Tiktok
Per Siomara Fernández Benítez , Núria Sanz i Andy Cañellas
Publicat el 25 de gener 2023

Sempre s’ha dit que l’adolescència és l’etapa que marca la vida d’una persona, ja que és el moment on s’acaba de definir la seva identitat. Mentre que fa uns anys el desenvolupament de la teen identity s’aferrava amb força a aplicacions com MySpace o Tuenti, les quals ja són cosa del passat. Molts experts argumenten que s’ha transicionat cap a una era 2.0 de la tecnologia, on la immediatesa prima per sobre de tot. Així doncs, quina xarxa social marcarà aquesta època? Si mirem cap al jovent, no hi ha cap mena de dubte que la plataforma regnant és TikTok. Hi ha qui diu que aquesta app ha marcat un abans i un després en la forma de comunicar-se.

Fins a l’any passat, la duració dels seus vídeos no podia superar el minut, ara el límit està en els tres minuts i s’està plantejant que pugui arribar fins als 10. Però és, precisament, la brevetat dels vídeos que acostuma a albergar TikTok el que ha permès que la xarxa s’adapti a l’incessant estil de vida del segle XXI i es faci un lloc entre les apps més veteranes, com Twitter o Instagram. No tan sols això, sinó que TikTok ofereix una nova visió del món amb un llenguatge propi. Conceptes com trend, haul, get ready with me, transicions, determinades cançons, balls, hashtags, rutines, etc. prenen sentit en un univers virtual on, entre vídeo i vídeo, les hores es passen volant.

Una app jove i referent

L’aplicació neix l’any 2016 a la Xina de la mà de l’empresa ByteDance. Coneguda com Douyin al país asiàtic, el 2017 es presenta a la resta del món amb el nom de TikTok. Aquest mateix any, l’empresa xinesa compra Musically, una app amb les mateixes característiques. A partir d’aquí, la plataforma comença a créixer i aconsegueix posicionar-se entre les més descarregades del món, convertint-se en un fenomen global en tan sols sis anys.

 

 

Però no només és una qüestió d’estadística. Alguns dels seus usuaris ens expliquen la seva experiència a l’app. 


A què es deu aquesta popularitat entre els joves? Janira Planes, experta en cultura d’internet i directora de comunicació de l’empresa de tecnologia educativa emergent Wuolah, ens ho explica.

 

Amb TikTok han nascut noves formes d’entendre el món, potser gràcies a la diversitat dels referents que s'hi poden trobar. Aquest és, precisament, un dels grans atractius que té. TikTok ofereix tothom, la possibilitat d'aconseguir una plataforma des d’on influenciar efectivament microcomunitats amb molta facilitat i convertir-se, fins i tot, en una microcelebritat.

El sociòleg Jordi Bonet, especialitzat en recerca feminista per la Universitat de Barcelona, apunta en aquesta direcció quan comenta que “les xarxes, el que tenen de bo és que fenòmens que poden semblar marginals o reduïts, es poden amplificar perquè tu descobreixes la teva comunitat de referència. Si jo vaig als mitjans de comunicació de massa, és molt difícil que debats sobre identitat i binarisme de gènere puguin estar presents”. També identifica la “frivolitat” de la xarxa com una “arma”.  

 

 

 

L’algoritme premia la diversitat?

Un algoritme molt treballat, pensat per la viralització dels continguts sense importar el nombre de seguidors, fa que la diversitat de creadors sigui possible. Aquest algoritme també és responsable de l’altra de les grans virtuts de l’app: la gran personalització que ofereix. El format dels vídeos que no acostumen a superar els 30 segons fan de TikTok una aplicació summament addictiva, on creadors i consumidors connecten molt fàcilment en comunitats nínxol. L’humor i les anomenades trends són factors clau a l’hora d’establir aquests espais, tal com explica Planes.


Paradoxalment, aquesta personalització pot crear un efecte “bombolla”. Tot i que existeix la diversitat i els espais segurs per a col·lectius oprimits, a l’altra banda de l’algoritme també es troben espais molt hostils per a aquestes comunitats. Dan Renville, creador de contingut a TikTok, ho explica de la següent manera: “Comences a tancar els ulls i creus que tothom és com tu, però després el vídeo es fa viral i arriba a gent que no entén el teu sentit de l’humor i les teves referències, i t’ataca”.

IsaTofu, cantant i creadora de contingut a TikTok i altres xarxes, parla del nínxol que es crea a l’app: “Si comences a publicar contingut LGTBI, et descobrirà altra gent LGTBI amb molta facilitat gràcies a l’algoritme”. Segons afirma, aquest biaix no existeix a altres xarxes, “on és molt més fàcil que et descobreixi gent homòfoba”. També es planteja fins a quin punt és beneficiosa aquesta polarització, però ràpidament arriba a una conclusió: “Per la part que em toca, prefereixo que no em vegin homòfobs, la veritat”.

