Només calia sortir al carrer per adonar-se que avui no era un dia normal. Comerços, locals i negocis amb les persianes abaixades dibuixaven una imatge poc habitual a Barcelona. Des de les 9.30h del matí, el metro tampoc funcionava, de manera que, si et volies moure per la ciutat, t'havia tocat fer-ho a peu. Passejar pels carrers significava, gairebé inevitablement, creuar-se amb algun dels piquets organitzats als diferents barris de la ciutat.

El barri de Vallcarca era un exemple clar del que es vivia a Barcelona. Només posar els peus a l'avinguda de Vallcarca, costava trobar algun negoci amb la persiana apujada. Però en arribar al final del carrer, a la plaça de Lesseps, la sensació que es tractava d'una jornada excepcional es feia encara més evident. Un dimecres, a dos quarts de dotze del migdia, la plaça era plena de gom a gom. Nens, pares i famílies pintaven cartells, jugaven a futbol o debatien sobre la vaga. La velocitat habitual de la ciutat s'havia aturat.

La plaça de Lesseps plena de nens jugant / JAN MARTÍ

Sense metro, la vaga se't plantava al davant des del primer moment. Fer el trajecte a peu des de Lesseps fins a plaça Universitat implicava travessar alguns dels principals carrers de Barcelona. Allà on un dia qualsevol hi ha una marea de cotxes i vianants amunt i avall, aquest matí regnava un buit gairebé absolut. Només trencaven la quietud els diferents piquets que avançaven cap a plaça Universitat, on al migdia s'havia convocat el piquet central.

Entre carrers buits, talls policials i grups de manifestants, t'acostaves al centre. Però en arribar a la Gran Via de les Corts Catalanes, l'escena feia un gir de 180 graus. De sobte, el paisatge desert es transformava en una imatge que, per moments, recordava el famós encreuament de Shibuya, a Tòquio. Una multitud de persones omplia els carrers i avançava en una direcció: plaça de la Universitat. De cop, s'entenia per què la resta de la ciutat estava tan buida.

Arribar a plaça Universitat era entendre cap a on s'havia desplaçat tota la ciutat. El piquet central concentrava una marea humana, majoritàriament jove, carregada d'energia, pancartes i banderes alçades. En un ambient marcadament reivindicatiu i pacífic, la mobilització es dirigia primer cap a plaça Catalunya per enfilar després el Portal de l'Àngel, on gairebé totes les botigues i grans cadenes tenien les persianes abaixades. L'efecte de la vaga general era evident.

La protesta continuava cap a la plaça de la Catedral i, des d'allà, s'enfilava cap a la Via Laietana. En passar per davant de la Prefectura Superior de Policia Nacional de Catalunya, blindada amb tanques i coberta amb una tela blava, els xiulets i els càntics de "Vergonya em faria ser policia" ressonaven amb força.

Tot i el caràcter majoritàriament pacífic de la mobilització, també hi havia alguns episodis de protesta més directa. En arribar a l'Apple Store, que mantenia les portes tancades, però amb clients a l'interior, alguns manifestants llançaven escombraries contra la façana, hi feien una pintada a la porta i l'omplien d'adhesius de la vaga. Més endavant, un establiment de Burger King també rebia cops a la porta, acompanyats de càntics al ritme de "Volem pa amb tomàquet, no Burger King". Han estat, en qualsevol cas, dos episodis puntuals enmig d'una mobilització pacífica i sense incidents generalitzats.

La botiga Apple de Plaça Catalunya després de les destrosses / JAN MARTÍ

El piquet central encarava el tram final del recorregut entre petards i el clam unànime de “Visca la lluita de la classe obrera” i “Visca la vaga general”. Finalment, a la plaça d'Urquinaona, la mobilització es tancava entre el fum de les bengales i la música d'una cançó creada expressament per a la jornada de vaga.

La jornada, però, encara no ha acabat. Totes les mirades estan posades ara en la manifestació convocada a les 17.30 h, que es preveu com un dels moments àlgids d'aquesta vaga general.