El Tribunal Suprem ha amnistiat els exmembres de la mesa del Parlament del 2017 Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, condemnats el 2023 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a 1.200 euros de multa i quatre mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per permetre les votacions sobre l'1-O. La sentència va ser recorreguda al Suprem, que en va suspendre la tramitació a l'espera de si la llei d'amnistia fos declarada constitucional. Després de l'aval del Tribunal Constitucional (TC) de l'octubre passat i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) fa unes setmanes, el Suprem ha aplicat l'amnistia.

En la sentència, de 18 pàgines, el Suprem recorda que, en aprovar-se la llei d'amnistia el juny del 2024, les defenses, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van estar d'acord a aplicar-la, però Vox s'hi va oposar. El 15 de juliol del 2024, Simó va demanar la recusació del president de la sala segona, Manuel Marchena, i de tres magistrats més per falta d'imparcialitat, cosa que va suspendre la deliberació sobre l'aplicació de l'amnistia. El 24 de juliol del 2024, la sala segona va presentar una qüestió d'inconstitucionalitat sobre diversos apartats, entre els quals el que només aplicava l'amnistia als independentistes, i no pas als no independentistes. El gener del 2025 es va suspendre la tramitació del recurs de cassació a l'espera que el TC resolgués la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel mateix Suprem. El juny del 2025 el TC va avalar la constitucionalitat de la llei amb alguns petits matisos, com el fet que també s'havia d'aplicar als qui s'havien oposat al "procés". L'octubre del 2025 el TC va respondre a la qüestió d'inconstitucionalitat del Suprem en el mateix sentit. Des d'aleshores, el Suprem no s'havia pronunciat més sobre el fons de la qüestió fins ara, després que també el TJUE avalés la llei.

El maig del 2023 el TSJC havia rebaixat les penes dels quatre independentistes per dilacions indegudes després de repetir el judici que el 2020 ja els havia condemnat, pels mateixos fets, a 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa, tot i que posteriorment el Tribunal Suprem va ordenar repetir el judici per falta d'imparcialitat de dos magistrats.

En la sentència, similar a la del 2020, es considerava provat que els quatre membres independentistes de la mesa, a banda de la presidenta, Carme Forcadell, que va ser condemnada a 11 anys de presó per sedició per part del Suprem, van desobeir almenys en sis ocasions el Constitucional en permetre tramitar iniciatives parlamentàries que anaven contra les resolucions del mateix TC. Es tracta de la comissió d'estudi del procés constituent i l'aprovació de les seves conclusions, les resolucions del debat de política general del 2016 sobre el referèndum i el procés constituent, l'aprovació dels pressupostos del 2017 amb una partida per l'1-O, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i 7 de setembre, i l'aprovació de la sindicatura electoral.

La Fiscalia demanava en aquest segon  judici les mateixes penes que va imposar el TSJC. L'Advocacia de l'Estat sol·licitava el mateix. Per la seva banda, l'acusació popular de Vox demanava inicialment 12 anys de presó per grup criminal, 20 anys d'inhabilitació per desobediència i 3,2 milions d'euros de multa a cadascun, petició que després va rebaixar només a desobediència. L'altre membre de la mesa processat, Joan Josep Nuet, va ser jutjat i condemnat a vuit mesos d'inhabilitació pel Tribunal Suprem en ser aforat com a diputat dels Congrés dels Diputats.

Primer judici

El primer judici, en el qual també va ser jutjada i absolta la diputada de la CUP Mireia Boya, va ser anul·lat per falta d’imparcialitat del president, Jesús María Barrientos, i del magistrat Carlos Ramos, ponent de la sentència. Simó va recusar-los, però la petició va ser denegada pel TSJC i, després de la sentència, acceptada pel Suprem. El nou tribunal estava presidit per Fernando Lacaba i format també per Francesc Segura i Maria Jesús Manzano. El Suprem va anul·lar la sentència perquè va considerar vulnerat el dret dels acusats a un tribunal imparcial, ja que dos dels magistrats havien exterioritzat en resolucions prèvies una presa de posició explícita sobre qüestions que van constituir objecte essencial del judici. El Suprem remarcava “l’acreditada trajectòria professional dels magistrats que van ser recusats” i considerava que la seva presa de posició inicial podria haver-se modificat davant l’existència de nous arguments o circumstàncies, però afegia que “aquesta no és la qüestió”.

L’alt tribunal argumentava que el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial no es resol amb un tribunal competent i capaç disposat a canviar les seves posicions inicials ja exterioritzades. El dret fonamental, continuava, exigeix que els integrants del tribunal “compareguin a l’acte del plenari aliens a qualsevol presa prèvia de posició sobre les qüestions essencials que allà han de ventilar-se, sense cap mena de prejudici valoratiu”. “La partida ha de començar amb el marcador a zero”, afegien els jutges.

En el seu recurs, Simó remarcava que Barrientos i Ramos van formar part de la sala que va admetre a tràmit les tres querelles que van donar lloc a la causa, i també de la que va desestimar els recursos de súplica interposats contra aquelles decisions. En les resolucions, i particularment en una del 2017, els dos magistrats haurien adoptat de forma explícita, segons la recurrent, una presa de posició clara sobre diverses qüestions de la causa.