Toni L. Querol, codirector del festival In-Edit: “Convidem el públic a anar més enllà dels noms que ja coneix” - Diari de Barcelona
Toni L. Querol
Codirector del Festival In-Edit
“Convidem el públic a anar més enllà dels noms que ja coneix”
La música no només s'escolta, també s'explica. I d'això en sap força l'In-Edit, que del 29 d'octubre al 8 de novembre celebrarà la seva 24a edició. Un any més, Barcelona es convertirà en un punt de trobada per als amants del documental musical. Després de més de dues dècades de trajectòria, el festival continua ampliant horitzons, explorant nous gèneres i reivindicant la música com una eina per entendre la societat i preservar la memòria col·lectiva. Parlem amb el director, Toni L. Querol, sobre el creixement internacional del certamen, la necessitat de protegir el patrimoni musical barceloní i una programació que combina grans noms de la indústria amb històries més desconegudes que també mereixen ser explicades.
Després de més de vint anys de trajectòria, creus que l'In-Edit encara atrau nous públics?
Estic convençut que al llarg d'aquestes 24 edicions hem aportat el nostre granet de sorra per fer créixer l'interès pel documental musical, no només entre el públic, sinó també estimulant la producció a Barcelona, Catalunya i la resta de l'Estat. Any rere any comprovem que el públic s'amplia. Fa quinze anys el festival estava més vinculat al rock, l'indie i la història del rock clàssic; després vam incorporar l'electrònica i ara toquem molts més estils. Aquesta obertura ens permet arribar a públics molt diferents i també intentem oferir propostes que atreguin els més joves a les sales de cinema.
Per tant, creieu que aquesta obertura a nous estils és una de les claus que expliquen el creixement del festival?
Sí, volem creure que hi té molt a veure, tot i que és una suma de factors. Quan vam començar, apostar per un festival tan especialitzat semblava una idea força agosarada. Hi ha molts festivals de documentals al món, però un dedicat exclusivament a la música continua sent un cas força peculiar. Crec que la nostra constància i la manera oberta d'entendre el gènere ens han ajudat a créixer. No es tracta només d'abraçar diferents estils musicals, sinó també diverses maneres d'explicar històries: des del documental més clàssic o periodístic fins a propostes que arrisquen formalment i experimenten amb els límits entre documental i ficció.
“La música és un vehicle perfecte per parlar de l'evolució de la societat, les migracions i les influències culturals”
L'In-Edit ha crescut internacionalment. Com heu aconseguit mantenir aquesta identitat barcelonina quan el festival s'ha convertit en una xarxa global?
D'una manera molt orgànica. No respon a cap estratègia de dominació mundial, però el festival té un criteri propi que ha anat evolucionant. Des dels inicis, amb el periodista Luis Hidalgo com a director artístic durant molts anys, vam establir una manera d'entendre el documental musical que va més enllà de la música. És un vehicle extraordinari per explicar l'evolució de la societat, les migracions, les influències culturals o la memòria col·lectiva. Aquesta mirada és la que traslladem a les edicions internacionals, tot i que cada país manté la seva autonomia per desenvolupar la programació i fomentar la producció audiovisual pròpia.
Barcelona ha tingut una escena musical molt potent, però també ha vist desaparèixer sales i espais culturals. Quin paper pot jugar l'In-Edit en la preservació d'aquesta memòria musical?
Crec que la nostra aportació queda molt ben representada a la secció Sons de Barcelona, que fa anys que impulsem amb força. A través del documental musical intentem explicar la història de la ciutat i reivindicar el seu patrimoni. Hem recuperat la memòria de sales desaparegudes, especialment d'espais que permeten entendre les transformacions urbanístiques i socials de Barcelona. També hem explicat la ciutat a través del punk, l'escena psicodèlica i altres moviments genuïnament barcelonins. Enguany, les quatre pel·lícules de la secció ens permeten fer un recorregut pel Raval, el carrer Robadors, la Barcelona preolímpica i els concerts de la transició. Conèixer d'on venim és fonamental per pensar com podem preservar la personalitat cultural de la ciutat.
“Conèixer d'on venim és fonamental per pensar com podem preservar la personalitat cultural de la ciutat”
Pel que fa a aquesta edició, quins grans noms i propostes internacionals destacaries de la programació?
Sempre convidem el públic a anar una mica més enllà dels noms que ja coneix i a buscar bones històries. Inaugurem amb una pel·lícula sobre Marianne Faithfull que recupera la seva última entrevista i reivindica una trajectòria que va molt més enllà de la seva relació amb els Rolling Stones. També hi participa Tilda Swinton. La cloenda ens transporta a l'època daurada del rock alternatiu amb material inèdit d'una gira per Austràlia amb Beastie Boys, Sonic Youth, Bikini Kill i Pavement. A més, tenim documentals sobre Sun Ra, Amadou & Mariam, Fermín Muguruza, Yuja Wang, Cerrone o Earth, Wind & Fire. La gràcia és descobrir altres dimensions d'artistes que pensem que ja coneixem.
I entre els artistes menys coneguts o les produccions més properes a casa nostra, quines propostes recomanaries?
Estem molt contents de comptar amb directors de projecció internacional com Albert Serra i Carla Simón, que s'apropen al cinema musical amb propostes molt diferents. També tenim un documental sobre Jordi Savall, una eminència de la música antiga, i històries que recuperen la memòria musical de la perifèria barcelonina, com Sabadell. Un altre exemple és Flying Free, un himne dels anys noranta que continua sonant a les festes majors. També destaquem propostes actuals que vinculen música i compromís social, com les que parlen dels problemes ecològics del Montseny, o figures com Baya Baye, exponent del rap reivindicatiu en català i del concepte de "macarrisme català". I em fa especial il·lusió el documental sobre Ana Kiro, una figura molt estimada de la música gallega que va viure molts anys a Barcelona.
