​​​​​​Si pogués parlar és una secció especial del Diari de Barcelona en què entrevistem individus, objectes o emocions que sovint ho tenen difícil (molt difícil) per parlar. Observant-los, tocant-los i coneixent-los provem, modestament, de donar-los veu.

Aquest any, hem acollit un tió guarnit amb estels lluents i molt ben tallat. L'hem tapat amb una manta perquè no passi fred i l'hem ofert la pell d'una taronja i un got de llet perquè se senti com un príncep i així pugui cagar més regals. A més de les sorpreses que està digerint al seu estómac per cagar, ens ha regalat una entrevista en la qual ha contestat totes les preguntes que més curiositat ens ocasionaven sobre la feina dels tions.

Et sents sol tot l'any, mentre no t'acullen?

Qui ha dit que els tions estiguem sols? No estem al bosc tot l'any. Ens hem de preparar per a Nadal i, per fer-ho, viatgem per poder trobar quina és la família perfecta per a nosaltres. Vosaltres us penseu que veniu al bosc i ens trobeu per sorpresa, però som nosaltres qui us escollim. Ens prenem la tria de família molt seriosament, inclús fem assemblees de tions cada mes per organitzar-nos i repartir-nos bé per tot el territori. Així que ni estic sol, ni estic al bosc tot l'any.

Quina feinada... Si treballeu tant, llavors, quan us feu grans us jubileu?

Home, i tant! Encara estem lluitant perquè la nostra feina tingui seguretat social. A vegades es fa complicat, amb aquests palets que tenim per braços, treure'ns les estelles entre nosaltres. De totes maneres, emplenem de regals les cases d'un total de 10 famílies. Després d'aquests 10 anys de feina, se'ns dona el títol de mestre de tions.

Mestre de tions?

Són els encarregats de convocar i organitzar les assemblees i ajuden als tions més petits a buscar llar. És l'equivalent al que vosaltres coneixeu com a cap d'equip a les vostres feines, l'única diferència és que, en comptes d'apujar-nos el sou, durant aquells anys no hem d'assistir a les cases per festes. És una mena de prejubilació, només treballem un dia al mes i la resta són vacances. Després d'exercir de mestre de tions durant tres anys, els tions deixen de banda la barretina i van al bosc a descansar.

I no us canseu de portar sempre la barretina?

Si no portéssim la barretina, ningú ens identificaria i potser es pensarien que som troncs de llenya i ens cremarien. A més, el vermell està molt a la moda per Nadal i així vaig a conjunt amb el senyor aquest que va aparèixer fa uns anys per aquí, el Pare Noel.

Quina és la vostra relació amb el Pare Noel? Creieu que us ha tret protagonisme?

El primer cop que me'l vaig trobar em va espantar molt. Estava passant la meva última nit a casa d'una família a Llívia, que està molt a prop de França. Primer pensava que era un home que havia entrat a casa a robar i em vaig fer l'immòbil, però després em va apartar una mica de l'arbre de Nadal i va començar a deixar regals, així que li vaig parlar. Em va dir que la seva tradició venia de molt lluny i que portava regals als nens. "Ens està robant la feina!", vaig pensar. Però em va tractar molt bé: em va emplenar el got de llet per si tenia set i vam compartir un tros de torró. L'endemà els nens van estar més feliços que mai amb els regals i, com el nostre objectiu principal és fer somriure a la mainada, vam decidir treballar tots dos junts. El dia 23 de cada any ens truquem per explicar-nos que portarem a cada casa i així no repetir-nos.

O sigui que ahir vas parlar amb el Pare Noel, oi? Alguna novetat aquest any?

Bé, no és a ell exactament a qui truquem; té molta feina i, si ens hagués d'atendre a tots els tions, no tindria temps de preparar-se. Parlem amb la gent d'oficines i ens passen amb el departament de gestions, on hi ha tots els elfs ajudants. Ells s'encarreguen que els regals no quedin repetits. De totes maneres, si tingués informació alguna novetat, no podria dir-t'ho: és confidencial. Haureu d'esperar a aquesta nit.

Així com ho ha fet el Pare Noel, vosaltres no penseu a ampliar el territori arreu del món?

Ens encantaria! De fet, algun cop hem seguit a alguna família catalana que ha anat a viure a l'estranger per seguir allà la tradició. L'any passat el meu cosí va anar a Escòcia i em va dir que feia molt fred. Quan la família ho va explicar als seus amics els va fer molta gràcia i van anar a veure'l. Els va agradar tant que aquest any han adoptat un tió. Suposo que tot és qüestió de temps, potser si ens fem TikTok ens fem virals i tothom vol adoptar un tió.

Veig que teniu moltes històries interessants, els tions... Quina és la millor anècdota que ens puguis explicar?

Fa dos anys em va tocar una família que tenia un gos molt gran i que a vegades em mossegava les potes (ja sabeu com són els gossos amb els pals). Això no m'importava gaire, perquè tinc les potes molt fortes, soc un tió molt robust i en forma. El que realment m'empipava era que es menjava totes les neules que em posaven i no estava creixent gens i mica. Al final em van acabar posant sobre un armari perquè el gos no arribés a treure'm el menjar i així poder cagar els regals el dia 24. Estava patint molt per si no arribava a cagar, hagués sigut una gran desil·lusió per a la nena.

Quin és el teu menjar preferit?

Normalment, em donen pell de taronja, xocolata o neules, que m'encanten. La combinació de cítric i dolç és una de les meves preferides. Tot i això, a vegades em ve de gust alguna cosa que no sigui tan dolça. Va haver-hi una família que una vegada em van donar les restes dels espaguetis que no s'havia menjat el nano al dinar i estaven boníssims! Tot i això, no som escarafallosos: mengem tot el que ens poseu, encara que sigui el cul del pa que ningú vol.

Si mengeu de tot, no hi ha algun aliment que us restrenyi? Com ho feu per anar bé de ventre? Preneu alguna medicació?

Et sembla poc els cops que em doneu? No cal que em doneu civada ni aliments alts en fibra, amb el Jarabe de Palo ja en tinc suficient! [Riu.]

I no us fa mal quan et piquen?

Doncs no, amb la música i el ritme és com fer ball de bastons! Pensa que em piqueu amb un pal més petit que jo, amb la qual cosa jo soc més fort. Em preocuparia més pels pals: els heu preguntat mai si els feu mal, a ells? El que fa mal és si em piqueu amb algun pal que tingui estelles, llavors se'm claven i és difícil de treure. Aneu amb compte amb això, com a mínim fins que se solucioni el tema de la seguretat social.

Ja que has mencionat la música, quina és la teva cançó nadalenca preferida?

Tió de Nadal és molt maca, no ens enganyarem. Tot i això, a vegades se'ns fa una mica curta i preferiríem que ens cantéssiu més. Fa poc va sortir La millor època de l'any de The Tyets i ens va encantar a tots! Ens posa molt contents que ens hagin inclòs en la cançó, potser aquest any la podríeu posar després de fer-nos cagar, així animem més l'ambient!

Quin pla teniu per a quan acabi Nadal?

Com cada any, ens prenem el gener de vacances. Aquesta vegada volem anar amb la colla d'amics a provar d'esquiar a La Molina, ja que hem sentit a dir que està molt de moda entre vosaltres. Potser ens apropiem també, d'alguna de les vostres tradicions!