Què passa quan un avi dona una bufetada al seu net de vuit anys? Aquesta és la premissa d'Una bufetada a temps, la nova comèdia escrita i dirigida per Marta Buchaca que aquests dies es representa al Teatre Goya de Barcelona. Lluny de convertir-se en un drama judicial o familiar, l'obra aposta des del primer moment per l'humor com a principal vehicle narratiu. Amb un ritme àgil, diàlegs plens d'ironia i situacions tan absurdes com reconeixibles, la funció aconsegueix que el públic rigui gairebé de manera constant mentre reflexiona sobre alguns dels grans debats morals de la societat actual.

L'acció transcorre íntegrament a la sala de psicomotricitat d'una escola, on el director ha convocat els pares i els avis del Roc després que el nen expliqui que el seu avi li ha clavat una bufetada. La decisió del centre de denunciar els fets desencadena una successió de discussions que enfronten dues maneres gairebé oposades d'entendre l'educació.

D'una banda, els pares del Roc, especialment la mare, i el director de l'escola defensen una educació moderna, respectuosa i centrada en les necessitats emocionals dels infants. De l'altra, els avis, i sobretot el personatge interpretat per Ramon Madaula, representen una generació que observa amb perplexitat els nous models educatius i considera que els nens d'avui creixen amb massa permissivitat i amb poca cultura de l'esforç.

La gran virtut del text de Buchaca és que evita convertir aquest debat en una confrontació simplista entre "bons" i "dolents". Tots els personatges exposen arguments que l'espectador pot entendre, fins i tot quan resulten incòmodes o contradictoris. L'autora no busca donar una resposta definitiva, sinó convidar el públic a qüestionar-se fins on arriba l'autoritat dels adults, quin paper han de tenir els avis en l'educació dels nets o quin és el límit entre educar i imposar.

Aquesta reflexió es construeix sempre des de la comèdia. L'humor no és un element accessori, sinó el motor de tota la funció. Les rèpliques són ràpides, els silencis estan perfectament mesurats i les interpretacions potencien una comicitat que connecta amb el públic sense renunciar al rerefons crític del text. Marta Buchaca aconsegueix parlar d'un tema tan delicat com els models educatius actuals sense caure en el discurs moralista.

El repartiment funciona com un engranatge perfectament sincronitzat. Ramon Madaula destaca donant vida a un avi incapaç d'entendre moltes de les normes socials actuals, mentre que Montse Guallar aporta l'equilibri i la sensibilitat necessaris perquè el debat no es converteixi únicament en un enfrontament generacional. Marc Rius, Eudald Font i Clara de Ramon completen un conjunt molt sòlid que manté la tensió còmica i dramàtica durant els 75 minuts de representació.

Sense revelar el desenllaç, l'obra introdueix un gir a la part final que obliga els personatges, i també els espectadors, a replantejar algunes de les certeses que semblaven establertes. És un final tan inesperat com coherent, que culmina amb una barreja de tensió, emoció i humor que arrenca una de les reaccions més espontànies del públic.

Una bufetada a temps és una comèdia intel·ligent que va molt més enllà del riure. Durant 75 minuts, Marta Buchaca converteix una situació aparentment quotidiana en un retrat dels dilemes educatius i socials del present. El públic surt del teatre havent rigut molt, però també amb unes quantes preguntes que inevitablement acaben allargant la conversa de camí cap a casa.