La portaveu d’Ustec, Iolanda Segura, afronta l’inici del curs 2026-2027 amb la mirada posada en el 8 de setembre, data en què està convocada una vaga docent que, segons assegura, "ja està llesta" i representa "un avís clar" al govern sobre el que pot passar durant el primer trimestre. El principal sindicat de l’ensenyament públic català denuncia la falta de converses amb el Departament d’Educació durant les últimes setmanes i manté la pressió després de les 23 mobilitzacions registrades durant el primer semestre de l’any.

"És complicat desconvocar la vaga del 8 de setembre perquè la conselleria no es presentarà amb una súper proposta. Hi ha un silenci sepulcral per part de l’administració", ha lamentat Segura en una entrevista amb EFE. La portaveu d’Ustec considera que el govern no contactarà amb els sindicats "fins a finals de mes o principis de setembre" i adverteix que la mobilització es mantindrà si no hi ha canvis en les negociacions.

El curs passat va acabar amb dos acords educatius. L’últim, aprovat pel govern amb el suport de CCOO, UGT i Professors de Secundària, preveu, entre altres mesures, un increment retributiu d’uns 600 euros mensuals bruts per docent i la creació de 6.400 noves dotacions per reforçar l’escola inclusiva fins al 2029.

Tanmateix, el pacte va ser rebutjat en la consulta impulsada per Ustec, CGT i Intersindical. Hi van participar 60.686 docents d’un cens de 98.216, un 61 % del total. Després del resultat, els sindicats es van comprometre a mantenir la pressió durant el nou curs. "Sense pressió al carrer, el govern no mou fitxa", resumeix Segura.

Ustec reclama arribar al 6 % del PIB

Amb els compromisos de l’últim acord sobre la taula, Ustec fixa ara un nou objectiu: elevar fins al 6 % del PIB la inversió en educació i concretar a què es destinarien aquests recursos.

"L’escola pública catalana, sense tenir en compte la concertada, no assoleix el 3 % del PIB", ha criticat Segura. El sindicat defensa que l’increment pressupostari s’hauria de destinar principalment a reduir la complexitat de les aules, amb ràtios més baixes i més recursos per a l’escola inclusiva.

Segons la portaveu d’Ustec, Catalunya presenta una realitat educativa amb un nivell de complexitat superior al d’altres territoris, fet que requereix "unes mesures diferents, unes ràtios més baixes i uns reforços a l’escola inclusiva". Segura assenyala que un de cada tres estudiants a Catalunya té necessitats educatives i reclama més recursos per poder donar-hi resposta.

Crítiques a les proves PISA

Els resultats de les proves PISA 2025 a Catalunya són un altre dels punts de conflicte per al sindicat. Les proves no tindran validesa per comparar els resultats catalans amb els d’altres comunitats autònomes ni amb edicions anteriors a causa d’una incidència tècnica.

"No les defensem perquè no són representatives per mesurar l’estat de l’educació a Catalunya", ha afirmat Segura, que també ha qüestionat el paper de l’OCDE i la capacitat de les proves per reflectir les particularitats del sistema educatiu català.

La portaveu considera que les característiques pròpies de les aules catalanes, entre elles l’arribada d’un volum important d’alumnat immigrant que, al seu parer, no ha anat acompanyada dels recursos necessaris, dificulten les comparacions amb altres territoris.

Com a alternativa, Ustec reclama 15.000 noves dotacions entre docents i personal educatiu, una xifra que pràcticament duplica les 6.400 places previstes en l’últim acord fins al 2029. La proposta forma part de les principals reivindicacions amb què el sindicat afronta un curs que començarà marcat per la convocatòria de vaga del 8 de setembre.