Els estats membres de la Unió Europea (UE) han donat llum verda definitiva a la reforma del reglament de retorns que avalarà la creació de centres de deportació de migrants en tercers països. Es tracta de l'últim tràmit que quedava pendent perquè la normativa pugui entrar en vigor un cop es publiqui al Diari Oficial de la UE en els pròxims dies. El Parlament Europeu va aprovar la reforma al juny. El reglament també permetrà als governs estatals ampliar els períodes de detenció, accelerar les deportacions o dur a terme registres en llars o llocs de feina per localitzar migrants en situació irregular. Espanya ha estat l'únic país que ha votat en contra, la resta de països a favor, llevat de Bèlgica, que s'ha abstingut.

La reforma del reglament de retorns de la UE és l'última carpeta del Pacte de Migració i Asil de la UE que quedava pendent d'aprovar. L'executiu d'Ursula von der Leyen va presentar la proposta per actualitzar el reglament al març de l'any passat, en un context d'enduriment de les polítiques contra la immigració entre la majoria dels governs de la UE.

Espanya vota en contra del reglament

Espanya és l'únic país que ha votat en contra del text, una posició que ha mantingut des de l'inici de les negociacions amb el Parlament Europeu per aprovar la normativa. La resta de països han votat a favor, excepte Bèlgica, que s'ha abstingut. 

En una declaració enviada a la premsa després de la votació, el govern espanyol argumenta que ha votat en contra perquè el text no protegeix "la dignitat, la seguretat i les adequades garanties jurídiques, d'acord amb els principis de necessitat i proporcionalitat".

Segons l'executiu de Pedro Sánchez, el marc legal que permetrà crear centres de retorn fora de la UE genera "seriosos dubtes jurídics" i "ofereix garanties limitades" per a les persones que han de ser retornades. El govern espanyol també critica la "manca de proporcionalitat de determinades mesures" que recull el reglament.

En aquest sentit, assegura que la crisi migratòria de Ceuta i les conseqüències d'aquesta han posat de manifest "que la normativa europea no té instruments que permetin el retorn eficaç en situacions excepcionals que s'allunyen del que és ordinari".

"Els esdeveniments recents a Ceuta han posat de manifest la necessitat de disposar de mecanismes específics que permetin garantir un retorn efectiu en situacions d’entrades massives i tumultuoses a les fronteres exteriors. Tanmateix, aquest reglament no preveu mesures per fer front a aquestes circumstàncies excepcionals", subratlla l'executiu de Sánchez.

Centres de deportació de migrants en tercers països

El reglament es publicarà ara al Diari Oficial de la Unió Europea i entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació. Algunes disposicions, com les relatives als centres de retorn, s’aplicaran immediatament, mentre que altres mesures que requereixen tasques preparatòries ho faran un any després de l’entrada en vigor.

Les noves normes s'aplicaran a nacionals de tercers països en situació irregular dins la UE. L'objectiu de la reforma és simplificar i accelerar l'expulsió de migrants en situació irregular. Segons dades de la Comissió Europea, només un 28% de les persones amb una ordre de retorn acaben sortint de la UE. 

El text donarà cobertura legal a tota la UE a la creació dels polèmics centres de retorn en territori no comunitari, a l'estil del model que la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, ha intentat implementar a Albània.

Un cop entri en vigor, els estats membres podran aixecar instal·lacions en tercers països que la UE considera "segurs" —i amb qui tinguin un acord o conveni— per traslladar allà els migrants amb una ordre d'expulsió o als quals se'ls ha rebutjat la sol·licitud d'asil. Tot i això, a diferència del 'model Meloni', el reglament no preveu que es pugui traslladar a aquests centres immigrants a qui encara s'està tramitant la sol·licitud d'asil a la UE.

Els centres de retorn podran servir tant com a destinació final com a centres de transferència que facilitin el retorn posterior al país d’origen o a un altre tercer país. Segons el text, es podran enviar a aquests centres famílies amb menors, però no a menors no acompanyats.

Ordres de retorn

Segons la nova normativa, un estat membre estarà obligat a emetre una decisió de retorn contra una persona en situació irregular al seu territori, incloent-hi l’obligació d’abandonar-lo. La decisió haurà d’incloure un termini de sortida voluntària d’entre 0 i 30 dies i, si la persona no abandona el territori dins del termini indicat en la decisió, s'enfrontarà a una ordre d'expulsió. Fins ara, el període estàndard de sortida voluntària oscil·lava entre 7 i 30 dies.

A més, segons la reforma del text, la decisió de retorn haurà d’anar acompanyada d’una prohibició d’entrada en cas que a persona estigui subjecta a una ordre d'expulsió, no hagi abandonat el territori dins del termini establert o representi un risc per a la seguretat.

La reforma del reglament també introduirà l'Ordre Europea de Retorn (European Return Order, ERO), un formulari en el qual els estats membres hauran d’incloure els elements clau de la decisió de retorn per "facilitar el reconeixement mutu". No obstant això, segons ha indicat la presidència del Consell de la UE, per ara, el reconeixement mutu de les decisions de retorn continuarà sent voluntari, una decisió que serà reavaluada per la Comissió Europea dos anys després de l’entrada en vigor del reglament.

Ampliació dels períodes de detenció

La reforma del reglament també permetrà retornar a un país tercer —diferent del d'origen— a persones que es trobin en situació irregular a la UE i que han rebut una decisió final de retorn, sense necessitat que la persona tingui cap vincle amb el lloc proposat. Els estats podran expulsar-les sempre que existeixi un acord bilateral o a escala de la UE amb el país proposat.

Al mateix temps, es permetrà imposar prohibicions "indefinides o permanents" d'entrada a la UE quan es consideri que existeixen riscos per a la seguretat interna. Concretament, la reforma ampliarà de cinc a deu anys els vetos d'entrada en la majoria dels casos, amb la possibilitat que la prohibició sigui de per vida per aquells que suposin un "risc per a la seguretat".

També s'ampliaran els períodes màxims de detenció —fins a dos anys, prorrogables amb terminis successius de sis mesos— per tal de garantir una execució "efectiva" de les expulsions, i es permetrà que la duració de la detenció sigui "il·limitada" en cas que la persona suposi "un risc per a la seguretat".

Alhora, s'imposarà als migrants "l'obligació de cooperar" amb les autoritats durant el procés de retorn, i d'aportar dades biomètriques i "estar disponibles". En cas de no fer-ho, se'ls podrà sancionar amb la retirada d'ajudes, multes o penes de presó, entre d'altres.

La norma també introduirà la possibilitat que els governs de la UE tipifiquin com a delicte l'entrada i l'estada irregular dins el seu territori, com també que s’ampliïn els supòsits per dur a terme expulsions forçoses de persones quan no cooperin, es quedin a la UE més enllà de la data límit de sortida voluntària o plantegin un risc per a la seguretat. 

Pràctiques similars a les de l'ICE dels Estats Units

La reforma també avalarà les autoritats nacionals que apliquin "mesures d'investigació" per detectar migrants en situació irregular i, per fer "efectives" les ordres de retorn, s'avalarà que es pugui "registrar el nacional d'un tercer país i el seu lloc de residència o altres locals pertinents" si això és "necessari, proporcionat i està degudament justificat".

El document també preveu que les autoritats puguin confiscar "efectes personals, dispositius electrònics o altres objectes de rellevància".

Organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional han denunciat reiteradament que aquestes mesures repliquen algunes de les pràctiques més polèmiques utilitzades per l'ICE dels Estats Units en les seves batudes contra migrants.