Fins i tot els més fanàtics desconeixen el funcionament de l’algoritme. Tanmateix, hi ha una cosa en què tant creadors com consumidors coincideixen: afavoreix la gent blanca i normativa. Pel que ha pogut veure la ‘tiktoker’ Lorena Moto, “a TikTok hi ha més diversitat que a altres aplicacions”, però també diu que “sempre es veuen les mateixes cares”. “Em falta veure gent negra. Jo sé que hi ha més gent negra que les quatre que surten sempre i, així i tot, per algun motiu no apareixen”, assegura. La raó, creu, és que si la gent no dona like al contingut divers que li suggereix l’algoritme, aquesta inclusivitat no arriba enlloc.

Una bona il·luminació, estar maquillada i mostrar el cos també són factors clau perquè TikTok impulsi els teus vídeos, segons el que ha pogut comprovar el Dan. Tanmateix, l’algoritme “també premia gent blanca i gent molt prima”, cosa que el tiktoker defineix com a “surrealista”. Aquí s’evidencia la penalització a les minories i és quan entra en joc el sensacionalisme. El Dan explica que donada la naturalesa de l’algoritme, aquest aspecte esdevé essencial perquè, per exemple, “una dona negra trans lesbiana tingui possibilitats de fer-se viral”.

Aquesta tendència no només és percebuda pels creadors, els usuaris també tenen clar que TikTok és només tan diversa com tu la facis.


Fenòmens identitaris: l'era de les noves bimbo

Al parlar de teen identity a TikTok, és inevitable no esmentar la figura de la bimbo, una de les trends que encapsula els fenòmens identitaris nascuts a TikTok. La bimbo estereotípica era una dona rossa, materialista que a més se la titllava de ximple. Entre les bimbos més conegudes trobem tant personatges de ficció (Cher Horowitz de Clueless, Elle Woods de Legally Blonde o Regina George de Mean Girls) com celebritats (Anna Nicole Smith, Marilyn Monroe o Paris Hilton).


 

La nova bimbo neix com a resposta a altres figures que intentaven allunyar-se de l’hiperfeminitat com podien ser les “girlboss” o les “i’m not like other girls”. Aquestes figures van triomfar a xarxes com Tumblr o YouTube als inicis del 2010 i es caracteritzaven per presentar un model de feminitat inspirat en actituds sovint malenteses com a masculines. Odiar el color rosa o no escoltar música pop eren algunes de les actituds adoptades per aquestes dones en un intent d’escapar de la misogínia.

Amb l'arribada de TikTok i moviments com el #FreeBritney, han començat a sorgir noves reivindicacions de la feminitat i és precisament en aquest moment on la bimbo pateix una resignificació.

Actualment, aquesta figura s’utilitza per desafiar la concepció misògina d’entendre la feminitat com una cosa negativa. La nova bimbo empra els motius hiperfemenins de la bimbo original, però adapta la seva percepció. Així ho explica una de les seves impulsores, l'estatunidenca Chrissy Chlapecka:

@chrissychlapecka who is the gen-z bimbo? here’s ur answer 💖 luv y’all xoxo #bimbo #ihatecapitalism #ily ♬ original sound - chrissy
A Chlapecka se li han sumat nombroses creadores de contingut, que opten per redefinir el concepte.


Tot i que el missatge que pretenen transmetre les noves bimbos és reivindicatiu, algunes creadores adverteixen que, sense context, aquest missatge es pot acabar perdent i pot arribar a ser contraproduent.

La tiktoker Isatofu argumenta que és “molt complicat” fer un discurs polític en una xarxa social que “pretén fer riure”, ja que això implica reduir significativament un tema seriós per intentar fer-lo accessible. És en aquest procés on es perden els matisos.


Bonet, en canvi, parla d’aquesta pràctica com una dinàmica que no es crea intencionadament, però que funciona a l'hora de transmetre un missatge reivindicatiu a les xarxes.


TikTok: una nova forma d’entendre el món

Indubtablement, TikTok ha esdevingut un fenomen sociocultural de gran influència arreu del món. Tal com explica Planes, l’app ha canviat la manera de produir i consumir entreteniment, i ha donat una nova dimensió al món de les celebritats.  


Més enllà de l’evident impacte cultural i social de la plataforma, cal no oblidar que l’experiència TikTok és personal i complexa. És per això que no pot reduir-se a termes absoluts, perquè és una xarxa plena de matisos, tan diversa com els seus usuaris. Tal com indica la sociòloga experta en violència masclista Sandra Racionero, les repercussions d’aquesta xarxa i qualsevol altra dependran de “l’ús que se’n faci”. 

 

En clau de gènere, un dels aspectes positius és que la plataforma acull la bimbofication i altres formes d’empoderament femení que permeten visibilitzar la diversitat de dones que hi ha al món.

En aquesta mateixa línia, Bonet confessa que ell ha abandonat qualsevol postura radical vers les xarxes, ja que no creu que siguin ni grans transformadores ni grans perpetuadores de determinades dinàmiques. 


TikTok funciona molt bé com a altaveu, però cal tenir present que al final del dia les xarxes socials “no deixen de ser negocis”, explica Bonet, “i les decisions que es prenen sobre la xarxa, estan relacionades amb el model de negoci”.

Així doncs, queda per veure si realment TikTok suposarà un punt d’inflexió en el desenvolupament de la teen identity o, si per contra, continuarà perpetuant les mateixes dinàmiques de sempre.

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —