Els estudiants universitaris fan servir més ingressos provinents de treballar durant el curs per pagar-se les despeses, pateixen més ansietat i dediquen menys temps a l'estudi. Aquestes són algunes de les conclusions d'un informe elaborat per la Xarxa Vives d'Universitats amb la participació de més de 45.000 estudiants. Els resultats mostren que el 22,2% dels ingressos que utilitzen per afrontar les despeses de l'estudi provenen de treballar durant el curs, quan en l'edició del 2022 eren el 16,9%. Tot i que els que estudien a temps complet continuen sent la majoria, augmenten els que treballen en feines intermitents o menys de 35 hores. Pel que fa a l'ansietat, passa d'un 22,8% el 2021 a un 25,9% el 2024.

L'estudi Via Universitària 2023-2025 conclou que els estudiants tenen cada cop més "pressió econòmica". Com en anteriors edicions, la principal font d'ingressos és la família, tant en els estudis de grau com en els de màster. Tot i això, agafa pes el treball com a font d'ingressos, que representa un 22,2% pel que fa al treball mentre s'estudia però també un 7,7% durant les vacances —un 6,3% en l'edició anterior—. Una altra font d'ingressos són les beques, que baixen del 17,2% al 13,9%, i que des de la Xarxa Vives han considerat que caldria incrementar.

Menys temps dedicat a l'estudi

L'informe posa de manifest que el temps que els estudiants dediquen a l'estudi autònom va a la baixa i continua per sota de les 25-30 hores per crèdit. En concret, dediquen 22,8 hores de mitjana per crèdit. Pel que fa a les hores d'estudi setmanals, el 2018 n'hi dedicaven 36, el 2021, 35 i el 2024, 32. Pel que fa a la vida social i les aficions, s'ha passat de les 15 hores el 2018, a les 10 el 2021 —molt afectat per la pandèmia— i a les 11 en la darrera edició.

Pel que fa a la presencialitat, però, el 73,7% dels estudiants asseguren assistir a més d'un 75% de les classes, el 14,8% hi va a entre el 50% i el 75% i només un 4,2% va a menys del 25% de les classes.

En el repartiment del seu temps diari, l'enquesta mostra que també són més els estudiants que treballen de manera intermitent o menys de 35 hores setmanals. Els que estudien a temps complet són majoria, tot i que eren el 50,8% en l'edició anterior i baixen al 48,3%. Per contra, els que treballen intermitentment pugen del 23,2% al 27,8%, els que treballen menys de 35 hores setmanals passen del 15,8% al 19,4% i els que ho fan més de 35 hores baixen del 10,3% al 4,4%.

La majoria dels estudiants viuen a casa dels pares

Pel que fa a l'accés a l'habitatge, l'enquesta revela que l'accés a la universitat no comporta necessàriament una emancipació dels joves. Així, sis de cada deu viuen a casa dels progenitors o familiars mentre estudien un grau o un màster. En general, el 57,1% viuen amb progenitors o altres familiars, el 26,4% en un pis llogat amb més persones, el 9,1% té un habitatge de propietat, el 3,3% viu en una residència universitària i un 4,2% té un habitatge llogat a soles.

Baixa la depressió i puja l'ansietat

Pel que fa al benestar emocional, els resultats mostren com aquells que afirmen haver patit depressió alguna vegada baixen del 26,4% del 2021 al 23,4% d'enguany. Un 13% diu haver-ne patit en el darrer any i un 12,7% té un diagnòstic. En el cas de l'ansietat la tendència és a l'alça: un 25,9% n'ha patit alguna vegada, un 21,3% en els darrers 12 mesos i un 16,7% té un diagnòstic. A més, hi ha un 19,1% que assegura haver tingut altres problemes mentals alguna vegada. En línies generals, s'incrementen els estudiants que tenen un diagnòstic d'aquestes patologies.

Sobre això, el catedràtic de Teoria de l’Educació de la Universitat de Barcelona, Miquel Martínez, ha apuntat que el que s'observa a les universitats és el reflex de què hi ha a la societat, però ha apuntat que els docents han de tenir en compte aquestes realitats i, sense baixar l'exigència, incrementar l'acompanyament a aquests joves.

Més estudiants en la modalitat en línia

Una altra de les conclusions de l'enquesta és que cada cop són més els estudiants que opten per la modalitat a distància.

Els resultats mostren que un de cada cinc estudiants, més de 8.000 estudiants, segueixen una modalitat no presencial. En total, el 28,1% tenen 26 anys o més, el 24,4% de 27 a 32, el 24,3% de 33 a 43 i el 23,2% més de 43. Martínez ha explicat que els resultats mostren la diversificació d'aquells que estudien a distància, havent-se superat la fase en què eren principalment estudiants majors i de segons estudis.

Per a Martínez, això posa de manifest el repte d'anar cap a models més híbrids i flexibles que s'adaptin a la realitat actual i les necessitats dels estudiants.

El 62% són de classe social alta

El 62% dels estudiants universitaris són de classe social alta, el 29% de classe mitjana i només un 9% de classe baixa. Els percentatges no difereixen gaire si se separa els estudiants que estudien un grau i els que cursen un màster. Amb aquestes xifres, que superen les d'estudis anteriors, el treball conclou que el sistema universitari "encara està lluny d'assolir l'equitat desitjada". El 2021 els estudiants de classe alta eren el 58,5% del total, els de classe mitjana representaven el 32,5% i els de classe baixa eren el mateix 9%.

Per àrees de coneixement, els estudiants que provenen d'un entorn familiar amb nivell formatiu baix estan més representats en els estudis de ciències socials i jurídics (19,6%), humanitats (19,1%) i salut (14,8%); mentre que ho estan menys en ciències (13,5%), enginyeries (12,4%) i titulacions mixtes (7,5%).

Sobre els motius per deixar els estudis, el 16,4% ho atribueix a raons econòmiques, un 14% assegura que no li agradaven els cursos que havia de seguir, un 12% ho fa per raons de salut i un altre 12% perquè va trobar una feina.

Bretxes de gènere

Tot i que les dones representen el 63% de la mostra de l'estudi, no hi ha una distribució equitativa d'aquestes estudiants. Així, les dones s'orienten majoritàriament a àmbits d'estudi relacionats amb les cures, les arts i l'ensenyament, mentre que els homes es decanten per estudis vinculats a posicions de poder i presa de decisions (enginyeries, economia i tecnologia).

El treball conclou que les titulacions masculinitzades són triades per les sortides laborals i el sou, mentre que les feminitzades per les aptituds o les vocacions professionals.

D'altra banda, l'estudi també apunta a una baixa vinculació dels estudiants amb la universitat, una valoració positiva per part dels alumnes de les metodologies d'estudi més actives i una recuperació de la mobilitat internacional. En aquest sentit, més d'un 10% dels universitaris participa en programes d'intercanvi i, un cop més, l'aspecte econòmic és un dels frens per no fer-ho. I és que més de la meitat dels que sí que marxen ho fan gràcies al suport econòmic familiar.