La guerra d’Ucraïna compleix tres anys amb un mapa global totalment capgirat. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha donat ales a Vladímir Putin i l’ha situat al centre de les converses per a una eventual pau amb Ucraïna que molts experts apunten que s’escriuria en benefici rus. El mateix Trump ha dit que Moscou “té una mà millor” a la partida perquè controla més territori.

De fet, Washington ha comprat les tesis russes contra el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a qui Trump ha acusat de ser un “dictador” i d’allargar la guerra. La ruptura entre Washington i Kíiv s’accentua mentre els països europeus intenten fer-se un lloc en el tauler geopolític, ja que ara estan al marge de les converses de pau.

L'investigador del CIDOB Pol Bargués veu “preocupant” que la Unió Europea hagi sigut “incapaç de parlar de pau o d’una sortida al conflicte". “I ara són els altres els que ho intentaran fer, evidentment, sense la UE”, afegeix Bargués en declaracions a l’ACN.

Tres anys de guerra

El 24 de febrer del 2022, Rússia va iniciar una invasió a gran escala d’Ucraïna. Putin confiava en una guerra ràpida i en entrar a Kíiv en pocs dies, i tot i que va bombardejar intensament la capital, l’exèrcit ucraïnès va aconseguir repel·lir l’atac i recuperar terreny.

En els últims tres anys, amb alts i baixos d’uns i altres, el conflicte s’ha cronificat. Rússia controla part del territori al sud-est d’Ucraïna: Luhansk i Crimea, així com una gran part de Donetsk, Zaporíjia i Kherson. Per contra, les forces de Zelenski retenen el control al nord d’aquestes tres províncies i també han aconseguit entrar a la regió russa de Kursk.

Els aliats europeus d’Ucraïna – i fins ara també els Estats Units, de la mà de Joe Biden- han anat ampliant el seu suport econòmic i militar al país, passant dels recels inicials a l’enviament d’avions F-16 i altres materials no només defensius, sinó també ofensius. Fins i tot s’ha debatut que les armes europees es puguin fer servir per atacar territori rus.

Negociacions entre Washington i Moscou

Just quan la guerra està a punt de complir tres anys, l’administració Trump ha fet un gir en la política dels EUA envers Moscou i el conflicte. Si bé en darrer tram de l’administració Biden el Congrés dels EUA era cada cop més reticent a mantenir el suport econòmic a Kíev, Trump ha canviat el discurs i ha obert converses amb el Kremlin per buscar un acord de pau que acabi amb la guerra.

En una reunió a Riad aquesta setmana, el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, i el ministre d’exteriors rus, Sergei Lavrov, van acordar nomenar equips de negociació. Moscou busca la “normalització” de les relacions amb l’administració de Donald Trump. Lavrov ha demanat com a primer pas el nomenament d’ambaixadors als respectius països.

“Encara que avui sembli impossible o impensable, a mitjà termini (la UE) també haurà de recuperar relacions amb Rússia”, comenta Bargués. Washington descarta l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN i assumeix que el país haurà de fer concessions territorials a Rússia. “D’alguna manera, els han venut. Han fet que (els ucraïnesos) comencin les negociacions derrotats”, apunta Bargués.

L’analista del CIDOB creu que el que pot acordar Kíiv són “garanties de seguretat a través del paraigua europeu". “Ells voldran formar part de la Unió Europea, voldran l'adhesió per tenir aquesta garantia de seguretat, però això no s'anà immediat”, avisa. Bargués opina que l’entrada a la UE és “molt problemàtica” a “nivell econòmic i de seguretat", malgrat que des del punt de vista “polític i normatiu” tingui sentit.

Xoc entre Trump i Zelenski

A l’espera de reunir-se aviat amb Putin per accelerar les negociacions i restablir relacions, el president nord-americà ha començat una sèrie d’atacs contra Zelenski que s’emmirallen en les crítiques habituals que li fa el mateix Putin: l’acusa de “dictador”, d’haver allargat la pau i insinua que els diners que li han aportat els EUA no s’han gastat en el que tocaria. I la seva mà dreta a la Casa Blanca, el magnat propietari d’X Elon Musk, replica els missatges a les xarxes socials.

“Zelenski no pot dir representar la voluntat del poble d’Ucraïna si no restaura la llibertat de premsa i deixa de cancel·lar eleccions”, assegurava Musk en un missatge recent. “Va fer això mentre hi ha nois morint a les trinxeres del camp de batalla”, va dir en un altre missatge, compartint una imatge del president ucraïnès i la seva dona publicada per la revista Vogue.

El president ucraïnès, que amb l’elecció de Donald Trump va cortejar el president nord-americà i fins i tot va insinuar que la pau i la reconstrucció a Ucraïna podrien generar grans oportunitats d’inversió per a empreses americanes, ha hagut de replicar al republicà que viu en una “bombolla de desinformació”.

Segons Bargués, l’actitud “poc diplomàtica” i “poc inclusiva” de Trump “se li pot acabar girant en contra”. L’apropament del bloc europeu a altres països com la Xina “perjudicaria els EUA”, diu.

La Unió Europea, al marge de les converses

Els atacs de Trump han despertat les rèpliques de la Unió Europea, que en les últimes setmanes també ha estat immersa en diverses polèmiques amb la nova administració nord-americana. El president espanyol, Pedro Sánchez, ja ha confirmat que dilluns serà a Kíiv per donar suport a Zelenski amb altres líders europeus, mentre que s’espera que aquella mateixa setmana el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, viatgin a Washington per intentar refer ponts amb Trump.

La relació transatlàntica està en hores baixes, especialment després que el primer contacte amb l’administració nord-americana de la Unió Europea a Múnic fos un reguitzell de crítiques a la qualitat democràcia del club comunitari per part del vicepresident JD Vance.

L’enviat especial dels Estats Units per a Ucraïna, Keith Kellogg, va assegurar la setmana passada que la UE no tindria un seient a la taula de negociació de pau de la guerra d’Ucraïna, tot i que Washington promet contacte constant amb els aliats europeus. Les primeres converses que s’han fet a Riad entre els Estats Units i Rússia, però, fins i tot han exclòs Ucraïna.

Bargués avisa que una pau “dictada” seria “molt fràgil”: “És una pau que no acaba amb el conflicte”. L’investigador del CIDOB creu que llavors la UE es veuria obligada a “reforçar la seguretat amb tropes o negociacions constants” pel risc que el conflicte escali o esclati de nou.

Per ara, l’actitud nord-americana ja ha empès els líders europeus a intentar augmentar la despesa en defensa i fer-se més responsables de la seva pròpia seguretat. La reunió a París convocada per Macron amb els principals líders -entre ells també el britànic Starmer i el secretari general de l’OTAN- anava precisament en aquesta línia. Però va fer aflorar també les discrepàncies internes sobre la possibilitat o no d’enviar tropes sobre el terreny a Ucraïna per ajudar a consolidar una eventual pau.