Trump tanca mercats, els BRICS+ obren camins: com la guerra comercial pot accelerar el fi de l’era del dòlar - Diari de Barcelona
“La idea que els països BRICS estan intentant allunyar-se del dòlar mentre ens quedem mirant s'ha acabat. Exigirem un compromís d'aquests països aparentment hostils que no crearan una nova moneda BRICS, ni donaran suport a cap altra moneda per reemplaçar el dòlar o s'enfrontaran a aranzels del 100% i hauran d’acomiadar-se de l’economia dels Estats Units. No hi ha cap possibilitat que els BRICS substitueixin el dòlar en el comerç internacional”. Aquest missatge de Donald Trump, president dels Estats Units, via Truth Social es produïa setmanes abans que prengués possessió del càrrec. Les paraules del magnat cridaven l’atenció per l’agressivitat contra un fenomen incert però, segons el text, preocupant per la Casa Blanca: la desdolarització del comerç internacional.
Tot i que els aranzels amb què Trump amenaçava no han estat del 100%, la guerra comercial —batejada per Washington com el “Dia de l’Alliberació”— es preveu devastadora. La Unió Europea en patirà un 20%, i Mèxic i Canadà mantindran el 25%. Alguns dels països BRICS+ —grup d'economies emergents—, també han sortit colpejats: un 34% per la Xina, un 32% a Indonèsia, un 30% a Sud-àfrica, i un 26% a l’Índia. Per la resta serà del 10%, l’aranzel mínim que EUA ha aplicat per a tot el món sota la justificació de la “reciprocitat” de gravàmens per als estats amb qui tenen un major dèficit comercial.
L’hegemonia del dòlar
Si el trumpisme considera que els EUA poden sortir beneficiats d’aquesta guerra comercial és gràcies a l’element que sosté la força de la seva economia i que subjau a tot el comerç internacional: el dòlar. L’hegemonia de la moneda estatunidenca es remunta a la conferència de Bretton Woods l’any 1944, on els aliats van acordar les regles econòmiques per regir el comerç internacional acabada la guerra. El sistema de canvi monetari es va lligar al dòlar com a moneda pivot de referència, i aquesta a la vegada quedava recolzada al patró or com a garant del seu valor.
Tot i que l’any 1971 Richard Nixon va trencar amb l’equivalència de l’or i va generar el tipus de canvi flotant de les monedes en els mercats de valors, el dòlar ja gaudia d’una posició hegemònica com a moneda de referència en representar la major economia mundial. La manca d’una oposició econòmica i geopolítica a partir de la dissolució de l'URSS va aplanar el camí per fer del dòlar la moneda de la globalització.
“No es pot desmuntar l’epicentre del dòlar d’avui per demà. La seva activitat es basa en la transacció i l’intercanvi, i ni els països ni els mercats de valors on fluctua creuen que pugui perdre valor perquè la credibilitat que té no hi ha cap altra moneda que pugui oferir-la”, explica al Diari de Barcelona Pelayo Corella, professor de l’ESCI-UPF. A dia d’avui, tot i que els EUA només protagonitza el 10% del comerç mundial, el dòlar representa més del 50% de les factures globals. És a dir, dels registres que estableixen el valor d’una transacció internacional, hi intervingui o no el dòlar. El 60% de les reserves de tots els bancs centrals són en dòlars, i més del 80% de la compravenda de divises implica el dòlar com a moneda pont.
“Els EUA tenen el doble dèficit: pressupostari i comercial. Però mentre que un altre país imprimeix més bitllets per cobrir els dèficits els provoca inflació, quan ho fan els EUA això no passa perquè és una moneda circulant que s'ha de repartir per tot el món, i això n’estimula l'accés”, diu Corella.
El sistema SWIFT és l’instrument que garanteix l’eficàcia del dòlar, ja que actua com a infraestructura financera connectant milers d’entitats bancàries per més de 200 països mitjançant una xarxa de missatgeria que transmet les ordres de pagament entre corporacions. Tot i que SWIFT no mou físicament els diners sinó que només n’orquestra el moviment, la seva activitat depèn del dòlar: més de la meitat dels missatges que hi circulen hi estan en dòlars.
L’efecte bumerang
Els EUA han fet del dòlar una arma de doble tall. La dependència que el comerç global té de la seva accessibilitat i dels instruments que el canalitzen ha facilitat que Washington hagi fet de les sancions econòmiques i els bloquejos comercials i financers el seu instrument de coerció geopolítica més característic. Ara, a més, s’hi sumen els aranzels a tot el món. “Alguns països volen canviar-lo perquè senten que el dòlar és una dominació, però només és un factor d'intercanvi. Si ets fort, tu utilitzes el dòlar. Si no, et fa servir a tu”, explica l’ambaixador indi Dinesh K. Patnaik al DdB.
