Quan el sistema falla, els primers a donar resposta són els treballadors socials. Tot i aquest paper clau dins de la societat, les seves condicions laborals sovint són desfavorables: salaris baixos, una elevada càrrega de feina i pressió constant formen part del seu dia a dia. Una realitat que no només afecta els professionals, sinó que repercuteix directament en la qualitat de l’atenció que reben les persones més vulnerables.

El treball social és una professió que combina l’acompanyament directe a les persones amb la lluita per transformar les estructures que generen desigualtat. L’objectiu del treball social és clar: intervenir en l’entorn per garantir el benestar col·lectiu i assegurar que ningú quedi fora del sistema. Tanmateix, la pràctica quotidiana sovint es veu condicionada per una burocràcia creixent i per uns ritmes de treball que dificulten aquest acompanyament real.

Feminització de la professió

El treball social és una professió profundament vocacional, però també profundament feminitzada. Segons un estudi del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), publicat l’abril de 2025, el 91 % de les professionals són dones. La degana del TSCAT, Laura Morro, assenyala que històricament el treball social ha estat associat al rol de les cures: “El rol femení anava de la mà de l’atenció sanitària i social, i això ha fet que la professió estigui molt feminitzada”.

Tot i aquesta majoria femenina, Morro recorda que l’accés als espais de poder no sempre ha estat igualitari: “A les intervencions directes totes érem dones, però quan pujàvem un esglaó, els caps eren homes”. Un sostre de vidre que, tot i haver-se anat trencant, encara marca la professió.

Invisibilitat institucional i manca de reconeixement

Aquesta feminització va lligada a una forta invisibilització social i institucional. “Si preguntes a la població general què fa una treballadora social, molt poca gent ho sap”, explica Morro. En canvi, afegeix, “les persones en situació de vulnerabilitat sí que tenen clar quin és el paper de les treballadores socials”. Segons la degana, aquesta invisibilitat de la seva feina no és casual: “El fet de treballar amb població invisible fa que nosaltres també ho siguem”.

Aquesta percepció és compartida per altres professionals. Sandra Soriano, treballadora social de l’àmbit educatiu, destaca que sovint han d’explicar què fan i què poden aportar, una vegada i una altra. “La nostra feina queda sempre molt invisible, tot i ser una peça clau dins dels centres educatius i en el treball amb famílies”. A més, Soriano subratlla que els ritmes de treball dificulten un acompanyament profund: “Tenim la sensació que no podem aprofundir gaire ni fer un seguiment acurat perquè el temps i el volum de feina ens acoten molt la intervenció”.

Precarietat, burocràcia i càrrega de feina

La precarietat es manifesta sobretot en la sobrecàrrega de casos i en una burocràcia que ocupa bona part de la jornada laboral. Aquesta realitat és compartida per treballadores socials de l’àmbit educatiu, com Zoa Moreno, que explica que una de les principals dificultats del dia a dia és combinar l’atenció directa amb la gestió administrativa: registres, informes, aplicatius, seguiments... “A vegades és molt difícil poder estar al despatx fent tota la gestió que requereix qualsevol acció, mentre també has de visitar i fer seguiment dels casos”, assenyala.

Aquesta situació s’agreuja quan el nombre de casos és elevat. “Quan hi ha molts casos, la qualitat del servei baixa”, admet Moreno. Alguns expedients requereixen moltes hores de dedicació, recerca de recursos i presa de decisions, i el volum de feina acaba fragmentant el temps i l’energia dels professionals.

Cristina Piñol, també treballadora social en l’àmbit educatiu, és contundent: “La burocràcia és un impediment per poder fer la nostra tasca real, que és acompanyar persones des del respecte”. Segons explica, sovint sembla que els treballadors socials siguin només tramitadors de serveis, quan en realitat “el recurs som nosaltres”: l’acompanyament, l’escolta activa, el diagnòstic i l’orientació.

Desgast emocional i salut mental

La combinació de manca de recursos, excés de feina i poc reconeixement té un impacte directe en la salut mental dels professionals. Laura Morro alerta del desgast que genera veure com les polítiques públiques no responen a les necessitats reals: “Si no veus que les polítiques van cap a l’ajuda real, al final et desesperes i et cremes”. Israel Ureña, treballador social de l’Ajuntament de Barcelona, relata l’estat de la professió: “En les enquestes de riscos psicosocials realitzades a treballadors socials, tot el que està relacionat amb càrrega emocional surt vermell incandescent. Aquestes circumstàncies fan que hi hagi un gran nombre de baixes i molts cops això fa que hagis d’assumir els casos dels companys”.

A més, la manca de personal fa que moltes plantilles treballin sota mínims. “Serveis que haurien de tenir nou professionals en tenen tres”, explica Morro, una situació que acaba desmotivant i cremant els equips. Piñol afegeix que, en molts casos, els professionals han d’abaixar expectatives i assumir que no poden fer la feina amb la qualitat que voldrien, fet que genera una forta gestió emocional i una sensació constant de frustració.

Un sistema que necessita canvis estructurals

Totes les professionals coincideixen que la millora implica reduir ràtios i càrrega de feina. “No podem atendre tothom de manera digna si tot està massificat”, defensa Zoa Moreno. La qualitat de l’atenció requereix temps, planificació realista i eines de registre eficients que permetin fer un seguiment adequat dels casos.

Per a Piñol, la clau és deixar d’apagar focs i poder reflexionar sobre la pràctica professional. “Si portem menys usuaris, podem pensar millor quina intervenció necessita cada persona”, apunta. Un canvi imprescindible si es vol dignificar una professió essencial, però encara massa invisible. Israel Ureña posa èmfasi en les protestes per millorar la situació de la professió: "Estem de vaga parcial indefinida. Les vagues tindran lloc tots els dijous. Ja no podem més. Estem saturats, col·lapsats, per això la mobilització tindrà lloc durant tot el 2026".