Un informe presentat aquest dijous durant la jornada Infants, migrats i sols: triple vulnerabilitat, més protecció alerta que la DGPPIA (coneguda anteriorment com a DGAIA) continua aplicant de manera “generalitzada” proves òssies i exàmens dentals a menors migrats, tot i que disposen de passaport vàlid i no hi ha cap resolució judicial que en posi en dubte l’autenticitat.

Joves migrats i diverses entitats catalanes han denunciat la manca de coordinació “transnacional” per garantir una protecció real dels menors nouvinguts i reclamen mecanismes de seguiment compartit i treball en xarxa entre comunitats autònomes i països d’origen i trànsit. Segons adverteixen, l’absència d’aquesta coordinació condemna molts joves a l’exclusió en complir la majoria d’edat.

Sota el títol Marc jurídic del sistema de protecció de menors sols i les seves vulneracions a Catalunya, el document ofereix una radiografia exhaustiva de les principals vulneracions de drets que pateixen infants i joves migrats sense referents familiars, amb la voluntat de servir d’eina perquè administracions i entitats millorin l’acompanyament.

L’estudi revela que l’ús generalitzat de proves d’edat per part de la DGPPIA vulnera les recomanacions del Comitè dels Drets de l’Infant de l’ONU, la jurisprudència del Tribunal Suprem i nombroses resolucions del Síndic de Greuges. També denuncia que, en molts casos, aquests resultats s’utilitzen per tancar expedients de desemparament o ordenar desinternaments, fins i tot en contra de sentències judicials.

A més, l’informe recull que no es compleix de manera sistemàtica el termini màxim de tres mesos que fixa la reforma del Reglament d’Estrangeria de 2021 per tramitar l’autorització de residència i treball dels menors tutelats. Això fa que molts joves surtin dels centres sense documentació i quedin en situació administrativa irregular.

Quant als programes d’habitatge i prestacions per a joves extutelats, el text constata que tenen una cobertura molt limitada, que els tràmits s’allarguen mesos, que no hi ha prou professionals per garantir un acompanyament socioeducatiu adequat i que la problemàtica d’accés a l’habitatge es manté. L’informe també destaca que molts d’aquests joves pateixen exclusió residencial agreujada per pràctiques de “discriminació racista” en el mercat immobiliari i per la manca de mesures proactives de l’administració.

El document posa igualment l’accent en l’absència de mesures amb perspectiva de gènere, fet que invisibilitza les noies migrades soles i les exposa a més violències i vulnerabilitats pel fet de ser dones.

Recomanacions a institucions i entitats

L’informe proposa un conjunt de recomanacions adreçades a totes les administracions i a la societat civil. Reivindica que l’interès superior de l’infant sigui el veritable principi rector del sistema, que la perspectiva de gènere s’incorpori obligatòriament i que es garanteixi la participació activa dels joves. També aposta per crear mecanismes transnacionals de coordinació amb països d’origen, trànsit i destinació.

Demana a la Fiscalia de Menors que deixi d’aplicar proves òssies i dentals quan hi ha passaport vàlid i que les substitueixi per avaluacions holístiques. Reclama igualment que les Oficines d’Estrangeria compleixin estrictament el termini de tres mesos per tramitar la residència i l’autorització de treball.

El Govern, al seu torn, és instat a impedir el tancament d’expedients o desinternaments quan la documentació és vàlida, a ampliar amb urgència els programes d’habitatge i renda per a extutelats, a crear serveis especialitzats en salut mental i addiccions i a combatre de manera decidida la discriminació racista en l’accés a l’habitatge.

Els ajuntaments, segons l’informe, han de detectar i atendre també les vulneracions que afecten joves fora del sistema de protecció, garantir l’empadronament i facilitar vies segures de denúncia.

Pel que fa a les entitats, el document remarca que han d’assegurar que cap menor o jove extutelat surti sense la documentació tramitada i han d’acompanyar-los en les reclamacions judicials. També recorda al tercer sector la responsabilitat de denunciar vulneracions, reforçar la formació dels professionals i aprofundir en el treball en xarxa transnacional.

Finalment, apel·la a la ciutadania a vetllar pels drets dels infants i adolescents migrats i a denunciar qualsevol irregularitat.

Les set entitats autores —Casal dels Infants, Fundació Ficat, La Xixa, Fundació Idea, Fundació Putxet, Punt de Referència i Cepaim— alerten que, sense l’aplicació immediata d’aquestes mesures, la protecció d’aquests joves continuarà sent paper mullat.

La jornada forma part del projecte Rassif, liderat pel Casal dels Infants amb una xarxa d’entitats a Catalunya i al Marroc per reforçar la protecció transnacional dels drets d’infants i joves migrats sols.