Dos pesos pesants dels BRICS+ com l’Iran i Rússia han sigut de les principals víctimes. Sota la justificació de frenar el programa nuclear iranià i de castigar la invasió d’Ucraïna, els EUA i la Unió Europea van tallar els vincles econòmics amb Teheran i Moscou: “Els propietaris del dòlar ens van negar usar-lo i no hem tingut més remei que iniciar el procés de desdolarització. Els EUA han fet servir la seva moneda com a arma per expulsar Rússia de la infraestructura financera global. Els contestem intensificant relacions amb països que van patir les sancions abans que nosaltres”, declara al DdB el primer conseller de l’ambaixada rusa a Espanya, Anton Cherepov.
“La guerra d'Ucraïna ha demostrat que és perillós tenir els teus estalvis en dòlars i en euros controlats per la UE i pels EUA perquè et poden confiscar. La congelació dels actius russos ha animat la resta del món a ser temorosos amb les conseqüències no desitjables d'un comerç internacional que es basi exclusivament en el dòlar”, diu al Diari l'ambaixador espanyol retirat i analista internacional Ignacio García-Valdecasas. També empreses de la Xina o l’Índia han estat castigades per comerciar amb països sancionats. Les sancions obliguen els afectats a vendre els seus béns amb descompte, que al capdavall redueix els ingressos, devalua les monedes locals i dispara la inflació.
Per a les economies sancionades, la desdolarització és una qüestió existencial, i els aranzels mundials podrien ser el cop d’efecte per motivar a la resta dels BRICS+ a allunyar-se definitivament del dòlar. “La posició de l’Índia és clara: no tenim cap estratègia per a la desdolarització. El dòlar representa la màxima quantitat de comerç, i si ens està donant beneficis, per què hauríem de canviar-lo?”, deia l’ambaixador Patnaik al DdB abans que el seu país rebés un 26% d’aranzels per part de la Casa Blanca.
El mentrestant, en monedes locals
“La desdolarització es produirà com a fruit d'una evolució lenta que tardi anys o bé com a fruit d'un cataclisme, d'un canvi brusc, profund i radical que de moment no concebo però que no es pot excloure”, sosté Valdecasas. L’esgotament de la dependència del dòlar ja està generant un efecte bumerang contra la seva omnipotència. Els BRICS+ han detectat com a imprescindible contrarestar el poder del dòlar per fer la resta d'objectius més eficaços. El primer mètode assequible i poc conflictiu que s’ha posat en marxa és el comerç intra-BRICS+ amb monedes locals, que s’ha multiplicat exponencialment els últims anys.
El 70% del comerç de la Xina amb Rússia l’any 2024 va ser en renminbi, el de l’Índia amb Moscou en un 40% amb rubles i rupies, i més del 50% de les transaccions del Kremlin amb l’Iran també es fa amb moneda local. Fora de l’àmbit rus, el 15% del comerç entre l’Índia i els Emirats Àrabs Units es va fer amb rupies i dírhams. El Brasil, per la seva part, ja fa el 10% del comerç amb la Xina entre renminbi i reals. Segons les estimacions, una mitjana del 50% del comerç intra-BRICS+ ja es fa en monedes locals. “Si els països BRICS comerciessin més entre ells, compensarien amb escreix el que els EUA estan fent”, explicava en una entrevista al DdB Jim O’Neill, autor de l’acrònim BRIC l’any 2001.
Partint del comerç en monedes locals com a primer pas desdolaritzant, els BRICS+ estan plantejant mecanismes ad hoc per agilitzar i consolidar aquesta estratègia. Un d’ells és el BRICS Pay, que tot i que està en fase de debat entre els equips negociadors, representa la idea més seriosa d’estructurar un sistema financer paral·lel al SWIFT. El Pay seria una xarxa de missatgeria finacera per integrar pagaments digitals en transaccions directes en monedes locals.
Els bancs centrals i la moneda de cada BRICS+ quedarien vinculats a través de la plataforma centralitzada i digital del Pay, que permetria una conversió automàtica d’una moneda a una altra sense haver de passar pel dòlar com a nexe ni pel SWIFT com a registre. De materialitzar-se, esdevindria un sistema estructurat que no només esquivaria les sancions occidentals, sinó que reduiria significativement els costos en eliminar les xarxes intermediàries d’occident i les comissions pels bescanvis al dòlar, agilitzaria transaccions en qüestió de minuts —mentre que SWIFT triga dies—, i enfortiria les monedes locals en fer-les més partícips del comerç global.
L'estructura financera, en el pla teòric
“Per a Rússia la desdolarització és un procés objectiu, racional i natural. Els EUA mostren el món que depèn de la seva decisió unipolar. Tot i que per a nosaltres era còmode fer servir el dòlar, ja hem elaborat alguns instruments autònoms”, explica el conseller rus. Per dotar d’alternatives i seguretat al pla Pay, Rússia va plantejar a la cimera BRICS de 2023 la proposta del Brics Bridge, que consisteix en l’ús de la tecnologia blockchain per realitzar intercanvis monetaris a través de les criptomonedes nacionals de cada BRICS+.
