Els nous membres de la CCMA (Rosa Romà, Àngels Ponsa, Lluís Garriga i Carme Figueras) a l'acte de presa de possessió al Parlament
Els nous membres de la CCMA (Rosa Romà, Àngels Ponsa, Lluís Garriga i Carme Figueras) a l'acte de presa de possessió al Parlament
Els nous membres de la CCMA (Rosa Romà, Àngels Ponsa, Lluís Garriga i Carme Figueras) a l'acte de presa de possessió al Parlament
Per Berta Coll Bosch i Enric Sitjà
Publicat el 19 de març 2022

El nou Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va prendre possessió dimarts passat en un acte a l’Auditori del Parlament. La presidenta Laura Borràs va rebre els set nou càrrecs i va demanar-los que “recuperin el prestigi, la notorietat i l’exemplaritat” dels mitjans públics de Catalunya. La nova presidenta de la CCMA, Rosa Romà, ha assegurat en diverses ocasions que vol “refundar” l’ens. En una entrevista a Els Matins de TV3, va detallar que “cal potenciar el que funciona i construir un fonament per fer un salt majúscul”. 

Els membres del nou consell, que és fruit d’un pacte entre el PSC, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, parteixen del document Els reptes de la CCMA i encaren un mandat marcat per la qüestió de l’ús del català als mitjans i per debats sobre la politització del periodisme, la gestió dels recursos econòmics i la necessitat de reestructurar TV3 i Catalunya Ràdio. 


 

El partidisme, la "primera prova del cotó" del nou consell

“Caldrà veure si és veritat que aquest nou Consell de Govern té una voluntat real de fugir del clar partidisme, d’evitar utilitzar els mitjans públics com a elements de lluita política”, diu el periodista Salvador Alsius, una de les cares més conegudes de la primera etapa de TV3. En paraules seves, aquesta qüestió és la “primera prova del cotó” dels membres del nou consell, que hauran de “demostrar en el dia a dia que estan disposats a deixar que els professionals facin la seva feina amb independència”. 

Al parer del periodista Àlex Gutiérrez, que és cap de la secció de Mèdia del diari Ara, cal distingir el partidisme de l’acord de renovació dels òrgans de les intencions professionals dels membres finalment elegits. “Al Consell de Govern hi ha gent que pot fer molt bona feina, encara que el mètode de selecció hagi estat poc honrós”, comenta. 

Al mateix temps, però, posa de manifest que “el currículum polític dels set representants pesa molt més que no pas l’estrictament professional” i recorda que “al nou equip de govern hi ha una exconsellera, un exsecretari de cultura, un antic cap de premsa de Montilla, un exdiputat i una exconsellera del CAC”. En aquest sentit la presidenta del Comitè d’Empresa de TV3, Roser Mercader, critica “el sistema de quotes partidistes, una de les raons per les quals l’antic consell no era un equip” i diu que “caldrà veure si el nou consell realment treballarà en equip”. 

Tant Alsius com Mercader celebren la decisió de triar els directors de TV3 i Catalunya Ràdio a través d’un concurs públic, però no tenen del tot clar si aquest procés servirà per allunyar els mitjans públics del partidisme. “Sobre el paper, aquests nous plantejaments estan molt bé, però haurem de veure si els partits polítics buscaran la manera d’escapar-se’n i acabaran pactant coses clarament guiades pels seus interessos partidistes, tal com fan sempre”, diu Alsius. “Si el concurs públic es fa bé, l’aplaudirem. Si no, el criticarem”, declara Mercader.

El català, una de les grans tensions del mandat

“ERC, JxCat i el PSC estan bastant d’acord en la reorganització de la CCMA a nivell empresarial, però tenen opinions divergents sobre el paper que els mitjans públics han de jugar en la societat, quin país han de reflectir, quins usos lingüístics han de fer servir... Les tensions d’aquest mandat aniran per aquí”, assegura Gutiérrez. El periodista recorda que el PSC va demanar retirar el programa Bricoheroes de TV3 i planteja el dilema següent: “S’ha de deixar de fer Bricoheroes? O, per contra, s’ha d’afegir a la programació una proposta similar però que se’n foti d’altres públics?”. 

En relació a l’entrevista a NacióDigital en què Antonio Balmón deia que TV3 té la culpa de la disminució de l’ús social del català, Gutiérrez assegura que “negar que la televisió pública de Catalunya suma pel català és francament molt complicat”. A més, explica que els audímetres discuteixen l’afirmació de l’alcalde de Cornellà, perquè revelen que “cada dia uns 4 milions de catalans passen una estona per TV3”, cosa que vol dir que “no només la mira la gent de la ceba”. 

Segons Alsius, “resulta evident que TV3 no té el paper normalitzador del català que tenia als anys 80, quan mig país la mirava, i que s’ha anat encongint pel que fa a les audiències, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu”. Als seus ulls, el que cal plantejar és “si aquesta situació realment és recuperable o no en el nou context de la indústria audiovisual”. 

Reordenar la plantilla de la CCMA

Els problemes derivats de l’escassetat de recursos han marcat les últimes temporades de la Corporació: projectes que s’han cancel·lat per les amenaces sobre l’IVA d’Hisenda, la pèrdua de públic juvenil per no poder comprar les sèries actuals... En aquest sentit, tant Mercader com Gutiérrez i Alsius coincideixen que cal injectar més diners a la CCMA per canviar l’estratègia de mercat, recuperar el terreny perdut i crear nous continguts més específics per a cada públic. 

Ara bé, el consens salta pels aires quan s’obre el debat de la plantilla. L’any 2020, l’últim exercici publicat, hi havia més de 2.000 persones contractades. “Els nous directius venen amb una motxilla de prejudicis sobre la plantilla, però se’ls han de treure de sobre”, reclama Mercader. Tot seguit, argumenta que, per crear més continguts, cal “enfortir” la plantilla, que és qui s’encarrega de produir-los. “La gent que treballa a Catalunya Ràdio no hi cap als estudis de Sant Joan Despí. No pots traslladar tantes persones, i el projecte de redacció unificada ja va fracassar fa temps”, explica. 

Gutiérrez, en canvi, considera que és necessari “reordenar” la quantitat de persones que treballen als mitjans públics. “Fan falta diners, però hi ha una estructura que s’ha ‘afuncionariat’ i que ha impedit que la Corpo tingui els perfils necessaris per a l’època que vivim”, explica el periodista, que creu que el debat sobre la plantilla seria una qüestió rellevant fins i tot en cas que “la Generalitat els donés els 100 milions que reclamen”. 

Alsius comparteix el posicionament de Gutiérrez. Al seu parer, de bon principi la televisió s’hauria pogut fer amb molts menys treballadors que els que hi ha actualment. Això sí, “externalitzant molt la producció”, en paraules seves. Creu que un seguit d’“equivocacions d’origen” va deixar que el model de “plantilla massiva” progressés. “En tot cas, el que es necessita és que algú agafi el bou per les banyes i digui ‘a partir d’ara, ho farem així’ i racionalitzi la situació”, comenta. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —