La Unió Europea està implementant mesures per preparar els ciutadans davant possibles emergències, com desastres naturals i crisis climàtiques, així com per adaptar-se al nou context internacional. Segons Adrián Caballero, politòleg i professor de Ciències Polítiques a la UAB, les recomanacions de la Comissió Europea no apunten a un perill immediat de guerra, sinó a la necessitat de reforçar la preparació davant possibles contingències, incloent-hi catàstrofes i ciberatacs.

Però, d’on venim? Aquesta mesura ve com a resposta a les diferents catàstrofes naturals ocorregudes al territori europeu, com a preparació en cas de quedar-se sense llum o no poder sortir de casa durant uns quants dies.

El canvi de paradigma en la defensa i diplomàcia europea s’ha fet evident després de la pèrdua de confiança en els Estats Units com a aliat, un canvi que es veu com una resposta a la inestabilitat global i les noves realitats polítiques. Així, la UE busca garantir que els estats membres siguin més autosuficients i estiguin millor preparats per afrontar situacions extremes, sense fomentar l’alarmisme social. La creació de kits d’emergència i programes de sensibilització són part d’aquesta estratègia.

L’Estratègia de Preparació de la Unió Europea assenyala riscos de guerra, però, segons Anna Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, no incorpora enfocaments ni propostes substantius per a la prevenció de conflictes armats. En declaracions al Diari de Barcelona, Villellas destaca que, tot i que l’estratègia menciona riscos com la desinformació i les ingerències externes, i proposa l’educació en mitjans de comunicació com a part del currículum educatiu, no es complementa amb una educació per a la pau. Aquesta manca d’enfocament pedagògic per enfortir el pensament crític, la cohesió social i el suport mutu, segons Villellas, limita l’eficàcia de l’estratègia.

La Unió Europea llançava el passat dimarts una nova recomanació als seus ciutadans perquè preparin un kit d’emergència que els permeti sobreviure de manera autònoma durant, almenys, 72 hores en cas de crisi. Des de Brussel·les han especificat els elements claus que ha de contenir aquest kit de supervivència, entre els quals hi destaquen aliments, aigua i medicaments. Hadja Lahbib, Comissària europea de Preparació i Gestió de Crisis, ha fet pública una demostració del seu propi kit, en un vídeo difós a les xarxes socials, sota el lema “preparats per a tot”. 

Augment de la despesa en defensa 

Al mateix temps, des del Parlament Europeu s’ha intensificat l’estratègia en defensa. L’agressió de Rússia a Ucraïna i la tornada de Trump a la Casa Blanca, ha deixat en evidència la necessitat que Europa assumeixi un paper més autònom en la seva seguretat. En aquest context, la “Brúixola Estratègica” de la UE estableix una sèrie d’objectius per reforçar la seva capacitat defensiva fins el 2030. 

L’acceleració del rearmament europeu ha generat preocupació entre alguns experts, els quals adverteixen sobre els possibles perills de la militarització i l’ús de la intel·ligència artificial en conflictes. Mentre que la UE avança en el seu reforç estratègic, el debat sobre la seguretat, l’ètica i la inversió militar continua obert en el continent. 

Per la seva banda, Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya incrementarà la seva despesa en defensa com a part del compromís amb la Unió Europea per al rearmament a mig i llarg termini. Tot i que la guerra a Europa no és desitjada, els experts adverteixen que una millor preparació militar és essencial per a la seguretat, tot i que les conseqüències econòmiques serien greus si es produís un conflicte.