Per exemple, Brasil podria enviar reals digitals a través del Bridge, que registraria la transacció, i en cadena, la faria arribar a Rusia en forma de rubles digitals. Per tant, Brics Pay seria el concepte general de la interconnexió per fer transferències digitals en monedes locals paral·lelament al SWIFT, i el Bridge seria una de les opcions per fer-ho a través de criptomonedes estatals i enginyeria blockchain. Però per ara, només l’Índia, Rússia, Xina i EAU tenen una moneda digital operativa, i les economies més petites dels BRICS+ no n’han desenvolupat cap. Cal destacar que tant la xarxa Pay com el mètode Bridge seria l'estructuració multilateral dels BRICS+ d’unes dinàmiques que ja es produeixen de manera bilateral. Tant la compravenda en monedes locals, i les proves pilot de transaccions en criptomonedes nacionals ja són fenòmens reals d’una desdolarització incipient.
Si bé Trump feia referència a una moneda pròpia dels BRICS+, aquest projecte només ha estat plantejat per cercles acadèmics influents com el think tank del Club Valdai, afí al Kremlin. Tampoc ha estat concebuda com a moneda física de circulació, sinó com a moneda comuna de reserva per equilibrar desigualtats entre els valors de les monedes locals i incentivar el comerç multilateral entre tots els BRICS+. Seria el fruit d’una combinació ponderada de les diverses monedes en un fons centralitzat i la seva suma es convertiria en unitat de compte comuna independent.
Com a garantia del seu valor i per dotar-la de credibilitat antiinflacionista, es podria recolzar amb béns com reserves d’or, gas, petroli, recursos minerals o matèries primeres, que als BRICS+ no els en falten. “És completament irreal. L'Índia i la Xina no abandonaran la seva política monetària per alguna moneda compartida. Pot ser simbolisme perquè els BRICS se sentin més grans en l'escenari global. Em sorprèn que Trump ho hagi esmentat”, explicava O’Neill a l’entrevista.
Els BRICS+ contra els seus límits
"Si bé és cert que està recollit en les resolucions conjuntes, hi ha més dialèctica que realitat. Per acabar amb el dòlar hi haurà d’haver una moneda alternativa que guanyi l'acceptació internacional”, sosté el professor Corella. La integració econòmica dels BRICS+ parteix de grans dificultats tècniques i polítiques. Coordinar i estandarditzar els diferents sistemes nacionals de transferències, així com la feblesa de les monedes sud-africana, etíop, o egípcia ho converteix en una tasca titànica. L’aprofundiment dels objectius dels BRICS+ posa a la taula la necessitat de la seva institucionalització i una possible cessió de sobirania per una cooperació més efectiva.
Rússia i l’Iran són els grans encoratjadors per una qüestió existencial, i el Brasil ha donat suport retòric per accelerar la desdolarització. Però les reticències de l’Índia i l’ambigüitat de la Xina posen de manifest una realitat ineludible: sense consens entre Beijing i Nova Delhi, el bloc estarà condemnat a avançar a base de peces soltes. “El país que més reserves de dòlars té és la Xina, i el país que té més comerç amb els dòlars és l'Índia. Cadascú avança al seu ritme, encara s'han de complementar amb el dòlar mentre fomenten l’ús de les seves monedes locals”, explica al DdB Aníbal Garzón, autor del llibre BRICS: la transición hacia un orden mundial alternativo (Akal).
La ironia és cruel: el grup que va néixer per oferir una alternativa líquida al rígid ordre occidental, està limitat per la seva incapacitat de solidificar-se. El pas de fòrum multilateral a una institucionalització-bloc representaria una tensió respecte dels principis fundacionals dels BRICS+, que va néixer precisament com un espai flexible d’una xarxa descentralitzada sense compromisos. La desdolarització és un fenomen real però asimètric dins dels BRICS+, i avança a dues velocitats i amb contradiccions.
D’una banda, el comerç bilateral en monedes locals demostra que la reducció de la dependència del dòlar no és només un discurs sinó una pràctica en expansió. Els mecanismes tecnològics com el BRICS Pay i el BRICS Bridge, encara que només en pla teòric, són la prova que el grup treballa per transformar intercanvis bilaterals en xarxes multilaterals, desenvolupant idees per crear la infraestructura mínima per esquivar el sistema occidental. Però aquests avenços topen amb límits estructurals i amb les fractures internes del grup. “La potencial moneda dels BRICS porta menys de quinze anys en debat, i l’euro va tardar 50 anys a implementar-se”, recorda Garzón.
Alhora, el dòlar continua sent l’eix invisible que condiciona aquest procés. La influència global dels EUA, les bones relacions que fins ara ha mantingut amb membres BRICS+ com l’Índia o Egipte, i el paper del dòlar com a moneda de referència fan que una desdolarització massiva i definitiva sigui, avui per avui, una quimera. Però el canvi no és insignificant: cada transacció és un pas en la construcció —lenta però irreversible— d’un sistema financer on Occident ja no tingui el monopoli de les regles del joc.
Els BRICS+ no estan a punt de substituir el dòlar, però sí que han aconseguit crear les bases per a un món multipolar mentre el dòlar tracta d’aturar la seva erosió a base d’aranzels i proteccionisme.






