Tres dones de Bielorússia s'han aliat per acabar a les urnes amb l'últim règim autoritari d'Europa. Comparteixen la seva oposició cap al masclisme del president Alexandr Lukashenko i anhelen un canvi democràtic sense violència ni ingerència externa. Davant aquesta iniciativa, Lukaskhenko ha contestat "Pobres noies (...) no saben el que diuen ni el que fan", justament a la vigília de les eleccions presidencials.

Amb aquesta resposta Lukashenko ha apel·lat principalment a Svetlana Tijanóvskaya, la principal candidata de l'oposició i l'única amb opcions reals de desbancar al líder neoestalinista, que porta al poder des de 1994.

Tijanóvskaya, de 38 anys, ha decidit postular-se a la presidència després que el seu marit, Sergéi Tijanovski, el bloguer més popular del país, fos el primer detingut per desobediència a l'autoritat i després acusat d'instigar desordres massius. "No busco poder. Mai m'ha interessat la política, però sé que aquesta és l'única forma d'alliberar el meu marit", va comentar a l'inici de la campanya electoral.

Al llarg de les setmanes, Tijanóvskaya, traductora d'anglès com a professió, ha anat guanyant el suport dels altres candidats opositors i la popularitat dels seus conciutadans, fins al punt de congregar més de 60.000 persones en un míting. Quelcom inèdit en la història bielorussa des de la independència de 1991. "Els bielorussos s'han despertat", assegura sobre els ciutadans del país que més recorden l'antiga Unió Soviètica.

A l'inici es va mantenir al marge, i no va voler entrar al frec a frec davant les permanents invectives de Lukashenko. Tanmateix, a mesura que s'han anat apropant els comicis no ha dubtat en dir-li obertament "dictador" i desafiar-lo un debat, una oferta que el president ha ignorat.

Tot i que els sondatges d'opinió estan prohibits, els analistes asseguren que Lukashenko mai s'havia enfrontat a un candidat que hagi aconseguit aglutinar tot el vot de protesta i descontentament popular, tenint en compte la gestió presidencial que s'ha fet amb la pandèmia de la Covid-19.

Concentració de suport a la candidata Svetlana Tikhanovskaya. Foto: TATYANA ZENKOVICH

Aliança electoral a tres bandes

Tijanóvskana no està sola. I és que compta amb el suport d'altres dues dones: Maria Kolésnikova, representant de banquer empresonat, Víctor Babriko, i Veronika Tsepkalo, dona de l'opositor Valeri Tsepkalo, exiliat a l'estranger.

Svetlana Tikhanovskaya, Maria Kolesnikova, and Veronika Tsepkalo: meet the women who are fighting to unseat Alexander Lukashenko's 25-year regime in #Belarus. https://t.co/lcSyVjL7n1

— Human Rights Foundation (@HRF) August 4, 2020

Kolésnikova explica que ho havia acordat amb el seu marit Babriko, "si el detenien, jo lideraria la campanya i donaríem suport al candidat amb més opcions, és a dir, Tijanóvskaya. Reconeix que va ser molt fàcil arribar a un acord, ja que ambdues comparteixen els mateixos principis: canviar el règim a les urnes i alliberar tots els presos polítics.

"L'objectiu és guanyar. És evident que per primera vegada en 26 anys la majoria dels bielorussos volen una alternativa. El procés és imparable, li agradi al règim o no", comenta.

Música de professió i resident alemanya durant dotze anys, va posar la primera llavor del canvi en acceptar dirigir l'any 2019 el centre cultural OK16, una iniciativa de Babariko que ha despertat Minsk de la seva letargia.

Maria Kolesnikova, representant de l'opositor polític, Victor Babariko, dóna suport a la candidata Svetlana Tikhanovskaya. Foto: TATYANA ZENKOVICH

El masclisme de Lukashenko

Les tres líders creuen que Lukashenko va "menysprear" les opcions de Tijanóvskaya i ara ho lamenta. "Pensava que amb Tijanóvskaya seria molt més fàcil competir, però s'ha equivocat. Els biolorrussos ens donen suport a massivament, sense importar si som dones o homes. Tots volen un canvi", subratlla Tsepkalo.

Lukashenko, de 65 anys, mai ha intentat amagar el seu masclisme recalcitrant. Una actitud encara molt arrelada a la ultraconservadora societat bielorussa. "La nostra Constitució no està feta a mesura d'una dona. La nostra societat no ha madurat per votar una dona". Kalésnikova reconeix que la paraula "feminisme" té un significat pejoratiu a Bielorússia i la lluita contra la violència masclista no és una prioritat per la societat, però recorda que "el 55% de l'electorat són dones".

"Que tres dones el desafiïn és un cop molt dur per la imatge del règim", ja que Lukashenko. Sempre ha defensat que una dona no pot ser presidenta de Bielorússia.

Lukashenko mai s'havia enfrontat a un candidat que hagi aconseguit aglutinar tot el vot de protesta i descontentament popular. Foto: TATYANA ZENKOVICH

Guanyar per salva a la família

Veronika Tsepkalo no va tenir més remei que separar-se dels seus fills, ja que les autoritats amenaçaven en retirar-li la pàtria potestat després que al seu marit li retiressin la candidatura, tot i recavar més de 220.000 signatures. "Tijanóvskaya i jo estem en una situació molt semblant. Som dones i mares abans que polítiques. El seu marit està a la presó, el meu va haver de fugir, ja que l'amenaçaven amb detenir-lo", ha dit Tsepkalo. Actualment, els seus dos fills bessons de set anys estan exiliats amb el seu pare.

Destaca que l'aliança es va forjar en tan sols "un quart d'hora" i afegeix que si fossin homes els encarregats de negociar, les reunions haguessin estat interminables i que s'haurien allargat durant dies o setmanes". Especialista en relacions internacionals, pensa que el principal acord al qual ha arribat la troica opositora bielorussa és que, "una vegada hagi guanyat Svetlana, convocarà noves eleccions en un termini d'un any".

"Podran participar tots els candidats, inclòs Lukashenko. Serà doncs, la primera vegada que el poble bielorús podrà escollir un candidat digne, amb el millor programa", ha aclarit.