Els ministres de Defensa de la UE debatran aquest dilluns la creació d’un mecanisme comú per respondre als atacs híbrids de Rússia. En les darreres setmanes s’han detectat diverses incursions de drons i avions russos a l’espai aeri comunitari, l’última de les quals, divendres, a Finlàndia. A més, països com Dinamarca han alertat de la possibilitat que Moscou ataqui un país de l’OTAN "en els pròxims mesos".

Segons fonts diplomàtiques, els 27 comparteixen la necessitat d’establir "un nivell europeu" de resposta. En aquest sentit, la Comissió Europea treballa en la definició d’un possible protocol que estableixi com hauria d’actuar la UE davant d’aquest tipus d’incidents.

Malgrat que els estats membres comparteixen la necessitat de coordinar la resposta als atacs russos, fonts diplomàtiques subratllen que l’objectiu de Moscou és intimidar i consideren poc probable que el president rus, Vladímir Putin, opti per atacar directament un estat membre de la UE o un país de l’OTAN.

Segons les mateixes fonts, els atacs amb drons russos "busquen sobretot generar un impacte psicològic", així com provocar por i divisió entre els estats membres amb l’objectiu que redueixin o retirin el seu suport a Ucraïna.

No obstant això, un alt funcionari de la UE admet que l’escalada de la guerra híbrida de Rússia és un dels "grans problemes" a què s’enfronta actualment el bloc europeu. "Hi ha un ampli consens que aquesta és una amenaça que creix molt ràpidament, amb una temeritat creixent per part de Rússia, la qual cosa significa que cal donar una resposta més ferma", apunta el funcionari europeu.

Les mateixes fonts han explicat que hi ha diverses mesures i eines que es podrien articular per "oferir als estats membres opcions per gestionar una escalada híbrida". De fet, va ser la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, qui va plantejar l’establiment d’un protocol d’emergència durant el seu discurs sobre l’estat de la Unió.

"És una qüestió que estem treballant amb la Comissió per veure com podríem definir els detalls d’aquest instrument, però per això necessitem una orientació i unes aportacions molt sòlides dels estats membres", han indicat les mateixes fonts.

Augmentar el suport a Ucraïna

En paral·lel a l’augment dels atacs híbrids russos, els ministres de Defensa de la UE també debatran aquest dilluns l’increment del suport a Ucraïna, que travessa un "moment difícil que requerirà més suport", després de setmanes d’atacs amb míssils i drons contra civils i infraestructures bàsiques.

D’una banda, abordaran el préstec de suport a Ucraïna de 90.000 milions d’euros per als pròxims dos anys, dels quals la meitat s’acabaria d’abonar aquest any. En el marc d’aquest préstec, s’utilitzaran les excepcions que permeten adquirir interceptors als Estats Units. "Els estats membres han donat el vistiplau, per tant, ara la qüestió és com subministrar-los tan ràpidament com sigui possible", assenyalen les fonts.

D’altra banda, també es posarà sobre la taula la liquidació dels 6.600 milions d’euros del Mecanisme Europeu per la Pau que havien quedat bloquejats i que corresponen a despeses ja efectuades. Alguns estats membres ja han indicat que, un cop resolta aquesta qüestió, redirigiran cap a Ucraïna els fons que rebin. "Esperem que aquest dilluns tinguem un acord definitiu de tots els estats membres sobre aquesta qüestió", han apuntat les mateixes fonts.

Una altra possibilitat que s’estudiarà és si es poden reassignar a Ucraïna els fons del mecanisme SAFE que no s’hagin utilitzat. Fonts diplomàtiques han precisat que, legalment, aquests diners no es poden destinar a suport pressupostari directe, però sí a impulsar la producció de material militar.

Així mateix, els ministres debatran sobre la cooperació entre la indústria de defensa ucraïnesa i la dels estats membres, així com sobre les mesures que es poden adoptar contra la flota fantasma russa.

Garantir la llibertat de navegació a l’Orient Mitjà

Els ministres de Defensa també abordaran la situació a l’Orient Mitjà. Segons fonts diplomàtiques, és la prioritat "número u" dels 27 i, en concret, la situació als estrets d’Ormuz i Bab-el-Mandeb. El primer està bloquejat des de l’inici de la guerra a l’Iran, mentre que el segon es troba sota una amenaça creixent dels houthis, que a mitjans de setembre en van prendre el control efectiu.

Una de les opcions que s’analitzaran és si es pot ampliar el mandat de la missió de la UE al mar Roig, coneguda com a Aspides, que té per objectiu protegir el transport marítim internacional i garantir la llibertat de navegació en aquesta zona i als golfs d’Aden, d’Oman i Pèrsic.

L’alta representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas, ha enviat una carta als ministres en què demana reforçar l’operació.