar sent una cita de referència dins del calendari mundial de la música electrònica.