A les nou del matí, entrar a treballar. Després de quatre hores de feina, sortir a la una, dinar, agafar el bus durant 45 minuts i començar classe a les quatre de la tarda. Sortir de la facultat quan ja és de nit, marxar cap a casa per preparar el dinar de l'endemà i repetir la mateixa rutina. Aquest és un dia qualsevol de la Marina, estudiant de Biologia a la Universitat de Barcelona (UB) i tècnica de laboratori. L’accés a la universitat pública és considerat un motor per promoure la igualtat social, però per a molts estudiants es complica quan la seva jornada va més enllà de les hores a les aules prenent apunts. En un context d’encariment del cost de vida, cada vegada més universitaris es veuen obligats a compaginar les hores d’estudi amb una jornada laboral remunerada per afrontar les despeses personals i acadèmiques. 

Segons el darrer estudi (2024) de Via Universitària –un informe de la Xarxa Vives d’Universitats basat en enquestes a més de 45.000 estudiants–  tot i que les famílies continuen sent els màxims finançadors de les despeses globals dels estudis, la importància dels ingressos per treball durant el curs ha augmentat més d’un 30 % respecte de l’enquesta anterior, el 2021. Més de la meitat dels estudiants (51,1 %) tenen algun tipus d’ocupació simultània als estudis, sigui amb feines ocasionals (27,8 %), de menys de 35 hores setmanals (19,4 %) o superiors a 35 hores per setmana (4,4 %). Ara bé, aquestes proporcions augmenten més com més desfavorit és l’origen social de l’alumne. Els estudiants considerats de classe baixa són els qui treballen més a temps parcial o complet (30,1 %), per sobre del 27,5 % i 21,6 % dels de classe mitjana i classe alta respectivament.

Una opció recurrent entre els joves és treballar durant les vacances d’estiu per sufragar-se les despeses durant la resta de l’any. L’Anna, estudiant d’Educació Primària a la Universitat de Girona, treballa a un supermercat entre el juny i el setembre. Tot i rebre una beca que cobreix part de la matrícula de la universitat, paga la part restant amb el coixí d’estalvis que aconsegueix amb els tres mesos de feina. Ara bé, durant el curs decideix enfocar-se en la carrera: “Treballo per ser independent i no dependre dels diners dels pares, però durant el curs no ho faig per la incompatibilitat dels horaris i perquè prioritzo els estudis”. “Em vaig plantejar treballar els caps de setmana perquè m’ho van proposar, però em faltarien hores per fer la feina que se m’acumula al llarg de la setmana”, explica l’Anna.

La repercussió d’invertir hores en una feina extracurricular té un impacte directe en el rendiment acadèmic. Tal com apunta l’informe Via Universitària, la qualificació mitjana dels qui treballen més hores se situa en un 6,83 respecte a la mitjana del 6,94 de l’estudiantat. És una diferència lleugera, però deixa entreveure que les hores de feina estan relacionades amb un menor rendiment acadèmic. Tot i això, destaca que els qui es dediquen plenament als estudis sense cap ocupació no són els qui obtenen una nota més elevada, sinó que ho són els que fan alguna feina intermitent. “La feina ha repercutit en els meus resultats. Ara vaig aprovant justa, i jo abans sempre era de treure bones notes”, explica la Marina, estudiant de Biologia. La Irene, estudiant de Periodisme a la UPF, treballa 20 hores a la setmana a una botiga de roba. Per combinar l’horari a jornada completa de la carrera amb la feina, ha hagut de renunciar a agafar algunes optatives. “Les universitats haurien de replantejar-se tenir carreres amb horari de matí i tarda. Priven altra gent de tenir l’oportunitat d’estudiar el que volen perquè no tenen els recursos i no els permet treballar”, denuncia la jove. 

Helena Troiano, membre del Grup d’Investigació en Educació i Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), explica que les conseqüències van més enllà dels resultats acadèmics: “La integració social dels estudiants que compaginen estudis i treball és molt més baixa que la resta. S'integren menys en les activitats de campus i en els grups d'amics; tenen menys vida social en general”. Segons la investigadora, la gent troba suport acadèmic en el grup d’amics i, per tant, la manca de socialització acaba perjudicant els seus expedients acadèmics: “Tenen més dificultats per aprovar exàmens, aconseguir apunts o grups de treball”.

Més enllà de les hores de jornada laboral que resten temps d’estudi, el ritme d’estar en actiu durant tot el dia repercuteix en els estudiants, que sovint descansen de manera insuficient i arrosseguen l’esgotament al llarg de la setmana. “Abans treballava a la nit en el sector de l’hostaleria i molts matins l'endemà estava molt cansat, per la qual cosa no anava a classe”, relata el Marc, estudiant de Biologia a la UB. El jove de 21 anys es veu obligat a treballar durant el curs per pagar-se el pis compartit en què viu, ja que d’altra manera hauria d’invertir unes 5 hores diàries en el transport públic per arribar a la universitat des del seu poble. El cas del Federico és diferent. Va començar la carrera d’Estudis Literaris amb 25 anys i es va trobar amb la complicació d’accedir a ajuts per estudiar a la seva edat. Tot i que a primer curs treballava durant els caps de setmana, fa dos cursos que se sufraga la mobilitat i part de la matrícula amb el subsidi de l’atur. Malgrat voler anar-se'n de casa, afirma que seria impossible amb el salari d’una jornada a temps parcial: “Els ingressos que rebia quan només treballava sense estudiar sí que em permetrien independitzar-me, però combinant-ho amb la universitat no podria fer-ho”.

Les beques, a la cua d’Europa

El Junji, estudiant d’Enginyeria Civil a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és beneficiari d’una beca de la Fundació Germanes Saula-Palomer. Tot i aquesta ajuda, durant els estius ha de treballar unes 60 hores a la setmana per mantenir-se i pagar-se les despeses bàsiques. La insuficiència del sistema de beques s’evidencia a l’estudi de Via Universitària, que apunta que els ajuts econòmics només suposen un 13,9 % dels ingressos dels estudiants per als estudis, una xifra inferior a la de fa cinc anys. Segons el darrer informe elaborat per la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE), la combinació dels preus de matrícula elevats i la baixa despesa pública en ajuts a l’estudi a l’Estat espanyol afebleixen la garantia d’igualtat d’oportunitats als estudis universitaris. La CRUE adverteix que Espanya se situa a la cua de la Unió Europea pel que fa al finançament de beques –amb una inversió del 0,17 % del PIB, davant del 0,7 % que destina Dinamarca–, malgrat ser un país amb acusades desigualtats de renda entre les famílies. Helena Troiano adverteix que la falta de suport econòmic provoca que els estudiants que depenen dels ajuts no escullin carreres que siguin molt difícils o llargues: “El sistema contribueix a l'estratificació horitzontal de la universitat. Hi ha unes carreres que estan més ben considerades, tenen més prestigi, tenen més bona inserció, però la gent d'origen social més baix no les tria, ja que s’arrisquen a perdre la beca si suspenen”.

Quan es tanquen les aules de la facultat, alguns estudiants encara tenen hores de feina per endavant. “Està demostrat que la universitat continua sent un ascensor social”, afirma categòricament la doctora Troiano. Estudiar una carrera és una oportunitat per a la mobilitat social, però per als estudiants que han de combinar la formació acadèmica amb una jornada laboral pot acabar convertint-se en una cursa de resistència.