"Des d’ahir la nena no para de repetir que començava el casal. Aquest matí s’ha aixecat corrent, s’ha dutxat de pressa… Vaja, una festa”, explica la María Mazo, tieta de la Tamara. A casa, pares, avis i oncles han de fer malabars —i intercalar-se les vacances— per cuidar la nena durant l’agost. Però enguany, de 9.00 h a 15.00 h, una beca els dona un respir.

El Casal de Barri Torre Baró obre les portes tot el mes d’agost a una cinquantena de joves i infants en situació de vulnerabilitat. La Fundació Pere Tarrés, entitat sense ànim de lucre dedicada al lleure social, ha organitzat aquesta escola d’estiu, de la qual famílies amb pocs recursos, derivades i acompanyades pels serveis socials, poden gaudir gratuïtament durant el final de l’estiu. Per obtenir la beca, els interessats han de poder acreditar de manera vàlida aquesta vulnerabilitat.

Les activitats es duran a terme al Centre Obert de Torre Baró —únic espai de lleure per a la infància i la primera adolescència obert al barri durant l’agost— i a diferents punts de Barcelona, a causa del tancament del Parc de Collserola. L’espai natural, que servia d’esbarjo per a les activitats del casal, roman clausurat des de fa mesos pels brots de pesta porcina. L’Alana Hurtado, responsable de campanyes socials de la Fundació Pere Tarrés, lamenta aquesta pèrdua: “Abans, els infants podien fer rutes per la carretera de les Aigües o pel Castell. És una alternativa menys amb què comptes, molt interessant i molt necessària quan fas activitats a l'agost”, explica.

Amb les mesures restrictives del parc, els educadors han hagut de reinventar-se i buscar nous refugis climàtics, com ara la piscina de Can Dragó, a Nou Barris, on els nens podran assistir una vegada a la setmana. Hurtado, en aquest sentit, destaca la importància de realitzar activitats a l’aire lliure per a la salut i la integritat dels infants: “Ens trobem amb situacions realment complicades en què és estrictament necessari que l'infant surti: famílies monoparentals sense xarxa de suport, sensellarisme, situacions de violència masclista en què necessitem que l'infant, per seguretat pròpia, estigui fora del domicili…”, afegeix la responsable, que ressalta “l’extrema vulnerabilitat” del barri. 

L’ajuda i l’acompanyament oferts pel casal són, per tant, gairebé integrals. La beca inclou un àpat variat i nutritiu, que permet als organitzadors assegurar-se que els més vulnerables tinguin accés, almenys, a un menú diari. Pel que fa al desplaçament al casal, situat en un dels punts més alts del barri, la fundació també considera la possibilitat d’acompanyar els infants des de la plaça de l’Eucaliptus, punt de trobada de la primera jornada, per pujar conjuntament en bus interurbà.

Tot i això, l’assistència de la fundació aquestes quatre setmanes no és exclusiva del barri de Torre Baró, sinó que també és present en altres barris i municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i de la Catalunya Central.

Casal o pantalles?

Les famílies expressen l’alleujament que genera aquesta campanya, sobretot pel que fa a la conciliació laboral, la socialització dels infants i l’aposta per deixar de banda les pantalles. Aquesta desconnexió tecnològica és també un dels principals al·licients a l’hora d’inscriure-hi els infants. “El més important per mi és que, al casal, deixen la televisió i el mòbil. Els nens arriben a casa explicant moltes històries de cada persona que coneixen, i a mi em fa molt feliç que, per fi, s’obliden del mòbil”, explica María Mazo, tieta d’una de les assistents. La Lupita, d’11 anys prefereix les activitats del casal a les pantalles. “A casa, m’avorreixo”, confessa. 

Algunes de les activitats més reclamades pels nens són les excursions a Can Dragó, perquè anar-hi amb el casal és l’única oportunitat que tenen de fer-ho a l’estiu. D’altres de no tan comunes, com els deures, són les més valorades per nens com l’Ian, de vuit anys, que explica que li agraden perquè els “ajuden a ser més intel·ligents”.

Però el més important per a tots és passar estona amb els amics, tant els que ja coneixen com els que fan durant el mes del casal. Per a alguns nens, ja és el tercer any que hi van, com és el cas de l’Alice, de 13 anys, que comença amb ganes de retrobar-se amb els amics. També n'hi ha que hi arriben per primer cop, com el Daniel, un adolescent de 14 anys, que comenta: "Com que acabo d’arribar al país, vull conèixer gent nova" i troba que aquesta “és una manera fàcil de fer-ho”.