El dia de la captura de Nicolás Maduro el 3 de gener, el president dels EUA, Donald Trump, va avançar que les energètiques estatunidenques entrarien al país sud-americà per explotar la indústria petroliera de Veneçuela. Gairebé nou mesos després, els dos països anuncien un acord històric pel qual Washington controlarà més del 20% de les reserves de cru veneçolà.

Falten molts detalls del tracte que Trump ha denominat "el acord petrolier més gran de la història mundial", però la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha precisat que suposarà el desenvolupament de 17 camps estratègics al país amb les majors reserves de cru provades del món i una inversió de més de 100.000 milions de dòlars.

"La històrica transacció més que duplica les reserves petrolieres dels Estats Units, augmenta considerablement el nostre subministrament de petroli i reduirà substancialment els preus de la gasolina per a tots els estatunidencs a llarg termini", ha declarat el president a la seva xarxa Truth Social.

El milionari acord anunciat, després de mesos de negociacions, al voltant d'un sector estratègic clau, consolida la relació entre les dues Administracions sobre la qual Trump ha declarat en diverses ocasions que els Estats Units "està a càrrec" de Veneçuela.

Per la seva part, Rodríguez ha agraït a Trump i al secretari d'Estat estatunidenc, Marc Rubio, per "la seva disposició en el desenvolupament" d'una aliança que va descriure com "una fita històrica en les relacions bilaterals".

Què se sap de l'acord?

Empreses estatunidenques explotaran la major part d'unes reserves amb un potencial provat de 65.000 milions de barrils de petroli, la qual cosa, segons Trump, suposarà duplicar amb escreix les reserves provades petrolieres dels Estats Units que comptava amb 46.400 milions de barrils de cru i condensat al tancament de 2023, segons l'Administració d'Informació Energètica (EIA).

Veneçuela, la indústria del qual el petroli representa el cor de la seva economia, disposa de reserves de 303.806 milions de barrils, segons el Ministeri d'Hidrocarburs. Per tant, el volum acordat entre tots dos països, d'uns 65.000 milions de barrils, representa més del 21% del total de reserves del país sud-americà.

Segons Rodríguez, les operacions aportaran més de 209.000 milions de dòlars en tributs per a l'Estat, mentre que Trump destaca que l'acord no tindrà cost per al contribuent estatunidenc i reduirà els preus de la gasolina enmig d'un augment per la guerra de l'Iran.

Segons mitjans estatunidencs, Chevron, que opera a Veneçuela, seria una de les petrolieres implicades en l'acord.

Desig complert

"Farem que nostres molt grans companyies petrolieres estatunidenques, les més grans del món, entrin, gastin milers de milions de dòlars, reparin la infraestructura greument deteriorada —la infraestructura petroliera— i comencin a generar diners per al país", va avisar Trump durant la roda de premsa de la captura de Maduro el 3 de gener.

El 4 de gener, Trump va ser més explícit davant un grup de periodistes: "Necessitem accés al petroli i a altres coses del seu país que ens permetin reconstruir el seu país".

El 6 de gener, Veneçuela va anunciar el lliurament d'entre 30 i 50 milions de barrils de cru no sancionat i el secretari d'Energia dels Estats Units, Chris Wright, va dir que el seu país anava a comercialitzar el cru emmagatzemat, i després, "de manera indefinida, vendre la producció que surti de Veneçuela en el mercat".

Flexibilització de sancions

Trump va valorar des del principi a Rodríguez com una interlocutora fiable. Aviat va flexibilitzar les sancions imposades a Veneçuela mitjançant excepcions encara que va mantenir la base sobre el Govern i la petroliera estatal PDVSA.

A finals de gener, va autoritzar "entitats estatunidenques establertes" a comprar, aixecar, exportar, transportar, emmagatzemar i vendre amb condicions crus o productes veneçolans; al març va habilitar unes certes transaccions amb PDVSA i aquest 27 d'agost va actualitzar l'autorització d'operacions de petroli i gas per a sis companyies: BP, Chevron, Eni, Maurel & Prom, Repsol i Shell, i les seves subsidiàries.

Reformes oportunes a Veneçuela

La Veneçuela de Rodríguez va cedir el control estatal sobre l'activitat petroliera per obrir les portes al capital privat i estranger en reformar de manera substancial la Llei orgànica d'Hidrocarburs, una mesura que analistes interpreten com el desmantellament del llegat del mort president Hugo Chávez.

Aquesta reforma, que es va aprovar el mateix gener en què va ser capturat Nicolás Maduro, ha permès l'entrada de nou capital: segons Rodríguez, s'ha subscrit mig centenar d'acords per a noves inversions en "més de 76 àrees productives d'hidrocarburs".

Jaciments de cru pesat

La Faixa Petrolífera de l'Orinoco, una zona que abasta més de 55.000 quilòmetres quadrats i està situada al sud dels estats de Guárico, Anzoátegui, Monagas i Delta Amacuro (aquest), conté el 87% de les reserves veneçolanes, la qual cosa la converteix en "la major reserva de cru en el món", amb capacitat per satisfer la demanda energètica global durant tres segles, segons Pdvsa.

Aquesta zona va ser descoberta en 1936 i nacionalitzada en 2007 pel llavors president veneçolà, Hugo Chávez (1999-2013).

No obstant això, els jaciments petroliers veneçolans són difícils d'explotar en tractar-se principalment de cru pesat, que requereix processos complexos per a extreure's i refinar-se, especialment amb una infraestructura en mal estat.

El mateix Trump, en el seu anunci, va advertir que el subministrament de petroli veneçolà ajudarà als Estats Units "a llarg termini".