Què faries si et diguessin que et queda exactament una hora i mitja de vida? Davant d'una notícia així, la majoria de mortals entraria en pànic, es posaria a cridar descontroladament o senzillament es quedaria en estat de xoc, sense poder entendre res. Quim Masferrer, en canvi, ho té molt clar.

L'actor català ha decidit passar els seus últims noranta minuts fent el que més li apassiona d'aquest món: pujar a un escenari, actuar i parlar amb la gent. Aquest és el punt de partida de Temps, la proposta teatral que omple de vida el Teatre Borràs.

L'experiència comença amb un element que domina tota l'escena: un gran cronòmetre que presideix la lona i que, a mesura que avança l'obra, es va reduint sense treva.

L'inici, però, no és el festival d'energia al qual Masferrer ens té acostumats, sinó tot el contrari. L'actor surt i roman pràcticament en silenci durant gairebé deu minuts.

Un silenci dens i carregat d'emoció en què confessa que no té ganes de fer res i en què només s'atreveix a expressar el seu profund agraïment a totes les persones que s'han acostat a veure'l en un moment tan delicat. Encara que li costa arrencar, és precisament aquesta vulnerabilitat inicial la que enganxa l'espectador des del primer segon.

Poc a poc, la situació fa un gir. Si a qualsevol de nosaltres ens diguessin que se'ns acaba el temps, un dels primers refugis seria la música, i en Quim no podia ser menys. A mesura que les melodies comencen a sonar, l'actor s'anima, es transforma i balla un vals.

És aleshores quan l'obra es converteix en una reflexió  de la societat en què vivim. Amb la seva ironia afilada, Masferrer ens fa reflexionar i fins i tot ens arrenca aplaudiments sarcàstics quan fa referència a la corrupció espanyola i als polítics que "roben sense cap mena de vergonya". La seva crítica no deixa cap poder intacte i apunta directament contra les grans empreses com Movistar o La Caixa, sense oblidar una menció especial i plena d'ironia al servei de Rodalies, "que tan bé funciona".

Mentrestant, el temps no perdona i les agulles continuen avançant cap al final. Per afegir més tensió a la trama, un guàrdia de seguretat fa acte de presència a l'escenari de tant en tant per comprovar que el protagonista estigui bé i que el procés segueixi el seu curs. Conforme l'agulla s'acosta a l'hora fatídica, s'observa un canvi d'actitud en en Quim: apareix un moment de profunda debilitat.

La realitat s'imposa i l'actor es desmunta confessant que no es vol morir. En un intent desesperat per salvar-se, estableix una línia de comunicació directa amb Déu per negociar el seu destí. Tanmateix, fins i tot el Suprem es cansa d'escoltar les seves queixes i acaba penjant-li la trucada, deixant-lo completament sol davant del seu inevitable final.

L'obra acaba deixant anar la idea que, al cap i a la fi, el temps és una cosa totalment relativa. Qui vulgui veure com s'esgoten aquests 90 minuts té temps de fer-ho al Teatre Borràs fins al 18 d'octubre.