El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, han iniciat aquest dijous a la Casa Blanca la seva segona trobada d'enguany, amb l'objectiu de rebaixar les creixents tensions pel comerç, la guerra de l'Iran, el futur de Taiwan i la carrera per la intel·ligència artificial (IA).

Xi Jinping ha arribat a la Casa Blanca, on ha estat rebut per Trump en una cerimònia oficial de benvinguda. Després de l’acte, tots dos mandataris han iniciat la reunió bilateral, que constitueix l’acte central de la visita d’Estat de tres dies del president xinès a Washington.

Durant la rebuda, Trump ha destacat la seva “amistat extraordinària” amb Xi i ha defensat que tots dos països treballin junts per construir “un futur millor”. El president xinès, per la seva banda, ha reivindicat una relació en què Washington i Pequín siguin “socis, no rivals”.

Trump ha avançat que la “superintel·ligència” serà un dels temes clau de la trobada i ha suggerit que la intenció de Washington i Pequín és no frenar el desenvolupament de la IA. El president estatunidenc considera que els EUA porten “la davantera” en aquest àmbit.

En paral·lel, la Xina ha confirmat un primer contacte amb els EUA sobre intel·ligència artificial dins del mecanisme de consultes de la treva comercial, que ha permès contenir part de l’escalada aranzelària i suspendre algunes restriccions sobre les terres rares i productes d’alta tecnologia.

És la primera visita de Xi a la Casa Blanca en més d'una dècada, des de la que va realitzar el 2015 convidat pel llavors president Barack Obama. També serà la tercera trobada entre tots dos des del retorn, el 2025, de Trump al poder, després de la trobada l'octubre de l'any passat a Busan (Corea del Sud) i el maig passat a Pequín.

Guerra aranzelària i carrera per la IA

El comerç concentra bona part de l'agenda entre les dues majors economies del món, que van aconseguir frenar l'escalada oberta després de la guerra aranzelària llançada per Trump l'any passat contra nombrosos socis comercials i a la qual Pequín va respondre amb gravàmens igualment elevats.

La treva comercial, que expira al novembre, serà un dels assumptes centrals de la conversa, juntament amb l'accés a minerals crítics i terres rares, fonamentals per a les indústries tecnològica i de defensa. La Xina domina bona part d'aquest mercat, una posició que Washington observa amb creixent inquietud.

Un altre focus de fricció és el vertiginós desenvolupament de la IA. Trump es resisteix a imposar restriccions que, al seu judici, puguin frenar els Estats Units enfront de la Xina, malgrat els advertiments d'alguns dirigents de la mateixa indústria sobre els riscos d'avançar sense controls suficients.

"Qui guanyi en el camp de la IA, guanya", va declarar la setmana passada Trump en descartar regulacions que, segons ell, puguin alentir el desenvolupament d'aquesta tecnologia.

Del conflicte de l'Iran al futur de Taiwan

Trump arriba a la cita amb Xi en una posició més fràgil que al maig, amb la guerra de l'Iran estancada i el risc que el conflicte passi factura als republicans de cara a les eleccions legislatives de mig mandat de novembre. El president estatunidenc cerca augmentar l'aïllament econòmic de la República Islàmica, però la Xina defensa el seu dret a comerciar amb Teheran, del qual és el principal comprador de petroli.

Així mateix, Trump va ratificar la setmana passada una llei que permet imposar nous aranzels als països que comprin gas i petroli de Rússia i l'Iran, tal com fa Pequín, però fins ara ha evitat anunciar càstigs a la Xina per no posar en risc la cimera amb Xi.

Sobre Taiwan, la sobirania del qual reclama Pequín, s'espera que Xi insisteixi que Trump limiti el subministrament estatunidenc d'armes a l'illa, l'annexió de la qual Xina no descarta aconseguir per la força.

Trump manté una posició ambigua sobre Taiwan i, des de la seva última reunió amb Xi, té paralitzat un paquet d'armament per a l'illa, que considera una "moneda de canvi" per negociar altres assumptes amb Pequín.

No obstant això, la seva administració sosté que no ha alterat la històrica política estatunidenca cap a Taiwan: sota el principi de "una sola Xina", Washington no reconeix la independència formal de l'illa, encara que manté el compromís de proporcionar-li els mitjans per defensar-se.