El major Josep Lluís Trapero ha presentat aquest dimecres la seva dimissió com a director general de la Policia després de dos anys al càrrec i serà substituït pel comissari Ferran López. Precisament, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha convocat aquest dimecres la prefectura per comunicar els canvis que es produiran en l’organigrama, tenint en compte que l’actual comissari en cap, Miquel Esquius, es jubila. La nova cap del cos serà Silvia Catà, la primera dona en aquest càrrec. Parlon, que ha agraït a Trapero i a Esquius la seva tasca, explicarà en roda de premsa els relleus.

Els relleus al capdavant dels Mossos arriben després que Josep Lluís Trapero hagi presentat la seva dimissió aquest dimecres. Ferran López substituirà Trapero i Silvia Catà, la nova comissària en cap.

En un comunicat, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha agraït a Trapero “la tasca desenvolupada durant aquests dos anys al capdavant del cos”, i també la seva vocació de servei públic, que “ha contribuït a situar els Mossos d’Esquadra en un dels seus millors moments professionals”.

També s’ha referit a Miquel Esquius i ha reconegut la seva “trajectòria de servei públic exemplar, marcada pel compromís, la dedicació i la contribució decisiva a la consolidació i l’enfortiment dels Mossos”.

La consellera d’Interior presentarà els nous responsables dels Mossos aquest dimecres en una compareixença al Palau de la Generalitat. Prèviament, el president Salvador Illa i Parlon mantindran una reunió amb López i Catà.

Trapero, una trajectòria al capdavant dels Mossos marcada pel 17-A i l’1-O

Josep Lluís Trapero, amb TIP 1899, va formar part de les primeres promocions del cos, quan encara no tenia competències plenes en seguretat ciutadana o policia judicial. Va passar per diverses destinacions i es va especialitzar en investigació. Va ser un dels comandaments al capdavant del desplegament del cos a la ciutat de Barcelona i el 2008 va anar escalant posicions en l'àmbit de la investigació criminal.

Un dels casos que el va començar a fer conegut per la població va ser el de la trama de corrupció policial dels prostíbuls Riviera i Saratoga de Castelldefels, que el va dur a ser investigat pels cossos policials estatals, tot i que no va ser mai investigat judicialment.

Posteriorment, va ser ascendit a comissari, i el 2013 va ser nomenat comissari en cap del cos. El 2017 va ser ascendit a l'escalafó més gran de la policia catalana, major, càrrec que estava vacant des de la retirada del major Joan Unió. Pocs mesos després va gestionar la recerca dels terroristes del 17-A, que el va fer molt popular entre la població. L'octubre d'aquell any va defensar el paper de la policia catalana en el referèndum d'independència, cosa que el va acabar portant a ser jutjat per l'Audiència Nacional per no haver-lo impedit. Amb l'aplicació de l'article 155 va ser destituït pel govern espanyol al capdavant del cos i va ser substituït per qui també el substituirà ara, el comissari Ferran López.

L'octubre del 2020 va ser absolt i pocs dies després va ser restituït al capdavant del cos. No va durar gaire al càrrec, ja que el desembre del 2021 va ser destituït i substituït pel comissari Josep Maria Estela. Trapero va ser destinat a tasques d'anàlisi, prevenció i avaluació de dispositius i de la seguretat. Finalment, l'agost del 2024 va deixar formalment el cos en ser designat director general de la policia per part de la consellera d'Interior Núria Parlon, de Santa Coloma de Gramenet com ell.

En els últims mesos ha tingut diverses polèmiques com la de la infiltració policial en una assemblea docent o l'acusació contra un manifestant independentista d'haver agredit un agent en una mobilització antimonàrquica a Montserrat, cosa que després no es va demostrar.

Miquel Esquius deixa el cos després de quatre dècades de servei

Miquel Esquius i Miquel (Súria, 1963) és diplomat en ciències religioses i té un postgrau de gestió de la mobilitat. Va ingressar a la policia catalana el 1986, en la segona promoció del cos en democràcia i la primera de la unitat de trànsit. Va dirigir l'àrea de trànsit de Girona fins a l'any 2000, després la de la Catalunya Central fins al 2002 i en acabat va saltar a la prefectura del cos com a sotscap de la comissaria territorial fins al 2004 i més tard com a cap de la comissaria superior de coordinació territorial.

El juliol del 2018, amb el nou govern del president Quim Torra, i ja derogada l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol, va ser designat comissari en cap del cos, en substitució de Ferran López, que havia liderat els Mossos durant aquell període d'intervenció estatal. El juny del 2019 va ser substituït per Eduard Sallent i ell va encarregar-se de la regió policial del Pirineu. L'agost del 2024, quan Parlon va assumir la conselleria d’Interior, el va designar, per segon cop, cap del cos en substitució del mateix Sallent, que també era, per segon cop, màxim comandament de la policia catalana.

Ferran López, director general de Mossos

Ferran López és comissari del cos i actualment forma part de la Prefectura, al capdavant de la delegació de la policia catalana a Madrid. Nascut a Madrid el 16 de novembre de 1966, va ingressar als Mossos l’any 1989 i acumula més de tres dècades de trajectòria dins del cos.

Té una àmplia formació en seguretat i gestió pública, amb un Executive Master in Public Administration d’ESADE i estudis de direcció i coordinació de la seguretat pública. També és graduat en Ciències de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Va formar part del Grup Especial d’Intervenció i posteriorment va ocupar, entre d’altres, les responsabilitats de cap de la comissaria de l’Hospitalet de Llobregat, cap de la Regió Policial Metropolitana Sud i coordinador operatiu de la Policia. També ha estat cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central i cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial.